La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) detecta "problemes d'equitat" en el sistema de finançament autonòmic vinculat a les competències singulars, unes distorsions que considera "pràcticament invisibles" per a la majoria de la població. En la seva anàlisi, situa Catalunya com l'autonomia que més fons va rebre per a la gestió d'aquestes atribucions específiques, amb 450 euros per resident, davant dels gairebé 8 euros per càpita assignats a Castella-La Manxa.
Aquestes conclusions es recullen en un informe recent sobre el cost de les competències no homogènies, elaborat pel director de Fedea, Ángel de la Fuente, on s'adverteix que aquest esquema de repartiment provoca diferències molt marcades entre les comunitats de règim comú.
Amb dades corresponents a 2023, Fedea calcula que Catalunya encapçala aquest capítol amb 3.563 milions d'euros, una quantitat que es tradueix en un índex de 243,4, gairebé dues vegades i mitja per sobre de la mitjana de les autonomies de règim comú, situada en 185 euros per habitant.
Per darrere de Catalunya apareixen Cantàbria i La Rioja com les regions amb major finançament per resident per aquests conceptes, amb dotacions de 320 i 318 euros, respectivament.
En l'extrem oposat es troben les comunitats que pràcticament no han assumit competències singulars. És el cas de Castella-La Manxa, amb 8 euros per habitant; Castella i Lleó, amb 9 euros, i Extremadura, amb 11 euros per resident.
Desigualtats i metodologia del "cost històric"
El document de Fedea posa el focus en que l'aplicació de la metodologia del "cost històric" provoca "valoracions molt dispars i incoherents" per a serveis equivalents segons la comunitat en què es prestin. Segons el seu autor, aquestes diferències passen "pràcticament invisibles" per a la ciutadania perquè el Ministeri d'Hisenda no difon de forma periòdica la informació desagregada.
Després d'examinar l'exercici 2023, Fedea xifra en 8.319 milions d'euros el volum total destinat a competències singulars, és a dir, funcions que només gestionen algunes autonomies.
Després de la policia autonòmica catalana, la competència singular amb major cost és el personal de l'Administració de Justícia, que suma 1.765 milions d'euros, seguida de la participació provincial en els ingressos de l'Estat, amb 1.329 milions.
L'estudi precisa que, a continuació, figuren els fons per a la normalització lingüística, amb 813 milions, els hospitals d'àmbit provincial, amb 606 milions, i les institucions penitenciàries de Catalunya, amb 603 milions.
Diferències en Justícia, ensenyament i competències provincials
En aquest context, l'informe aporta exemples de costos molt diferents per a un mateix servei, que considera "difícilment justificables".
En el cas de l'Administració de Justícia, competència transferida a deu comunitats, la despesa per habitant abasta un rang de més de 80 punts d'índex. Mentre Astúries percep 81,8 euros per resident, Galícia rep 35,5 euros i la Comunitat Valenciana 37,7 euros per habitant.
La bretxa és encara més gran en la financiació dels professors de religió, on l'import per alumne en edat escolar mostra desviacions superiors a 150 punts d'índex. Astúries encapçala aquesta distribució amb 88,7 euros per estudiant, davant dels 20 euros de Catalunya o els 29,2 euros de les Illes Balears.
Pel que fa a la valoració de les competències de les províncies, l'informe situa Madrid amb 136 euros per càpita, davant dels 367 euros assignats a Extremadura.