No s’han trobat les bombes, però els desviaments, les inspeccions i les interrupcions de vols sí que s’han produït. La successió d’amenaces contra avions europeus ha obligat a mobilitzar recursos de seguretat en diversos països i ha situat un nom al centre de l’atenció: Estat Masculí.
Aquest nom apareix en correus que anuncien suposats explosius a bord. Coincideix amb el d’un moviment rus conegut per les seves campanyes d’assetjament contra les dones i les minories. Tanmateix, la presència d’una signatura en un missatge no acredita que l’organització l’hagi enviat. AFP ha assenyalat expressament que no ha pogut confirmar aquesta vinculació.
La investigació ha de resoldre dues qüestions diferents: qui és darrere de cada amenaça i si els incidents formen part d’una mateixa operació. Mentrestant, el fundador del grup, Vladislav Pozdniakov, sosté que el moviment va deixar d’existir i rebutja qualsevol participació.
1. Què ha passat en els vols europeus
Durant aquesta setmana, diferents aeroports i companyies han rebut avisos de suposats explosius que han afectat desenes de vols. Alguns avions han estat desviats; d’altres han aterr e tat al seu destí i han estat inspeccionats. També s’han produït intervencions de caces militars.
No tots els episodis han estat aterratges d’emergència. La resposta ha variat segons el moment en què es va rebre l’amenaça i la situació de l’aparell.
La relació d’incidents elaborada per Reuters recull, per exemple, el desviament d’un vol d’Aer Lingus entre Dublín i Roma a la base francesa de Évreux. En altres casos, com un avió de Wizz Air que s’apropava a Bucarest, l’aterratge es va completar a l’aeroport previst abans de les comprovacions.
Aquesta diferència importa per descriure l’abast del que ha passat. Una alerta pot alterar l’operativa sense obligar a canviar d’aeroport ni interrompre tots els vols d’una instal·lació.
2. Com han afectat les amenaces a Espanya
Madrid-Barajas figura entre els aeroports afectats. En la seva relació corregida dels incidents de dijous 5 de novembre, Reuters identifica un vol d’Air Europa de Madrid a París i dos vols d’Iberia procedents de Roma i Milà. Els passatgers van desembarcar per permetre les inspeccions.
Divendres es van rebre noves amenaces relacionades amb quatre vols amb destinació a Madrid: tres procedents de Londres i un de Munic. Tal com va informar RTVE citant Aena, les alertes es van descartar després de l’avaluació i les comprovacions corresponents.
Els balanços publicats en moments diferents no sempre diuen el mateix: uns parlen d’amenaces rebudes, altres d’aeronaus afectades i altres de vols desviats. Per això no s’han de sumar sense revisar què mesura cada xifra.
3. Per què apareix el nom d’Estat Masculí
La pista procedeix de missatges enviats a destinataris vinculats amb aeroports i aerolínies. Segons la informació de El Español aportada per a aquesta peça, un correu rebut a Roma atribuïa les amenaces als «lluitadors de l’Estat Masculí». AFP també va examinar un missatge adreçat a diverses adreces de l’aeroport de Sofia.
Els textos combinaven referències a suposats explosius amb un discurs contra el feminisme. Aquest contingut coincideix amb la ideologia per la qual el moviment rus es va fer conegut, però la coincidència ideològica tampoc no prova l’autoria.
Reuters no va poder verificar de manera independent qui havia enviat el correu conegut a Itàlia. L’agència va recollir diferents possibilitats plantejades per especialistes: una actuació coordinada, iniciatives individuals o imitadors que aprofiten la repercussió dels primers avisos.
El nom pot constituir una pista autèntica o una identitat utilitzada per tercers. Les fonts consultades encara no permeten resoldre aquesta alternativa.
4. Què és Estat Masculí i per què se’l considera extremista
Estat Masculí, conegut internacionalment com Male State, va sorgir com una comunitat en xarxes vinculada amb Vladislav Pozdniakov. Es va fer conegut per promoure posicions misògines, racistes i homòfobes i per dirigir campanyes contra persones i empreses.
La seva activitat va guanyar notorietat durant el Mundial de futbol de Rússia del 2018. El grup va assenyalar dones russes que es relacionaven amb aficionats estrangers. També va protagonitzar campanyes contra negocis pels seus anuncis i per la presència en aquests de persones negres o missatges associats a la diversitat.
La investigació publicada per Bellingcat el 2021 va documentar l’ús de comunitats digitals per mobilitzar seguidors contra objectius concrets. La seva importància no residia només a difondre opinions: les campanyes traslladaven l’hostilitat cap a persones identificables i establiments.
Aquests antecedents expliquen l’interès que desperta la signatura que apareix als correus. No converteixen, per si mateixos, els seus antics membres en responsables de les amenaces aèries.
5. Què va passar amb el seu fundador i amb la prohibició a Rússia
El historial judicial de Pozdniakov i la prohibició del moviment són dos episodis diferents.
