El Ministeri de l’Interior, dirigit per Fernando Grande-Marlaska, va adjudicar el passat 5 d’octubre la compra de 790 esprais de defensa per a la Policia Nacional per un import de 71.656,20 euros. L’operació, revelada per elDiario.es i La Razón, es va produir setmanes abans que el departament aprovés un nou protocol per regular l’ús d’aquests dispositius i tot just un mes abans de les controvertides càrregues policials registrades durant la vaga general de l’11 de novembre. Ara, el Govern ha decidit restringir-ne la utilització en operacions d’ordre públic mentre investiguen si les intervencions dels agents van respectar els principis de necessitat i proporcionalitat.
La successió de decisions ha obert un debat sobre l’adquisició de material policial, les instruccions per a la seva utilització i la responsabilitat dels comandaments durant les manifestacions. Segons la documentació contractual consultada per tots dos diaris, Interior va justificar la compra per la necessitat de reforçar la protecció dels agents davant de situacions de violència. No obstant això, després de les denúncies per l’ús de gas pebre contra manifestants, el Ministeri ha anunciat que modificarà el protocol per impedir que aquests aerosols s’utilitzin en dispositius de control de protestes.
Interior va comprar 790 esprais per més de 71.600 euros per a la Policia Nacional
L’adjudicació es va formalitzar el 5 d’octubre de 2026, el mateix dia en què els sindicats van anunciar la convocatòria de la vaga general de l’11 de novembre. El contracte preveu l’adquisició de 790 esprais de defensa del model MK9, destinats a reforçar l’equipament d’unitats operatives de la Policia Nacional, especialment les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) i les Unitats de Prevenció i Reacció (UPR).
Segons la documentació a la qual va tenir accés elDiario.es, l’import de la compra ascendeix a 71.656,20 euros i el termini d’entrega dels dispositius s’estén fins al gener de 2027. Aquesta darrera dada és rellevant perquè no permet afirmar que els esprais utilitzats durant les càrregues de l’11N procedissin d’aquest lot concret, encara que les imatges difoses de les intervencions apunten a l’ús de dispositius del mateix model.
En la memòria justificativa, la Policia defensava la necessitat d’adquirir aquests aerosols per motius de seguretat. El document presentava el gas pebre com un recurs de protecció i dissuasió que podia evitar enfrontaments físics directes i reduir la necessitat d’utilitzar altres mitjans coercitius.
El material conté oleoresina de càpsicum (OC), un compost derivat dels pebrots picants que provoca una irritació intensa als ulls, la pell i les vies respiratòries. Interior ho descrivia en la documentació com un mitjà d’escassa perillositat, una valoració que s’ha de distingir dels seus possibles efectes sanitaris: l’exposició pot causar lesions o complicacions, especialment en persones vulnerables o en determinades condicions d’utilització.
El protocol del 19 d’octubre va ampliar les possibilitats d’ús
Dos setmanes després de l’adjudicació, Interior va aprovar el 19 d’octubre una actualització del protocol policial vigent des de 2013. La nova regulació establia les condicions de tinença, maneig i utilització dels esprais de defensa i en contemplava la distribució individual entre determinats agents.
Fins aleshores, segons la documentació publicada per La Razón, aquests dispositius s’utilitzaven fonamentalment com a material de dotació col·lectiva. El nou marc permetia ampliar la seva disponibilitat per respondre davant agressions o situacions de resistència activa que posessin en perill la integritat dels agents, de terceres persones o la seguretat ciutadana.
La instrucció també modificava les condicions d’ocupació en espais tancats, eliminant una restricció anterior, tot i que mantenia les exigències de seguretat i proporcionalitat. En qualsevol cas, l’autorització general d’un dispositiu policial no converteix automàticament en legítima qualsevol utilització concreta. L’actuació s’ha de justificar atenent les circumstàncies, l’amenaça existent i la necessitat de recórrer a aquest mitjà.
Aquest aspecte s’ha convertit en el centre de la controvèrsia després de les intervencions realitzades durant la vaga general.
