El conseller de Seguretat del Govern Basc, Bingen Zupiria, considera que l'arribada massiva de migrants a Ceuta ha evidenciat la necessitat d'abordar qüestions clau com la gestió dels fluxos migratoris perquè siguin "assumibles i acceptades socialment", atès que la migració és "necessària", així com el component humanitari, que al seu parer és "molt gros i difícil d'atendre". Al mateix temps, ha evitat valorar si l'Executiu central ha reaccionat "tard i malament", tractant-se d'una coyuntura "molt complicada".
En una entrevista a la cadena SER Bilbao, recollida per Europa Press, Zupiria ha remarcat que el que ha succeït a Ceuta "ha posat sobre la taula qüestions que estaran molt presents en els pròxims mesos, un el debat sobre la immigració". "Ningú rebutjarà la immigració, però de quina manera s'ha de produir aquesta immigració? De quina manera la fem front? De quina manera l'organitzem perquè sigui alguna cosa assumible i sigui acceptat socialment perquè la necessitem?", ha assenyalat.
Com a segon eix, ha al·lusat al paper dels serveis d'informació "que se suposa que tot Estat té, o tota Policia té, o tot Exèrcit té, ha actuat degudament o no, si han comptat o no amb aquesta informació".
En tercer lloc, ha incidit en que existeix "un aspecte humanitari molt gros, que és difícil d'atendre", i, en quart terme, ha recordat que hi ha "una reivindicació política per part de l'Estat de Marroc d'un territori que està sota la sobirania espanyola". "Aquestes són qüestions que s'han colat aquest estiu a l'agenda política i que jo crec que donaran molt a parlar en els pròxims mesos", ha manifestat.
El conseller ha indicat que, segons les dades que manegen, a Ceuta podria haver unes 2.000 persones menors d'edat, "molts i moltes d'elles nens i nenes, gent molt molt jove i no hi ha forma de saber com han arribat aquestes persones".
"El primer, des d'un punt de vista humanitari, és buscar la millor situació i la millor cobertura per a aquestes persones. Per tant, identificar-les, saber d'on venen, saber quins antecedents familiars tenen, per què en aquell moment han decidit passar a Ceuta", ha defensat, subratllant que aquest treball previ resulta essencial.
Al seu judici, això "és alguna cosa fonamental i és el primer", fins i tot en el cas que finalment s'acabi "acollint a diversos centenars d'aquestes persones". "Si han de venir a l'Estat, si han de ser acollides en centres menors, si se'ls ha de fer un acompanyament, donar formació, donar educació, també convé saber quins antecedents i quines relacions familiars tenen per atendre'ls de vida", ha explicat.
Interrogat sobre si considera que a Ceuta s'ha actuat "malament i tard", ha admès que "és una situació molt difícil". "No m'atreveixo a qüestionar la reacció que hi ha hagut, ni si hi ha hagut una informació prèvia, ni com ho haurien fet altres. És molt complicat", ha recalcat.
Competències policials i detencions per incidents del Mundial
Respecte a les queixes que va traslladar al Govern central després de les detencions practicades per la Policia Nacional a diverses persones que suposadament havien agredit ciutadans que vestien la samarreta de la selecció espanyola durant el Mundial de futbol, i que l'Executiu basc va interpretar com una ingerència en les competències de la Policia autonòmica, ha assenyalat que no ha rebut "cap resposta", tot i que entén que "les agendes dels responsables del Ministeri de l'Interior ara mateix estan molt ocupades".
"Crec que és un assumpte que legal i jurídicament està clarament establert en l'Estatut d'Autonomia, en els acords que hi ha hagut entre el Govern Basc i el Govern d'Espanya: Què és el que correspon fer a l'Ertzaintza com a Policia integral d'aquesta comunitat i quines són les funcions que queden reservades a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil?", ha apuntat.
Després de recordar que en el seu moment es van assolir acords sobre com actuar en aquest tipus d'escenaris, s'ha mostrat segur que, si cada cos assumeix les seves funcions i hi ha coordinació, tots seran "molt més eficaços". "Ens estem enfrontant a qüestions molt delicades. No hi ha més que mirar a Ceuta i a tot el que pot venir", ha advertit.
Davant l'argument de la FSE que poden intervenir en delictes d'odi, Zupiria ha replicat que "tot cap dins d'un delicte d'odi". "I és una situació que abans la vam viure amb els delictes de medi ambient, també quan es va legislar sobre les garanties que un menor ha de tenir, també en els temes de violència contra la dona. És un tema recurrent. Per això és bo que els principis estiguin ben clars per a tots i ens atenguem a allò que en el seu dia vam acordar", ha insistit.
En relació amb les actuacions de l'Ertzaintza en els altercats vinculats al Mundial, ha precisat que s'han tramitat més d'una vintena d'atestats "que tindran el seu corresponent procediment judicial o sancionador".
Pla estratègic de Seguretat Integral 2026-2030
Zupiria ha abordat també el Pla estratègic de Seguretat Integral 2026-2030 que vol posar en marxa, i ha avançat que buscarà consensos amplis. "És important que tots tinguem clar quines són les prioritats que tenim com a societat. Algunes tenen a veure amb la pèrdua de valors que probablement estem vivint i amb la falta de respecte a l'autoritat, altres tenen a veure amb com ens enfrontem als nous riscos que la seguretat té en aquests moments", ha indicat.
Al mateix temps, ha remarcat que serà necessari preparar-se per "un altre tipus d'esdeveniments que aquest estiu s'han patit com, per exemple, les onades de calor o les tempestes inesperades, etcètera".
"Hi ha diversos àmbits que reclamen la nostra atenció i crec que ens trobem davant d'una oportunitat perquè, a partir d'aquest pla estratègic i de les mesures que totes les institucions basques haurem d'anar adoptant, assolim una situació que permeti oferir un horitzó de seguretat i certesa a la societat basca", ha ressaltat.
Així mateix, ha posat en valor que "la relació entre ciutadania, defensa, policies locals, guàrdies municipals, és d'absoluta normalitat i de col·laboració". "És veritat que hi ha casos puntuals i que hi ha grups concrets que no ho viuen així i es comporten d'una altra manera", ha afegit.
Actituds antisistema i labor de l'Ertzaintza
Segons ha explicat, "hi ha comportaments estranys" i "alguns responen a actituds antisistema, de rebuig a les institucions democràtiques i també a les Policies, a l'Ertzaintza i a la Policia Local com a institucions democràtiques".
"Hi ha també grups polítics que encara es resisteixen a acceptar, per exemple, a l'Ertzaintza com la Policia democràtica i legítima que aquesta societat va decidir tenir per garantir la seguretat de la seva ciutadania i dels seus béns", ha manifestat.
Igualment, ha apuntat que es donen "alguns comportaments puntuals de gent que, sobretot homes, de nit, consums d'alcohol i altres substàncies, on es perd el respecte al pròxim i també a l'autoritat".
Bingen Zupiria ha destacat que un ertzaina "dedica gairebé el 80% del seu desempeny professional a atendre actuacions preventives o situacions en les quals cal auxiliar o ajudar a un ciutadà o a una ciutadana". "A partir d'aquí, s'estan i s'han produït aquests dos últims anys esdeveniments molt concrets que han exigit l'ús de la força. Per tant, la formació i la preparació dels agents de l'Ertzaintza per fer front a aquestes situacions són importants i estan a l'agenda del Departament i de l'Acadèmia Vasca de la Policia a Arkaute", ha assegurat.