La difusió de les converses entre els controladors d'Adif a Atocha i els maquinistes dels trens accidentats a Urda (Toledo) ha desencadenat una forta reacció entre els sindicats ferroviaris, que denuncien l'assenyalament prematur dels treballadors mentre continua oberta la investigació sobre el sinistre. Les gravacions, conegudes només unes hores després del xoc que ha deixat almenys 69 morts, han permès reconstruir part de les ordres transmeses abans de la col·lisió, però també han obert una controvèrsia sobre el seu origen, el context en què es van produir i la responsabilitat dels qui havien de garantir la seguretat de la circulació.
La indignació ha fet aquest divendres un pas més. El Sindicato de Circulación Ferroviario (SCF) ha presentat una denúncia davant el Jutjat d'Orgaz perquè s'investigui com van arribar els àudios als mitjans de comunicació, en considerar que la seva difusió exposa els professionals a un judici públic abans que els investigadors hagin determinat les causes de la tragèdia. L'organització també ha sol·licitat la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, per les seves declaracions sobre l'actuació del centre de control.
La polèmica es produeix després que les primeres explicacions del Ministeri apuntessin a una autorització incorrecta perquè l'AVE de Renfe reprengués la circulació. Segons la reconstrucció exposada per Puente, el tren va rebre permís per continuar amb "marcha normal" malgrat que l'Iryo romania aturat més endavant. Tanmateix, els sindicats adverteixen que una ordre equivocada, si finalment es confirma, no basta per si sola per explicar per què els mecanismes de seguretat no van impedir el xoc.
El Sindicato de Circulación porta la filtració als tribunals
El SCF ha confirmat en un comunicat publicat aquest divendres que ha presentat una denúncia per esclarir l'origen de les gravacions i determinar si s'han vulnerat les obligacions de confidencialitat que afecten les comunicacions ferroviàries i la investigació de l'accident.
L'organització considera especialment greu que les converses hagin començat a difondre's quan encara no s'havien recollit tots els testimonis ni reconstruït les circumstàncies en què treballaven els responsables de circulació.
"Assenyalar el responsable de circulació abans de conèixer totes les circumstàncies no és investigar", adverteix el sindicat, que reclama examinar els factors humans, tècnics i organitzatius, així com les plantilles, el manteniment, les condicions de treball i els mitjans disponibles.
El SCF també ha sol·licitat responsabilitats a la direcció d'Adif i la dimissió de Puente. El seu retret no es limita a la filtració, sinó que arriba a la interpretació pública del que ha passat i al risc que les responsabilitats acabin concentrant-se en l'empleat que va transmetre l'autorització.
Raquel Ayllón qüestiona que els àudios permetin conèixer tota la situació
La portaveu del Sindicato de Circulación Ferroviario, Raquel Ayllón, ha intervingut aquest divendres a La hora de La 1, de RTVE, per qüestionar que les converses difoses permetin determinar per si soles si els controladors van actuar correctament.
La seva explicació s'ha centrat en l'anomenat telefonema LZB 4, una comunicació reglamentària que permet transmetre determinades instruccions al maquinista quan es produeixen incidències en el sistema de protecció del tren.
"Les condicions que hem de donar de circulació no estan especificades en el telefonema que ha llegit ell, que es llegeix LZB 4. No estan especificades", ha assenyalat Ayllón.
La portaveu ha afegit que les instruccions concretes depenen de les circumstàncies operatives que s'estiguin gestionant en aquell moment: "Això, segons la situació en què s'estigui veient en aquell moment, és quan es decideix què es diu i què no".
Ayllón també ha advertit que encara no es coneixen tots els testimonis ni les circumstàncies que van envoltar l'actuació dels seus companys.
"No se sap tots els testimonis, no se sap el que estan veient els meus companys", ha assenyalat abans de denunciar la difusió de les gravacions.
La representant sindical ha qualificat la filtració d'"il·legal" i ha anunciat que el coordinador general de la seva organització anava a presentar una denúncia. El SCF ha confirmat posteriorment que aquest tràmit s'ha fet davant del Juzgado de Orgaz.
Les seves declaracions no descarten que pogués existir un error operatiu, però sí qüestionen que sigui possible atribuir responsabilitats definitives a partir de fragments de converses sense reconstruir tot el context.
CCOO, UGT, Semaf i CGT rebutgen que es busqui un únic culpable
El malestar no es limita al Sindicat de Circulació. CCOO, UGT, Semaf i CGT també han rebutjat la difusió de les gravacions i han reclamat que s’investigui l’accident sense convertir els treballadors del centre de control en els únics responsables del que ha passat.
La secretària general del sector ferroviari de CCOO, Pepa Páez, ha demanat expressament que no se centri l’atenció en l’últim esglaó de la cadena de seguretat sense conèixer-ne les condicions laborals i les circumstàncies de la incidència.
Per a Páez, la investigació ha de determinar quins sistemes o procediments haurien d’haver impedit que un eventual error humà desemboqués en una col·lisió.
La dirigent sindical ha qüestionat que s’atribueixin responsabilitats abans de conèixer totes les dades i ha demanat al ministre que rectifiqui les seves declaracions sobre els treballadors.
Des d’UGT, Raquel González, responsable del sector ferroviari, ha condemnat la filtració i ha reclamat esbrinar qui va facilitar les gravacions, com es va produir la seva sortida i per què van arribar als mitjans de comunicació.
