El PSE-EE manifesta "alguns dubtes" respecte a les dades que li atribueix el sociómetre del Govern Basc difós aquest divendres, ja que els seus propis sondejos interns el col·loquen com a guanyador i recorden que el 2023 tampoc va anticipar que seria la força més votada.
Segons recalquen des de la formació, aleshores l’estudi "va infravalorar de manera significativa" el suport als socialistes i "va sobreestimar" el del PNV i EH Bildu, especialment el de la coalició sobiranista. A això hi afegeixen que hi ha un nombre "elevat" de votants indecisos i que els "moviments d’última hora" poden desbaratar les projeccions, com va succeir en les últimes eleccions estatals.
El sociómetre fet públic aquest divendres apunta que EH Bildu s’imposaria en les pròximes eleccions generals a Euskadi amb 7 escons, dos més que el 2023. El PSE-EE quedaria en segona posició amb 5 diputats, els mateixos que en la cita anterior però amb una lleugera caiguda en l’estimació de vot, mentre que el PNV perdria un representant i es quedaria amb quatre. Sumar Euskadi desapareixeria del Congrés en perdre el seu únic escó i el PP conservaria els seus dos actuals.
Fonts socialistes insisteixen que aquest sondeig els suscita "alguns dubtes", recolzades en l’experiència més recent, ja que les seves enquestes internes donen "millors resultats" i els situen com a vencedors dels comicis.
En aquesta línia, recorden que en les eleccions del 2023 el Gabinet de Prospecció Sociològica "va infravalorar de manera significativa" el suport al partit i va situar el PSE-EE "per sota del seu resultat final".
En concret, aquell estudi va calcular per a Euskadi un 23,1% de vot al PSOE, quan finalment va aconseguir el 25,3%, "convertint-se a més en la força més votada, un desenllaç que el sondeig no va anticipar".
"Infravaloració" i sobrevaloració d'altres partits
El PSE-EE detalla que, "en números rodons, la infravaloració va ser del 2,2 per al conjunt d'Euskadi, el mateix percentatge a Àlaba (-2,2) i del -4.04 a Bizkaia". Així mateix, destaca que l'enquesta també "va sobreestimar" el suport previst per al PNV i EH Bildu a Bizkaia i Gipuzkoa, sobretot pel que fa a la coalició sobiranista.
Aquestes mateixes fonts subratllen, a més, que el sociòmetre constata l’existència d’un volum encara molt alt d’electors indecisos. També assenyalen que el treball de camp de l’enquesta actual es va dur a terme entre el 20 i el 23 d’octubre de 2026, i recull percentatges "molt rellevants de persones que no saben què votaran o que no responen".
El PSE-EE incideix que l’estimació final no es basa únicament en les respostes directes dels entrevistats, sinó que incorpora "una modelització" elaborada per l’equip tècnic del Sociòmetre, "la qual cosa introdueix un marge addicional d’incertesa sobre la traducció de l’opinió pública al resultat electoral".
Finalment, la formació recorda que el precedent de 2023 evidencia que "els moviments d’última hora poden alterar de manera significativa les previsions". "Llavors, la mobilització final de l’electorat progressista va permetre al PSE-EE superar les expectatives dels sondejos i millorar substancialment el nostre resultat", conclou.