El Tribunal General de la Unió Europea, òrgan de primera instància del TJUE, ha donat suport aquest dimecres a l'editorial responsable dels còmics d'Astèrix i Obèlix davant del registre com a marca de la denominació 'Obelix' a favor d'una empresa polonesa dedicada a la fabricació d'armes de foc, municions i explosius.
L'origen del litigi se situa el 2022, quan l'Oficina Europea de Propietat Intel·lectual (EUIPO) va autoritzar el registre de la marca 'Obelix' per identificar productes del sector armamentístic, inclosos explosius i munició.
L'editorial de la col·lecció de còmics Astèrix i Obèlix va impugnar aquesta resolució, però la EUIPO va confirmar el seu criteri en totes les fases de recurs internes, cosa que va portar la companyia a acudir finalment a la Justícia europea.
Ara, l'Alt Tribunal europeu decideix anul·lar la decisió de l'EUIPO, a la qual retreu "un anàlisi incompleta i errònia" en valorar el conflicte entre les dues denominacions (la del personatge Obèlix i la marca 'Obelix').
La sentència subratlla que l'oficina europea de marques no va prendre degudament en consideració diversos exemples de productes en els quals tots dos termes apareixien acompanyats del símbol de marca registrada, element rellevant per apreciar l'ús i el renom.
Per al Tribunal amb seu a Luxemburg, tampoc estava justificada l'exclusió de les proves en les quals dit signe s'emprava juntament al signe Astérix, ja que aquesta combinació no impedeix apreciar que el terme 'Obelix' es percep de forma individualitzada, com una marca pròpia, susceptible d'haver adquirit notorietat.
De la mateixa manera, conclou que la EUIPO no va analitzar de forma suficient la relació entre les dues marques confrontades, les característiques de les quals poden portar el públic pertinent a establir una associació entre elles i a que es vegi minvat el renom de la marca anterior.
En conseqüència, la resolució indica que aquesta apreciació no pot limitar-se, com va fer de manera equivocada la EUIPO, a afirmar que existeixen diferències massa significatives entre els productes i serveis afectats i que els respectius públics no coincideixen.
El Tribunal europeu sosté, per tant, que la possible existència d'aquest vincle s'ha d'examinar de forma global, considerant tots els factors rellevants, inclòs el caràcter distintiu, ja sigui inherent o adquirit per l'ús, de la marca anterior.