El projecte de reial decret de garantia de qualitat dels centres privats de Formació Professional avança cap a la seva aprovació amb diverses qüestions obertes: quant costarà aplicar les noves obligacions, com afectaran l’oferta i quines condicions tindran els estudiants que ja estan matriculats.
El Consell de Ministres de l’10 de novembre va demanar al Consell d’Estat un dictamen urgent. El Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, dirigit per Milagros Tolón, busca garantir que els centres disposin de professorat, instal·lacions i recursos suficients. Per fer-ho, planteja noves condicions sobre l’oferta mínima d’ensenyaments, el nombre d’alumnes per docent i la presencialitat de la formació virtual, entre altres mesures.
Fonts del sector de la formació privada coincideixen en la necessitat de reforçar la qualitat de la FP però qüestionen que tots aquests requisits estiguin prou justificats. Demanen avaluar els seus efectes conjunts i revisar aquells que puguin dificultar l’activitat dels centres o l’accés de l’alumnat sense aportar una millora educativa demostrable.
Quant costarà aplicar tots els canvis
Una de les principals crítiques sectorials és que les obligacions s’aplicaran al mateix temps i sobre els mateixos centres, de manera que aquests hauran d’adaptar plantilles, horaris, instal·lacions i oferta formativa, a més de complir noves exigències de seguiment i documentació.
La memòria ministerial calcula una part d’aquest esforç. En l’escenari utilitzat per a la FP virtual, passar de 90 a 50 estudiants per professor, tal com proposa Educació, elevaria el cost docent de 429 a 772 euros per alumne i curs: aproximadament un 80 % més.
La xifra es refereix a la despesa de professorat estimada pel Ministeri. Això no vol dir que les matrícules hagin de pujar un 80 % ni recull tot el cost d’impartir un cicle.
Fonts del sector reclamen ampliar el càlcul per incloure les necessitats d’espais, l’organització de les activitats presencials i les despeses que puguin assumir els estudiants per transport o conciliació. També demanen estudiar què passa quan totes les mesures es combinen.
El Ministeri considera que reforçar el professorat millorarà l’atenció individualitzada i no preveu una reducció significativa de la capacitat del sistema per atendre la demanda. En canvi, fonts del sector adverteixen que alguns centres podrien traslladar costos a les matrícules o reduir determinats ensenyaments.
Són riscos que s'han d'avaluar.
Per què es qüestiona l'oferta mínima
El projecte ministerial exigeix als centres privats una oferta presencial de graus D —els cicles formatius— que compleixi una de dues condicions: dues famílies professionals amb almenys dos cicles en cadascuna, o un itinerari de grau bàsic, mitjà i superior d'una mateixa família quan existeixi aquesta estructura.
També incorpora l’obligació d’oferir grau bàsic quan les famílies autoritzades disposin de titulacions d’aquest nivell.
El Govern pretén assegurar una oferta estable i amb recursos suficients. Tanmateix, fonts del sector qüestionen que obligar a impartir més ensenyaments demostri la qualitat dels que un centre ja ofereix. El seu argument és que un centre especialitzat pot tenir bons docents, equipament adequat i resultats acreditats sense necessitat de cicles d’altres àrees. Ampliar el seu catàleg suposaria contractar personal, disposar d’instal·lacions i assumir inversions per a ensenyaments que potser no tinguin demanda suficient. Per això, demanen que l’autorització se centri a comprovar els mitjans i la qualitat de cada oferta, sense convertir la mida del centre en una condició general per continuar la seva activitat.
Presencialitat i professorat amb regles més rígides
Les qüestions del sector al projecte també afecten la FP virtual i semipresencial. El projecte introdueix un mínim general d’activitat lectiva presencial en l’ensenyament virtual, redueix progressivament les ràtios i vincula les hores lectives i de tutoria del professorat a les de la modalitat presencial.
Fonts del sector sostenen que aquestes exigències s’han d’ajustar a cada ensenyament. No totes les competències requereixen les mateixes pràctiques, els mateixos equips o la mateixa organització docent.
