L’exministra Fátima Báñez és una de les persones mortes en l’accident ferroviari d’aquest dimarts a Urda (Toledo).
Segons han confirmat a DEMÓCRATA fonts properes a l’exministra, Báñez viatjava en el tren Iryo accidentat poc abans de les 9:00 hores d’aquest dimecres.
Báñez va ser ministra d’Ocupació i Seguretat Social durant els dos governs de Mariano Rajoy, entre desembre de 2011 i juny de 2018. Després de la moció de censura que va investir com a president Pedro Sánchez, va abandonar la política i va començar a desenvolupar la seva activitat empresarial.
El desembre de 2019 es va incorporar al Consell d’Administració de Laboratorios Rovi com a consellera externa independent, i l’abril de 2020 es va sumar al patronat de la Fundación CEOE. Fins ara presidia la Fundación de la patronal espanyola.
Diputada amb Aznar, ministra amb Rajoy
Després d’assumir diverses responsabilitats dins del PP andalús, Báñez va arribar al Congrés després de ser elegida diputada per Huelva a les eleccions generals de 2000, les que van encimbellar la primera majoria absoluta de José María Aznar.
Aquells anys va ser elegida com a portaveu de Pressupostos del Grup Popular i coordinadora de l’àrea econòmica dels 'populares'.
Amb l’arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa, a finals de 2011, va ser nomenada ministra d’Ocupació i Seguretat Social, càrrec que va ocupar fins a la sortida de l’expresident amb la moció de censura de 2018.
Va ser responsable de la política laboral del Govern en un dels moments més complicats de la història econòmica recent, amb el país submergit en una profunda crisi després de l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi de deute als països de la Unió Europea.
En assumir el càrrec, a finals de 2011, l’atur registrat a Espanya superava els 4,4 milions de persones registrades als serveis d’ocupació. Va arribar a superar els 5 milions el febrer de 2013, per iniciar aleshores una trajectòria descendent. Báñez va cessar en les seves funcions amb 3,1 milions de persones a l’atur.
Les reformes més polèmiques: laboral i de pensions
Malgrat que el seu nom no està tan intrínsecament vinculat a aquestes, va ser la ministra que va impulsar les que possiblement van ser les reformes més polèmiques i transcendents del Govern de Mariano Rajoy: la reforma laboral de 2012 i la reforma de pensions un any més tard. La primera d’elles va desembocar en l’última vaga general recolzada pels sindicats majoritaris, el 14 de novembre de 2012.
La reforma va rebaixar la indemnització per acomiadament de 45 a 33 dies per any treballat, fins a un màxim de 24 mensualitats, facilitant-se les causes econòmiques que ho permeten justificar i eliminant l’autorització administrativa per a acomiadaments col·lectius.
També es va acabar amb la ultraactivitat dels convenis, es va donar prioritat als convenis d’empresa enfront del sectorial i es va facilitar la capacitat de l’empresari per modificar condicions substancials del treball, com la jornada, l’horari o els salaris.
Pel que fa a la reforma de pensions, va acabar amb la seva revaloració d’acord amb l’IPC per vincular-lo a un indicador relacionat amb la seva situació financera --en la pràctica condemnava les pensions a una pujada del 0,25%-- i va projectar una baixada de la pensió inicial per als futurs jubilats.
Finalment, el Govern es va veure obligat a ajornar l’entrada en vigor d’aquesta última mesura i a recuperar parcialment la pujada de les pensions amb l’IPC. Ambdues mesures van ser derogades posteriorment en arribar el PSOE al Govern.
No obstant això, els principals canvis de la reforma laboral continuen vigents avui, entre elles les facilitats per acomiadar i la seva indemnització, que no va ser objecte de discussió en la reforma laboral que va aprovar el 2021 l’actual vicepresidenta de Treball, Yolanda Díaz.