Corea del Sud ha posat a prova aquest dissabte una nova via comercial entre Àsia i Europa a través de l'Àrtic. El portacontenidors PanStar Acro ha partit del port de Busan en el primer viatge comercial sud-coreà per la denominada Ruta Marítima del Nord, que travessa l'Àrtic vorejant la costa russa.
El trajecte busca comprovar si aquesta via, disponible durant alguns mesos a l'any gràcies al desgel, pot convertir-se en una alternativa al Canal de Suez en un moment marcat per les tensions i els riscos de seguretat a Orient Pròxim.
7.000 quilòmetres menys que per Suez
El principal avantatge de la ruta àrtica és la distància. El recorregut entre Àsia i Europa pot ser uns 7.000 quilòmetres més curt que la ruta tradicional a través del Canal de Suez i permet evitar el mar Roig, una zona afectada per atacs a vaixells en els darrers anys.
Corea del Sud calcula a més que la ruta podria reduir el temps de navegació al voltant d'un 35%, tot i que el viatge del PanStar Acro està previst que duri entre 40 i 45 dies a causa de les característiques d'aquesta primera operació i a les escales previstes.
De Busan a Europa passant per Rússia
El vaixell navegarà cap al nord des de Corea del Sud, creuarà el mar de Bering i s'incorporarà a la Ruta Marítima del Nord. En el seu recorregut té previstes escales a Felixstowe (Regne Unit), Róterdam (Països Baixos) i Gdansk (Polònia) abans d'emprendre el retorn.
El PanStar Acro, un portacontenidors de 2.758 TEU, transportarà peces d'automòbils, productes químics i uns 100 contenidors buits. El viatge compta amb el suport del Govern sud-coreà i busca determinar si la via pot assolir una viabilitat comercial suficient per a la seva utilització futura.
Una ruta condicionada pel desgel i Rússia
La Ruta Marítima del Nord no està disponible durant tot l'any. Segons la informació publicada, pot utilitzar-se aproximadament entre juny i finals d'octubre, quan les condicions de gel permeten una navegació més senzilla.
A més, el recorregut implica coordinar-se amb Rússia, ja que travessa aigües i zones sota el seu control. Aquest aspecte genera preocupació entre alguns països occidentals a causa de les sancions imposades a Moscú per la guerra d'Ucraïna. Corea del Sud ja ha consultat amb les autoritats russes sobre qüestions relacionades amb el viatge, incloent la possibilitat d'assistència si el vaixell queda atrapat en el gel.
El desgel obre una nova via comercial
L'augment de la navegació pel Àrtic està directament relacionat amb la reducció del gel marí. L'any passat es van registrar 103 trànsits per aquesta ruta, principalment de Rússia i Xina, davant de 97 el 2024 i 43 el 2022.
El creixement planteja també un dilema mediambiental: encara que el retrocés del gel facilita el trànsit marítim, els experts adverteixen que un augment de la navegació pot contribuir a accelerar el calentament de l'Àrtic.
Corea del Sud mira a 2030
Seül vol aprofitar aquesta nova connexió per reforçar el paper de Busan com a gran centre logístic internacional. El Govern sud-coreà aspira a que la Ruta Marítima del Nord pugui convertir-se en una via comercial regular cap a 2030 si les proves demostren la seva viabilitat.
Corea del Sud no és el primer país asiàtic a provar la ruta: Xina ja va enviar un vaixell cap a Europa per aquesta via una setmana abans. El moviment confirma l'interès creixent per una alternativa que permet evitar Suez i el mar Roig, encara que encara està condicionada per la temporada de navegació, les dificultats tècniques i la situació geopolítica.
La obertura d'aquesta nova ruta comercial col·loca així l'Àrtic al mapa de les grans connexions marítimes entre Àsia i Europa, amb un avantatge potencial de milers de quilòmetres, però també amb importants interrogants estratègics i mediambientals.