El secretari general de Semaf, Diego Martín, ha qualificat de "alarmant i irresponsable" la difusió d’àudios que considera parcials i ha insistit que les causes s’han de determinar mitjançant una investigació independent.
Per la seva banda, CGT ha rebutjat l’assenyalament públic dels empleats del Centre de Regulació i Control d’Atocha i ha advertit que un accident d’aquesta gravetat difícilment es pot explicar examinant únicament l’actuació de l’últim treballador que va intervenir.
El debat sobre el protocol LZB 3 i LZB 4
La discussió tècnica s’ha intensificat aquest divendres després que El País publiqués una investigació segons la qual els controladors d’Atocha van utilitzar un protocol inadequat per a la incidència que havia comunicat el maquinista de l’AVE.
El diari ha contrastat el manual de circulació amb tres experts ferroviaris i una font d’Adif. Segons aquesta reconstrucció, davant d’una fallada de transmissió per bloqueig parcial corresponia aplicar el procediment LZB 3, que exigia continuar sota condicions de circulació més restrictives.
En canvi, des d’Atocha es va transmetre un telefonema LZB 4 i es va autoritzar la represa de la marxa normal.
La diferència és decisiva. L’anomenada "marxa a la vista" obliga el maquinista a adaptar la velocitat per poder aturar-se davant qualsevol obstacle visible, mentre que la marxa normal permet circular d’acord amb els límits generals del tram.
No obstant això, la investigació periodística també recull un problema més ampli que l’elecció d’un telefonema. Els experts consultats assenyalen possibles deficiències de formació i l’absència d’una última barrera de seguretat capaç d’impedir que una autorització equivocada acabés provocant un accident.
Aquesta és precisament una de les qüestions que subratllen els sindicats. Encara que es confirmés que els controladors van aplicar un procediment incorrecte, encara caldria explicar per què aquella decisió no va ser detectada o corregida abans del xoc.
Els advertiments sobre personal i sistemes de seguretat
El Sindicat de Circulació sosté que feia anys que alertava Adif, el Ministeri de Transports i l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària de problemes que afectaven l’activitat dels centres de control.
En el seu comunicat d’aquest divendres, l’organització denuncia manca de personal, sobrecàrrega de feina, jornades prolongades i dificultats per gaudir dels descansos reglamentaris.
Entre els exemples que aporta figura l’existència de torns en què un sol responsable de circulació hauria hagut de gestionar fins a 104 telefonemes, a més d’atendre les pantalles, incidències i operacions ferroviàries.
El sindicat recorda també que el passat 6 de maig va sol·licitar la intervenció de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària per revisar els temps d’activitat i els descansos dels professionals.
Aquestes denúncies no demostren que les condicions laborals provocaren l’accident d’Urda, però identifiquen circumstàncies que els representants dels treballadors consideren imprescindibles per reconstruir el que va passar.
A aquestes s’afegeix la situació del LZB, el sistema de protecció la caiguda del qual va desencadenar la incidència inicial. Puente ha reconegut que havia patit 170 incidències durant 2026, encara que ha defensat que aquesta xifra es troba dins de paràmetres comparables als d’altres sistemes europeus.
La substitució del LZB pel sistema ERTMS a la línia Madrid-Sevilla tampoc no s’ha completat, malgrat que el projecte es va adjudicar el 2021 i preveia inicialment la seva entrada en servei a començaments de 2026.
És il·legal filtrar els àudios de l’accident d’Urda?
La Llei 2/2024, d'1 d'agost, que regula l'Autoritat Administrativa Independent per a la Investigació Tècnica d'Accidents i Incidents ferroviaris, marítims i d'aviació civil, estableix en el seu article 14 que les dades, gravacions, comunicacions i informes obtinguts per l'autoritat formen part de la informació de la investigació.
La norma distingeix, tanmateix, entre aquesta informació i la que té específicament caràcter reservat, categoria que comprèn, entre altres elements, els testimonis de testimonis, determinats documents identificatius i dades especialment sensibles de les persones implicades.
L'article 17 imposa un deure de reserva a qui accedeixen a informació protegida per la seva participació en la investigació o la seva relació amb l'accident, i preveu responsabilitats quan s'incompleix aquesta obligació.
Per tant, si els àudios van sortir d'una investigació o d'un sistema sotmès a obligacions de confidencialitat mitjançant una divulgació no autoritzada, podria existir una infracció legal, la naturalesa i conseqüències de la qual dependrien de les circumstàncies.
Per determinar-ho caldrà esclarir qui tenia accés a les gravacions, com es van obtenir, si estaven incorporades a les actuacions judicials o tècniques i quines obligacions concretes pesaven sobre la persona que les va facilitar.
També cal diferenciar entre filtrar una gravació protegida i publicar-la en un mitjà de comunicació. La eventual responsabilitat de qui vulnera un deure de confidencialitat no implica automàticament que un periodista cometi un delicte per difondre informació d'interès públic. La llibertat d'informació, la rellevància dels fets i els drets de les persones afectades s'han de valorar en cada cas.
La denúncia presentada pel SCF permetrà sol·licitar que s'investigui l'origen dels àudios, però no equival a una resolució judicial que hagi declarat il·legal la seva difusió.