La condemna de l'Audiència Nacional a Francisco Granados ha tornat a situar en primera línia mediàtica un dels majors escàndols de corrupció política de la història recent d'Espanya: el cas Púnica. L'exsecretari general del PP de Madrid i antic conseller de la Comunitat de Madrid va ser durant anys una de les figures més poderoses de l'entorn d'Esperanza Aguirre, fins que la seva caiguda en l'Operació Púnica va posar fi a la seva carrera política.
La sentència, que li imposa dos anys i mig de presó per delictes de frau continuat i prevaricació, fa referència a una de les peces centrals del cas Púnica: les adjudicacions públiques relacionades amb l'empresa Waiter Music, propietat de l'empresari José Luis Huerta.
De batle de Valdemoro a home fort del PP madrileny
Nascut a Valdemoro el 1964 i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, Francisco Granados va iniciar la seva carrera política en l'àmbit municipal. Després de convertir-se en batle de Valdemoro el 1999, va consolidar una posició de creixent influència dins del Partit Popular madrileny.
El seu ascens definitiu va arribar de la mà d'Esperanza Aguirre. Durant els anys de més poder del PP a Madrid va ocupar càrrecs de primer nivell, entre ells els de conseller de Transports i Infraestructures, conseller de Presidència, Justícia i Interior, senador per designació autonòmica i secretari general del PP de Madrid.
Durant aquella etapa, Granados va ser considerat per nombrosos observadors com el principal operador polític del partit a la Comunitat de Madrid, amb una àmplia capacitat per articular aliances territorials i exercir influència sobre batles i estructures locals.
La caiguda: l'Operació Púnica
La trajectòria de Granados es va truncar l'octubre del 2014, quan va ser detingut en el marc de l'Operació Púnica, una investigació de la Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció sobre una presumpta xarxa de corrupció vinculada a contractes públics, adjudicacions pactades i cobrament de comissions.
El nom de l'operació no va ser casual. Procedeix de Punica granatum, el nom científic del magraner, en al·lusió directa al cognom de l'exdirigent popular. Granados va romandre en presó preventiva durant més de dos anys i des d'aleshores ha afrontat diverses peces judicials derivades de la macrocausa.
Qui era José Luis Huerta?
En el centre d'aquesta peça judicial apareix també la figura de José Luis Huerta, empresari madrileny i propietari de Waiter Music, una companyia especialitzada en l'organització de concerts, espectacles, festes patronals i esdeveniments públics. Durant anys, Waiter Music va obtenir nombrosos contractes d'ajuntaments i organismes públics madrilenys per a la celebració d'esdeveniments festius i activitats culturals.
Segons la investigació judicial, Huerta mantenia una relació d'amistat amb Granados des de l'etapa en què aquest exercia com a alcalde de Valdemoro.
La relació entre Granados i Waiter Music
La Fiscalia Anticorrupció va sostenir durant el judici que Granados va utilitzar la seva posició política i la seva capacitat d'influència per afavorir l'adjudicació de contractes públics a Waiter Music, mentre que l'empresa hauria assumit determinats despeses i prestacions en benefici del dirigent popular.
L'Audiència Nacional considera acreditat que va existir una utilització irregular de la influència política de l'exconseller per beneficiar l'empresa de Huerta en diferents procediments administratius. Per la seva banda, Granados ha defensat durant tot el procés que mai va participar en tripijocs de contractes públics i ha sostingut que la relació amb Huerta era exclusivament personal.
Un símbol d'una etapa política
Més enllà de la condemna concreta, el cas torna a posar el focus sobre una figura que va arribar a simbolitzar una etapa d'enorme poder polític a la Comunitat de Madrid. Durant més d'una dècada, Francisco Granados va ser un dels dirigents més influents del PP madrileny. El seu ascens va reflectir l'auge del partit sota els governs d'Esperanza Aguirre; la seva caiguda, per contra, es va convertir en un dels episodis més representatius de la successió d'escàndols de corrupció que van marcar la política espanyola durant la dècada passada.
Amb la nova sentència, l'Audiència Nacional torna a situar sota escrutini judicial una xarxa de relacions polítiques i empresarials que, segons els magistrats, va permetre afavorir interessos privats mitjançant l'ús d'influència institucional, un dels elements centrals que han definit el cas Púnica des del seu inici.