El Parlament Basc ha donat llum verda a una esmena del PNB i del PSE-EE que reclama al Govern autonòmic "reforçar" les polítiques de reconeixement, veritat, justícia i reparació dirigides a les víctimes del terrorisme i d'altres vulneracions de drets humans. El text també l'insta a analitzar la posada en marxa de noves mesures en els àmbits educatiu, social o sancionador "amb l'objectiu de prevenir la revictimització i consolidar una memòria inclusiva, crítica, ètica i democràtica".
L'esmena s'ha aprovat en el Ple de la Cambra basca, que aquest dijous ha abordat aquesta qüestió a iniciativa del PP. La proposta original dels 'populars' ha estat rebutjada en collir 66 vots en contra (PNB, EH Bildu, PSE-EE i Sumar) i només vuit a favor (PP i Vox).
La proposició no de llei del PP, en la mateixa línia que una altra iniciativa que ja va ser tombada l'any passat, sol·licitava al Govern Basc que, en un termini màxim de sis mesos i en coordinació amb les associacions de víctimes del terrorisme, enviés al Parlament un Projecte de Llei de Modificació de la Llei de reconeixement i reparació a les víctimes del terrorisme.
Segons defensava el PP, aquesta reforma havia d'incorporar un capítol específic amb un règim d'infraccions que considerés com a faltes greus conductes com l'ús d'"expressions ofensives, vexatòries o atemptatòries contra la dignitat de les víctimes del terrorisme en qualsevol mitjà de comunicació, discursos o intervencions públiques o plataformes digitals, així com qualsevol manifestació que suposi l'enaltiment del terrorisme quan aquestes conductes no assoleixin la tipificació de delicte d'odi".
El text dels 'populars' també proposava tipificar com a infracció greu "l'organització, promoció o celebració d'actes i homenatges de qualsevol naturalesa, i qualsevol que sigui la seva forma, que tinguin per objecte o finalitat la commemoració, l'exaltació, el reconeixement, el rebiment públic, o l'enaltiment individual o col·lectiu del terrorisme".
Majoria per a l'esmena de PNB i PSE-EE
L'esmena alternativa registrada per PNB i PSE-EE ha tirat endavant amb 39 vots favorables, davant 34 en contra (EH Bildu, PP i Vox) i una abstenció (Sumar). A través d'aquest text, la Cambra reafirma "la necessitat que els poders públics garanteixin les polítiques de reconeixement, veritat, justícia i reparació a les víctimes del terrorisme i de vulneracions de drets humans, evitant greuges i qualsevol forma d'ofensa, humiliació o revictimització".
A més, el Parlament emplaça l'Executiu autonòmic a "seguir desenvolupant i reforçant aquestes polítiques, en col·laboració amb la societat basca, així com explorant, amb la participació dels agents afectats, la incorporació de noves mesures educatives, socials o sancionadores en la legislació vigent, amb la finalitat de prevenir la revictimització i consolidar una memòria inclusiva, crítica, ètica i democràtica basada en el reconeixement de la injustícia del terrorisme, de totes les violències i de les vulneracions de drets humans".
La parlamentària del PP Laura Garrido ha denunciat que "no és de rebut que no s'hagi fet res" i ha acusat el Govern Basc de recórrer a "excuses" per no incloure un règim sancionador en la llei de víctimes del terrorisme.
Crítiques a una "llacuna discriminatòria" i acusacions creuades
En aquesta línia, Garrido ha assenyalat l'existència d'una "llacuna discriminatòria" respecte a la Llei de Memòria Històrica i Democràtica d'Euskadi, "en la qual sí que existeix un règim sancionador específic per a determinades conductes ofensives amb determinades víctimes".
Per part del PNB, el parlamentari Xabier Barandiaran ha acusat el PP d'utilitzar les víctimes amb finalitats de "rendibilitat política". "Hi ha una perversitat política utilitzant una suposada superioritat moral, sobretot mirant a Espanya", ha etzibat als 'populars' bascos.
Barandiaran ha afegit que els actes públics de suport o exaltació del terrorisme "s'estan apagant a poc a poc". Al seu parer, els rebutjaments que s'ofereixen avui a presos d'ETA en sortir de presó després de complir les seves condemnes "no tenen res a veure" amb els d'èpoques anteriors. "Això vol dir que també EH Bildu està fent un recorregut en aquest espai", ha afirmat.
Debat sobre memòria, convivència i drets
La parlamentària d'EH Bildu Eraitz Sáez de Egilaz ha retret al PP que pretengui "monopolitzar el dolor", recordant que a Euskadi "han existit sofriments molt diversos". Després d'admetre que "en el camí de la justícia, de la veritat i la reparació encara cal fer molts passos", ha advertit que els avenços no poden basar-se en mesures que busquin "prohibir, assenyalar i castigar en nom de la convivència".
"Es poden identificar actituds que puguin generar una revictimització i prendre les mesures necessàries, però això no pot ser l'excusa per mantenir la persecució contra els drets civils i polítics de la societat, ni per vulnerar la llibertat d'expressió", ha assenyalat.
Des del PSE-EE, Miren Gallastegui ha destacat que l'esmena acordada amb el PNB reflecteix de forma "ineqüívoca i sense espai per a manipulacions ni tergiversacions" el compromís d'ambdues formacions amb "una memòria inclusiva, crítica, ètica i democràtica basada en el reconeixement de la injustícia, el terrorisme i de totes les víctimes".
Drets jurídics i acusacions d'utilització política
Gallastegui ha acusat el PP de seguir "aprofundint en la polarització i la confrontació" mitjançant una "utilització política i sistemàtica de les víctimes del terrorisme". Ha sostingut que la proposta dels 'populares' és "defectuosa" i genera "molts dubtes jurídics", en existir una directiva de la Unió Europea que "inclou salvaguardes explícites per evitar que la lluita antiterrorista criminalitzi la llibertat d'expressió, la dissidència política o el dret de reunió".
El representant de Sumar, Jon Hernández, ha recriminat al PP que continuï intentant aconseguir "crèdits electorals" amb les víctimes del terrorisme, arribant a qualificar de "blanquejadors del terrorisme" els qui "no només el vam patir, sinó que hi vam lluitar contra ell".
Per la seva banda, la parlamentària de Vox, Amaia Martínez, ha titllat de "sangrant" que a Euskadi existeixi "absoluta impunitat" enfront dels qui "campen per tot el nostre territori amb la parafernàlia d'ETA".