Els càrrecs de l’11N provoquen una investigació i un canvi de criteri
Durant les mobilitzacions del dimecres 11 de novembre, es van registrar càrregues policials i denúncies per l’ús de gas pebre contra manifestants a Madrid. Organitzacions sindicals i entitats defensores dels drets humans van qüestionar la proporcionalitat de determinades intervencions i van demanar que s’investiguessin els fets.
Amnistia Internacional va denunciar actuacions policials preocupants, mentre que alguns participants van assegurar haver estat ruixats amb gas pebre sense que hi hagués una agressió prèvia. També es van difondre imatges d’un home sense sostre que va rebre una descàrrega de l’aerosol a la Gran Via madrilenya. Segons va informar la Cadena SER, fonts policials consultades per l’emissora van considerar aquesta última actuació improcedent i contrària al protocol.
Davant la polèmica, Marlaska va ordenar el 12 de novembre obrir investigacions específiques sobre les incidències registrades durant la jornada. El ministre va admetre que algunes imatges no semblaven compatibles, a primera vista, amb els principis de proporcionalitat, tot i que va defensar l’actuació general de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
La resposta inicial d’Interior va ser anunciar la prohibició de l’ús de gas lacrimogen en les manifestacions. Tanmateix, el departament va precisar el divendres 13 de novembre que la restricció afectarà els esprais de defensa personal en operacions d’ordre públic, mentre que es permetrà mantenir l’ús dels anomenats Artificis Triple Lacrimògens (ATL).
Per tant, no s’ha prohibit qualsevol ús de gas pebre per part de la Policia ni tots els mitjans lacrimògens utilitzats en les manifestacions. La modificació anunciada es refereix específicament a l’ús dels aerosols de defensa personal en dispositius de control de protestes.
Els sindicats policials qüestionen la restricció després de la compra i el nou protocol
La decisió ha provocat crítiques entre organitzacions i comandaments policials que consideren contradictori justificar l’adquisició d’esprais, ampliar-ne la regulació i restringir-ne posteriorment la utilització en determinades actuacions.
Segons recull La Razón, diversos responsables policials sostenen que aquests dispositius permeten mantenir la distància amb persones violentes i evitar intervencions físiques potencialment més lesives. També qüestionen que el canvi s’hagi produït immediatament després d’una jornada de protestes i en plena campanya per a les eleccions generals del 29 de novembre.
Alguns dels agents consultats pel diari atribueixen la decisió a interessos polítics de l’Executiu. Tanmateix, aquestes acusacions constitueixen valoracions de les fonts policials i no acrediten que la modificació del protocol respongui a una estratègia electoral.
Pel que fa a això, Interior manté que s’ha d’aclarir si les actuacions de l’11N es van ajustar a les normes vigents. La investigació haurà d’analitzar les circumstàncies de cada intervenció, les ordres rebudes i la proporcionalitat dels mitjans emprats. La existència d’una compra autoritzada o d’un protocol que regula l’ús de l’aerosol no exclou la possibilitat que una aplicació concreta sigui considerada indeguda.
Què queda per aclarir sobre la compra i l’ús dels esprais
La controvèrsia deixa diverses qüestions pendents. Una d’elles és com afectarà la nova restricció el material adquirit i si els dispositius es podran destinar a altres funcions policials. La modificació anunciada no suposa necessàriament que els 71.656,20 euros s’hagin perdut, ja que la restricció es circumscriu al control de manifestacions i no implica la retirada general d’aquests mitjans de l’equipament policial.
També està pendent conèixer el resultat de la investigació oberta per la Jefatura Superior de Policía de Madrid i si es detecten incompliments individuals o fallades en la planificació dels operatius.
El debat posa així el focus en la necessitat d’establir instruccions clares sobre l’ús de la força, garantir la protecció dels agents i preservar el dret de manifestació. La compra d’octubre, el protocol aprovat setmanes després i les noves restriccions de novembre evidencien un canvi en el criteri operatiu d’Interior, però serà la investigació de les actuacions de l’11N la que permetrà determinar si es van produir responsabilitats concretes.