Onze anys i mig de presó per al capità que va estrangular la seva dona davant dels seus fills a Madrid

L'Audiència de Madrid condemna a onze anys i mig de presó un capità de l'Exèrcit per estrangular la seva dona davant els seus fills a Puente de Vallecas.

3 minuts

fotonoticia 20260608152033 1920

fotonoticia 20260608152033 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

3 minuts

Més llegides

L'Audiència Provincial de Madrid ha imposat una pena d'onze anys i mig de presó a un capità de l'Exèrcit de Terra que el 25 de novembre de 2023 va estrangular la seva dona al domicili familiar del districte de Puente de Vallecas, en presència dels seus fills menors.

Segons la sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, el tribunal el condemna per un delicte d'assassinat aplicant una eximent incompleta de trastorn mental, i per un altre delicte de lesions psíquiques als seus fills, també amb la mateixa eximent.

La Fiscalia havia reclamat inicialment per a l'acusat 27 anys de presó per un delicte d'assassinat amb les agreujants de parentiu i gènere, a més d'un delicte de lesions psíquiques sobre els dos menors.

Juntament amb la pena de presó, la resolució judicial estableix que el condemnat no podrà acostar-se ni mantenir comunicació amb els seus dos fills durant 13 anys i queda inhabilitat per a l'exercici de la pàtria potestat sobre tots dos durant aquest mateix període.

A més, l'Audiència fixa una mesura de llibertat vigilada de fins a deu anys una vegada complerta la condemna de presó. En concepte de responsabilitat civil, haurà d'abonar 150.000 euros a cadascun dels seus fills i 100.000 euros a cadascun dels pares de la víctima, cosa que suposa un total de 500.000 euros.

El procediment va ser jutjat per un Tribunal del Jurat, que va donar per acreditat que l'acusat va estrangular la seva dona durant una discussió iniciada després d'una visita familiar al parc Faunia, on un dels nens va patir un cop.

Al judici, el militar va reconèixer que va ser ell qui va trucar al 112 pocs minuts després de l'agressió i que va comunicar que havia matat la seva dona. Va al·legar que va actuar sota un episodi dissociatiu que li va impedir controlar la seva conducta i va sostenir que, després del que va succeir, va atendre els seus fills en pensar que la seva dona ja havia mort.

"Va ser una acció tan horrible, era una monstruositat. No sé com vaig arribar a trencar-me i com no me'n vaig anar de casa meva com havia fet en altres discussions. Em penedeixo des del moment en què sóc conscient del que he fet", va declarar davant el tribunal.

Demanda de divorci i fets provats

El relat de fets provats recull que el matrimoni vivia amb els seus dos fills menors i travessava una profunda crisi. Un mes abans de l'agressió, la víctima havia presentat una demanda de divorci.

El jurat va determinar que, després de la caiguda d'un dels nens a Faunia i la discussió que es va prolongar durant el trajecte de tornada al domicili, l'acusat va subjectar amb força el coll de la seva dona amb la intenció de matar-la, causant-li una asfíxia mecànica per estrangulació.

L'agressió es va produir de forma inesperada, sense que la dona disposés d'una defensa eficaç. Va entrar en parada cardiorespiratòria, va ser assistida en primer lloc per agents de policia i després pels serveis d'emergències. Encara que va recuperar el pols i va ser traslladada a l'Hospital Gregorio Marañón, va morir dos dies més tard per una fallada multiorgànica derivada de l'asfíxia.

El veredicte també declara provat que una de les filles menors va presenciar l'escena i va patir un important dany psicològic arran dels fets.

El jurat va apreciar que el capità presentava de forma rellevant alterades les seves capacitats intel·lectives i volitives per un episodi dissociatiu en el marc d'un trastorn explosiu intermitent.

Igualment va tenir en consideració que va ser el propi acusat qui va telefonar al 112 per informar que havia matat la seva dona i que, posteriorment, va col·laborar amb la investigació policial i judicial.

La sentència assenyala, finalment, que el processat va consignar més de 287.000 euros per respondre a les eventuals indemnitzacions civils derivades del procediment.