L'escriptor mexicà Gonzalo Celorio ha rebut aquest dijous el Premi Cervantes al Paranimf de la Universitat d'Alcalá d'Henares, on ha defensat la llibertat com a essència de la literatura i ha reivindicat el pes de la llengua i l'herència cultural espanyola en la construcció de la identitat mexicana.
Durant el seu discurs, pronunciat davant els reis Felip VI i Letizia, l'autor va recordar el seu pare a l'inici de la seva intervenció i va vincular el reconeixement amb una vida dedicada a les lletres. "Avui vaig arribar, papà, justament avui, 64 anys després", va afirmar emocionat.
Celorio va centrar bona part de la seva intervenció en la figura de Miguel de Cervantes i en el caràcter obert i transgressor de la novel·la. Al seu judici, la narrativa moderna troba a El Quixot un precedent permanent d'experimentació i ruptura de normes.
"La novel·la no és només un gènere literari, sinó també llibertari", va sostenir l'escriptor mexicà, qui va defensar una literatura capaç de barrejar gèneres, memòries i experiències personals sense encotillar-se en límits tradicionals.
Defensa de la llibertat i del llegat compartit
L'autor reivindicà la llibertat com un dels conceptes centrals de l'obra cervantina, entesa com la sobirania de l'individu enfront de qualsevol autoritat. Segons explicà, l'experiència vital de Cervantes —marcada per la presó i l'adversitat— convertí la llibertat en un valor essencial del seu llegat literari.
Celorio també va abordar la relació històrica entre Mèxic i Espanya, un assumpte especialment sensible en el debat polític i cultural dels últims anys. En aquest sentit, va defensar que la identitat mexicana no pot entendre's sense el vincle històric i lingüístic amb Espanya.
"La nacionalitat mexicana no pot dissociar-se de la història i de la cultura espanyoles que li són inherents", va afirmar. L'escriptor va anar més enllà i va destacar el paper del castellà en la configuració de les nacions llatinoamericanes. "Sense la llengua espanyola, ni Mèxic ni cap altre país hispanoamericà hagués pogut configurar la seva nacionalitat", va assenyalar.
Una obra marcada per la memòria i la identitat
La trajectòria literària de Celorio està profundament lligada a la memòria personal i familiar. En novel·les com Amor propio, Tres lindas cubanas o El metal y la escoria, l'escriptor ha explorat històries de migració, exili i herències familiars, barrejant elements autobiogràfics amb ficció.
L'autor va explicar que gran part del seu procés creatiu parteix de la investigació en arxius personals, fotografies, cartes i diaris familiars. Segons va relatar, aquesta cerca li va permetre descobrir històries ocultes i episodis desconeguts dins de la seva pròpia genealogia.
Per a Celorio, la literatura no ha de quedar atrapada per l'absurda fidelitat als fets. Per això, va defensar la llibertat de transformar noms, dates i situacions quan la ficció ho requereix. "La invenció va fer més profunda la història original", va sostenir durant la seva intervenció.
Reconeixement institucional
El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va destacar durant l'acte la rellevància de Celorio dins de les lletres hispàniques i va subratllar la importància de la universitat pública i de l'autonomia acadèmica. Per la seva banda, el rei Felip VI va elogiar la contribució de la literatura mexicana al conjunt de la llengua espanyola i va ressaltar els vincles històrics entre tots dos països.
El monarca va recordar que Espanya i Mèxic comparteixen una tradició literària i cultural que travessa segles i que continua enfortint la comunitat hispanoparlant. Amb aquest reconeixement, Gonzalo Celorio s'incorpora a la llista d'autors distingits amb el màxim guardó de les lletres en espanyol, consolidant una trajectòria marcada per la memòria, la reflexió literària i el diàleg entre cultures.