Les paraules “querella” i “denúncia” solen utilitzar-se com si signifiquessin el mateix, especialment quan una notícia judicial salta a l'actualitat. No obstant això, des del punt de vista legal no són equivalents i les seves diferències afecten tant al procediment com als drets de qui les presenta.
De forma senzilla, ambdues serveixen per posar en coneixement de la Justícia o de les autoritats la possible comissió d'un delicte, però la via triada canvia de forma important el paper de qui impulsa el procés.
En termes generals, la denúncia és una comunicació de fets presumptament delictius davant l'autoritat competent, mentre que la querella suposa un pas més: una acció formal davant l'òrgan judicial mitjançant la qual qui la presenta busca intervenir activament en el procediment penal.
Què és una denúncia i com funciona
La Llei d'Enjudiciament Criminal estableix que qualsevol persona que presenciï la comissió d'un delicte públic pot posar-ho en coneixement de l'autoritat. Aquesta comunicació pot fer-se davant la Policia, la Guàrdia Civil, el Ministeri Fiscal o el jutjat corresponent.
La denúncia no exigeix, com a regla general, advocat ni procurador, cosa que la converteix en la via més senzilla i accessible per traslladar uns fets a les autoritats.
Això no significa, tanmateix, que denunciar impliqui automàticament l'obertura d'un judici. La denúncia posa en marxa una possible investigació, però seran les autoritats judicials o el Ministeri Fiscal qui determinin si existeixen indicis suficients per continuar.
A més, qui presenta una denúncia no passa necessàriament a formar part activa del procediment penal posterior.
Què canvia quan es presenta una querella
La querella té una naturalesa jurídica diferent. També serveix per denunciar fets que podrien ser delictius, però es presenta directament davant l'òrgan judicial i converteix el querellant en part del procediment.
Aquesta és una de les diferències més importants. Qui interposa una querella no es limita a comunicar uns fets, sinó que exerceix formalment una acció penal.
Per regla general, la querella requereix advocat i procurador, a més del compliment de requisits formals específics previstos en la legislació processal penal.
En alguns casos, també pot exigir-se prestació de fiança, depenent de les circumstàncies processals.
La querella permet una implicació molt més directa en el procediment judicial, amb capacitat per impulsar actuacions processals dins del marc legal corresponent.
Les diferències clau entre ambdues
La diferència més visible és pràctica: denunciar és informar; querellar-se és intervenir activament.
També canvia la complexitat. La denúncia és més senzilla, menys formal i més accessible per a qualsevol ciutadà. La querella exigeix majors formalitats jurídiques.
Un altre punt clau és qui actua. Després d'una denúncia, la investigació pot seguir el seu curs sense que el denunciant tingui un paper actiu rellevant. En canvi, qui presenta una querella sí que participa processalment com a part interessada.
Per això, encara que en el llenguatge quotidià es barregin ambdós termes, jurídicament no són el mateix i triar una o altra via depèn de l'objectiu perseguit i del tipus d'actuació legal que es vulgui emprendre.