El desembre de 2018, el fundador va rebre una condemna de dos anys de presó suspesa per un cas relacionat amb la incitació a l’odi contra les dones. No s’ha de descriure com dos anys de tancament efectiu. La sentència es va anul·lar el març de 2019 després de la despenalització parcial de l’article utilitzat.
Després, el 18 d’octubre de 2021, el Tribunal Regional de Nizhni Nóvgorod va declarar extremista el moviment Estat Masculí i va prohibir la seva activitat a Rússia. Interfax va informar de la decisió des de la sala judicial.
La prohibició acredita una resolució contra l’organització. No permet deduir qui utilitza actualment el seu nom, quina estructura conserva o des d’on s’han enviat els avisos als aeroports europeus.
6. Què respon Pozdniakov a les sospites
Pozdniakov ha negat la seva participació. Segons Meduza, que recull la informació de la BBC russa i una publicació del seu canal, sosté que no està vinculat al moviment des del 2019 i que el moviment va deixar d’existir el 2021.
La seva versió és que altres persones estarien actuant sota una denominació aliena. La BBC russa també va contactar amb un compte de Telegram enllaçat des del seu canal, la resposta del qual va negar l’existència actual del grup.
Aquesta negativa s’ha d’incorporar a la informació, però no equival a una conclusió policial. La signatura dels correus i el desmentiment són elements que s’han de contrastar; no són proves suficients per tancar la investigació en un sentit o un altre.
7. Per què es parla d’una possible operació híbrida
Una amenaça falsa pot tenir conseqüències sense que existeixi cap artefacte: obliga a avaluar riscos, inspeccionar aeronaus, modificar operacions i mobilitzar personal. Aquesta diferència entre el cost d’enviar l’avís i els recursos necessaris per respondre ajuda a entendre la preocupació europea.
L’expressió amenaça híbrida s’utilitza per descriure accions de pressió o desestabilització que no adopten necessàriament la forma d’un atac militar convencional. En aquest cas, alguns responsables polítics han interpretat els episodis des d’aquesta perspectiva.
El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, els ha descrit com una forma d’agressió híbrida i guerra psicològica. Reuters recull aquestes declaracions, però també assenyala que no havia pogut establir la identitat dels remissions ni vincular tots els missatges a una mateixa font.
Hi ha, per tant, dos plans diferents: l’efecte desestabilitzador dels avisos i la identitat de qui els provoca. Que el primer sigui visible no resol el segon. L’origen rus del moviment tampoc no demostra que el Govern rus hagi dirigit aquesta onada.
8. Què està fent la Unió Europea
La Comissió Europea ha activat un mecanisme d’intercanvi d’informació sobre seguretat aèria entre els Estats membres. El comissari de Transport, Apostolos Tzitzikostas, ha explicat que continuen les investigacions nacionals i que encara era aviat per concloure si els incidents estaven relacionats.
La coordinació busca posar en comú el que ha passat en diferents països, en contacte amb les autoritats implicades i l’Agència de la Unió Europea per a la Seguretat Aèria.
Associated Press també va informar sobre la preparació d’una reunió d’especialistes europeus en aviació i seguretat per a la setmana següent. Les comprovacions comunicades no havien localitzat objectes sospitosos ni havien registrat ferits en els incidents descrits.
L’activació d’aquesta coordinació no suposa que Brussel·les hagi identificat un responsable. És una resposta a la successió d’alertes i a la seva dimensió transfronterera.
9. Per què una alerta falsa es pren en serio
Les autoritats només poden descartar una amenaça després d’avaluar-la. Que diversos avisos anteriors hagin resultat falsos no permet ignorar automàticament el següent.
Tampoc totes les alertes exigeixen la mateixa actuació. La informació disponible, el lloc on es troba l’avió i l’avaluació de seguretat condicionen la resposta. Per això aquesta setmana s’han vist inspeccions a destinació, desviaments i escortes militars.
La manca d’explosius és el resultat de les comprovacions realitzades. No significa que els desviaments o les inspeccions fossin ficticis, ni que les autoritats coneguessin amb antelació que no hi havia perill.
Per al passatger, la conseqüència pràctica pot ser un retard, un canvi d’aeroport o un desembarcament mentre es revisa l’aeronau. Per als investigadors, el problema continua després que l’avió rebi autorització per tornar a operar.
10. Els interrogants que continuen oberts
Les investigacions han de determinar qui va enviar els missatges, si existeix una coordinació entre països i quina relació guarden els correus signats com a Estat Masculí amb els altres avisos.
També han de distingir una possible campanya original d’amenaces de possibles imitacions. Utilitzar un mateix nom no demostra que tots els missatges procedeixin de la mateixa persona o estructura.
La incertesa es va ampliar divendres, quan les amenaces van arribar també als mitjans de comunicació. AFP va informar d’evacuacions i mesures de seguretat a redaccions irlandeses, entre elles la radiotelevisió pública RTÉ. L’extensió a nous destinataris afegeix episodis que investigar, però no acredita per si sola una autoria comuna.
Fins a la informació contrastada per a aquesta peça, Estat Masculí continuava sent un nom utilitzat en alguns missatges, no una responsabilitat demostrada per les autoritats.