Proposen que l’assistència física es determini pels aprenentatges que la necessiten i que la dedicació del professorat s’adapti a tasques com ara tutories, correccions, preparació de materials i seguiment individual.
La preocupació és que una regulació massa uniforme resti flexibilitat a qui estudia a distància perquè treballa, té responsabilitats familiars o viu lluny d’un centre.
La qualitat i les diferències entre centres
Un altre punt de discussió és el tracte que reben els centres segons la seva titularitat o finançament. El títol I estableix condicions per als privats i exclou els sostinguts amb fons públics.
Fonts del sector demanen justificar aquesta diferència. Defensen que, si un requisit és essencial per garantir la qualitat d una mateixa ensenyança, la seva aplicació ha de respondre a criteris equivalents, amb independència del règim del centre.
També demanen aclarir la situació dels centres que combinen ensenyances concertades i altres finançades mitjançant matrícules privades. Reclamen evitar que aquesta convivència els obligui a reorganitzar ofertes que ja compten amb autorització.
La qüestió plantejada és quines diferències de control o de funcionament justifiquen obligacions diferents i quines haurien de ser comunes.
Per què el Govern ho tramita per urgència
La memòria ministerial defensa accelerar la norma, mitjançant el seu tràmit d urgència, perquè els centres i les administracions disposin ben aviat del marc necessari per planificar els canvis. El Govern també invoca els terminis d implantació del sistema de FP i la necessitat d evitar incertesa sobre l oferta, les admissions, l organització acadèmica i les acreditacions. Afegeix que les administracions necessiten temps per adaptar procediments i plataformes.
Fonts del sector, al seu torn, consideren insuficient aquesta explicació. En declaracions a DEMÓCRATA indiquen que el creixement de la FP privada i virtual és un procés conegut i demanen concretar quina circumstància obliga a escurçar els terminis ordinaris. "La tramitació d urgència resulta absolutament injustificada. Les raons que al·leguen a la memòria són directament falses. El RD 659 fa molt temps que és vigent i a partir d aquest les CCAA han regulat sense cap problema ni necessitat d aquest nou text. Això podria ser causa d impugnació de la norma, igual que ha passat amb el RD d universitats", adverteixen.
Reclamen, a més, temps per debatre l articulat i les seves conseqüències amb les organitzacions empresarials i sindicals. Al seu parer, la participació ha de permetre estudiar alternatives i introduir canvis abans de l aprovació.
Què passarà amb els centres i alumnes actuals
El projecte preveu fins al 31 de desembre de 2030 perquè els centres ja autoritzats s adaptin a les condicions del títol I. La reducció de ràtios té el seu propi calendari, que culmina a l inici del curs 2030-2031.
Fonts del sector demanen explicar amb claredat quin termini correspon a cada obligació, especialment als canvis sobre modalitats, presencialitat i organització docent introduïts mitjançant les disposicions finals.
Proposen ampliar l’adaptació fins a l’inici de 2032-2033 i aplicar els canvis per cursos acadèmics complets. Aquesta data és una petició del sector, no un termini aprovat.
També reclamen una garantia express per a qui ja estudia: que puguin acabar els seus ensenyaments en condicions acadèmiques equivalents a les que tenien en matricular-se i que qualsevol reorganització preservi la seva formació, avaluació i titulació.
Les revisions que reclama el sector
La resposta del sector a la proposta del ministeri inclou ajustar la presencialitat a les competències de cada títol, permetre una organització docent adaptada a l’ensenyament virtual i evitar tràmits que repeteixin comprovacions ja realitzades per una altra administració.
També demanen que els controls diferenciïn entre errors documentals i problemes greus de qualitat, amb possibilitats de subsanació abans de retirar una autorització quan no hi hagi un risc que exigeixi actuar de manera immediata.
Amb el dictamen del Consell d’Estat sol·licitat, el projecte entrarà en una fase rellevant de la seva tramitació. El Govern defensa noves garanties per a l’alumnat. Fonts del sector reclamen que, abans d’aprovar-les, s’aclareixi quant costen, quina millora aporta cadascuna i com s’evitarà que dificultin l’accés a la FP.