La balisa V-27 és una nova senyal de trànsit virtual vinculada a l'ecosistema d'informació de la DGT 3.0. La seva aparició està relacionada amb l'evolució dels sistemes de comunicació entre els vehicles i les autoritats de trànsit, en un moment en què la balisa V-16 connectada ja ha substituït els tradicionals triangles com a dispositiu legal de preseñalització a Espanya.
La V-27 no s'ha de confondre amb la V-16. No és una balisa física que el conductor hagi de col·locar al vehicle, sinó una senyal que pot aparèixer als sistemes compatibles del propi vehicle per advertir de determinades incidències a la via.
Què és la balisa V-27
La V-27 és una senyal virtual de perill dissenyada per traslladar al conductor informació relacionada amb una incidència que afecta a la circulació.
El seu funcionament s'emmarca en el desenvolupament de la mobilitat connectada i en la transmissió d'informació a través de les plataformes de trànsit.
La DGT explica que la informació procedent dels vehicles i dels dispositius connectats pot incorporar-se a DGT 3.0, des d'on es distribueix als diferents canals utilitzats pels conductors.
Cal comprar una V-27?
No. La V-27 no és un dispositiu físic que el propietari d'un turisme hagi de comprar i guardar a la guantera.
Aquesta és precisament una de les diferències fonamentals amb la V-16 connectada, que sí s'ha de portar al vehicle i utilitzar-se quan aquest queda immobilitzat per una avaria o accident.
La V-16 connectada transmet la posició del vehicle quan s'activa i permet que aquesta incidència arribi als sistemes d'informació de trànsit.
Des del 1 de gener de 2026, la V-16 connectada és el únic mitjà legal de preseñalització de perill per als vehicles afectats per la normativa espanyola.
La diferència que ha de conèixer el conductor
La clau està en que la V-16 serveix per senyalitzar una emergència pròpia, mentre que la informació associada a la V-27 permet rebre informació sobre situacions de perill o incidències que afecten a la circulació.
Per això, l'arribada de noves senyals virtuals forma part d'un model de carretera cada cop més connectat, en què els conductors reben informació de la via sense dependre exclusivament de les senyals físiques tradicionals.