Investigacions recolzades per l'Associació Espanyola Contra el Càncer a Madrid (AECC) a la Fundació per a la Investigació Biomèdica de l'Hospital Universitari Puerta de Hierro han permès, en l'últim any, identificar marcadors que ajuden a anticipar la resposta a la immunoteràpia i a la quimio-immunoteràpia en pacients amb càncer de pulmó.
"Aquests avenços apropen la investigació cap a una medicina més precisa i personalitzada, amb tractaments millor adaptats a cada persona, amb l'objectiu de reduir efectes secundaris innecessaris", han destacat des de l'AECC Madrid.
El grup investigador, en el qual participa la doctoranda Marta Molina Alejandre, de la Fundació per a la Investigació Biomèdica de l'Hospital Universitari Puerta de Hierro, ha descrit el biomarcador CXCL13, que pot determinar-se mitjançant una simple anàlisi de sang després del primer cicle d'immunoteràpia i que permetria preveure si el tractament serà eficaç o si apareixerà resistència.
Per obtenir aquestes conclusions, es van estudiar els nivells de CXCL13 abans i després del primer cicle d'immunoteràpia en 177 persones amb càncer de pulmó de cèl·lula no petita, el subtipus més freqüent d'aquest tumor, incloses en l'estudi "BLI-O". Posteriorment, els resultats es van contrastar en una segona cohort de 38 pacients pertanyents a l'assaig clínic "NADIM II", coordinat pel Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP).
Les dades indiquen que els qui presenten concentracions més altes de CXCL13 tenen major probabilitat de no beneficiar-se de la immunoteràpia i de mostrar una evolució clínica menys favorable.
Quimio-immunoteràpia i limfòcits B
Per altra banda, el mateix equip ha verificat que és possible anticipar l'eficàcia de la quimio-immunoteràpia en càncer de pulmó mitjançant l'estudi dels limfòcits B. Aquest resultat obre la possibilitat d'utilitzar aquestes cèl·lules del sistema immunitari com a biomarcadors predictius i, d'aquesta manera, guiar estratègies terapèutiques més personalitzades.
Els investigadors, amb el suport de l'AECC a Madrid, van analitzar mostres sanguínies i tumorals de 123 pacients inclosos en els assajos "NADIM" i "NADIM II" del Grup Espanyol d'investigació en Càncer de Pulmó. Van avaluar tant l'activitat dels limfòcits B com la seva capacitat per organitzar-se dins del tumor en unes estructures conegudes com a estructures limfoides terciàries (ELT), que actuen com a petits "centres de comandament" del sistema immunitari.
D'acord amb els resultats, determinats patrons i graus d'activació dels limfòcits B i d'aquestes estructures permeten pronosticar quins tumors respondran millor a la quimioimmuno-teràpia. A més, van comprovar que aquest tipus de tractament promou la generació d'un major nombre d'ELT que la quimioteràpia convencional, la qual cosa podria contribuir a explicar-ne la superior eficàcia.