El consell d’administració d’Adif va aprovar el dimecres 4 de novembre un conveni que dona continuïtat als incentius de la seva direcció per als pròxims anys. Poques hores després, Pedro Marco de la Peña va abandonar la presidència, després que el nou responsable de Transportes, Carlos Cuerpo, acceptés la seva dimissió. Així ho relata El Mundo, que situa totes dues decisions en el mateix dia.
L’aprovació va arribar una setmana després de l’accident ferroviari d’Urda i l’endemà de la renúncia d’Óscar Puente. Marco, nomenat durant l’etapa de l’exministre, va presidir la reunió extraordinària en què es va abordar el nou marc de finançament i els compromisos de l’entitat.
El conveni cobreix el període 2026-2030 i substitueix l’anterior, vigent fins a 2025. Segons la informació del diari, entre les seves disposicions hi ha la continuïtat d’un pla que relaciona part de la remuneració de la direcció amb el compliment d’objectius.
Un pla que perllonga els incentius del conveni anterior
El Mundo reprodueix una clàusula referida a Adif Alta Velocidad, entitat diferent d’Adif, que preveu implantar un pla d’incentius a la direcció coordinat amb els criteris de la resta d’organismes dependents de Transportes.
El text estableix que el sistema donarà continuïtat a l’aplicat durant el període 2021-2025. La retribució variable quedarà vinculada als resultats d’explotació, la inversió i altres objectius relatius a la prestació del servei.
El que s’ha aprovat, per tant, és un marc per mantenir els incentius. La informació no detalla una quantitat nova assignada a cada directiu, una data de cobrament ni el compliment de les condicions necessàries per percebre-la.
Aquesta diferència resulta rellevant: renovar un pla de remuneració variable no equival a acreditar el pagament d’un premi ni garanteix, per si sol, que tots els seus beneficiaris el vagin a cobrar íntegrament.
L’aprovació va precedir la sortida de Pedro Marco
Segons la reconstrucció d’El Mundo, Marco va arribar al consell extraordinari amb la seva continuïtat qüestionada després d’Urda i després que Puente anunciés la seva marxa davant la Diputación Permanente del Congreso.
La reunió del consell responia a la necessitat d’aprovar el conveni amb Hisenda. Després es va produir la trobada amb Cuerpo en què, d’acord amb la versió recollida pel diari, el president d’Adif va presentar la seva dimissió.
El conveni va quedar així entre les últimes decisions del seu mandat. La seqüència situa la renovació dels incentius abans del relleu, tot i que no permet concloure que la sortida de Marco estigués condicionada per aquesta aprovació.
La informació tampoc acredita que l’expreident hagi de percebre una remuneració addicional com a conseqüència del nou document.
La direcció va rebre 1,2 milions en remuneracions el 2025
El Mundo xifra en 1,2 milions d’euros la remuneració del comitè de direcció d’Adif el 2025, d’acord amb la memòria econòmica de l’entitat.
Aquest import correspon a la remuneració de l’òrgan, no pas a una bossa identificada exclusivament com a bonus. No s’ha de confondre amb el cost del nou pla ni atribuir-se íntegrament a incentius.
El comitè estava presidit per Marco i comptava, entre altres integrants, amb el seu director de gabinet, Salvador Almenar, i responsables de planificació, projectes i construcció, operacions, finances i recursos humans.
L’abast del sistema d’incentius podria estendre’s més enllà d’aquest comitè. Segons fonts citades pel diari, també afecta altres responsables que mantenen contractes d’alta direcció, inclosos alguns que els conserven després d’haver canviat de lloc.
Quins objectius es premien i què queda per concretar
La investigació d’El Mundo assenyala que no queden clars els objectius específics que determinaran la remuneració variable d’aquest exercici.
El diari situa entre el 6% i el 30% la part de la retribució variable vinculada el 2024 a criteris ambientals, socials i de governança. Per al 2025, recull una franja del 6% al 22%, amb referències a transició energètica, cohesió, inclusió i finances sostenibles.
Segons el diari, en la documentació examinada sobre aquests criteris no hi apareixen referències a seguretat o puntualitat. Aquesta indicació descriu el material analitzat per El Mundo; no permet afirmar, sense disposar del sistema complet, que cap objectiu de l’entitat tingui relació amb aquestes dues qüestions.
El conveni sí que inclou, en termes generals, objectius de prestació del servei. Cal saber com es concretaran, quin pes tindrà cada indicador i quins resultats s’exigiran per generar el dret al cobrament.
El conveni també fixa finançament i compromisos fins al 2030
Els incentius formen part d’un document més ampli. Segons explica El Mundo, el conveni regula les aportacions de l’Estat per finançar infraestructures, compensar el dèficit d’explotació i controlar l’endeutament.
A canvi, estableix compromisos d’inversió, execució i qualitat del servei. L’avaluació d’aquests compromisos serà rellevant per determinar quins resultats assoleix l’entitat i com es relacionen amb la remuneració dels seus responsables.
El diari també qüestiona les previsions de manteniment preventiu recollides per als pròxims anys. Segons el seu anàlisi, els nivells previstos arriben com a màxim al 90% a la xarxa convencional i al 96% en alta velocitat, malgrat l’increment dels fons destinats a aquesta activitat.
Aquests percentatges es refereixen als indicadors de manteniment citats en la informació. No equivalen a un percentatge de vies insegures ni permeten atribuir per si sols les causes d’un accident.
La publicació no concreta l’import individual que rebran els directius sota el nou marc ni els objectius específics que s’aplicaran aquest any per determinar la seva retribució variable.