La lluita contra la desinformació exigeix una col·laboració més gran entre els mitjans de comunicació, les institucions, les universitats i les organitzacions socials. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la IV Jornada contra la Desinformació, organitzada pel Club Abierto de Editores (CLABE) el passat 10 de novembre a l’Ateneu de Madrid, on prop de 40 organitzacions van compartir diagnòstics i propostes per combatre els bulos, millorar l’alfabetització mediàtica i reforçar la confiança ciutadana en el periodisme.
Sota el lema Qui i com comunica?, la trobada va aplegar periodistes, editors, acadèmics i professionals de la comunicació per analitzar els reptes de l’ecosistema informatiu, especialment la influència dels algoritmes, el desenvolupament de la intel·ligència artificial i els canvis en els hàbits de consum de notícies. Entre els ponents hi va figurar David Córdova, president i editor de DEMÓCRATA, que va participar en una de les taules de debat.
La jornada va donar continuïtat a Compromesos amb la Veritat, una iniciativa impulsada per CLABE el 2023 per promoure el rigor periodístic, la transparència i la formació de ciutadans capaços d’identificar continguts enganyosos.
Només el 11% dels ciutadans ha participat en programes d’alfabetització mediàtica
La programació va començar amb una cimera a porta tancada en què van participar representants d’organitzacions dedicades a la verificació i l’alfabetització mediàtica. Durant la trobada es van abordar les dificultats econòmiques i operatives d’aquestes entitats, la necessitat de fomentar el pensament crític des de les primeres etapes educatives i la importància d’avaluar els resultats de les seves iniciatives.
Un dels principals assumptes va ser la poca participació ciutadana en els programes destinats a millorar les competències informatives.
Segons l’informe Iniciatives de la societat civil organitzada per a l’Alfabetització Mediàtica i Informacional (AMI), presentat per Gloria Rosique Cedillo, investigadora i vicedegana del Grau en Periodisme de la Universidad Carlos III de Madrid, el 75% de la població coneix aquest tipus de programes, però únicament el 11% hi ha participat.
La recerca, basada entre altres treballs en una enquesta representativa a 1.005 persones, revela que un 64% coneix les iniciatives, tot i que mai no hi ha participat, mentre que un altre 25% desconeix la seva existència.
També examina a qui atribueixen els ciutadans la responsabilitat de garantir la qualitat informativa. El 58% considera que els periodistes i els professionals de la informació tenen molta o total responsabilitat, enfront del 50% que assenyala les empreses de mitjans, plataformes i xarxes socials. Un 47% atribueix aquesta responsabilitat a l’Estat i un 35% a la societat civil.
Els resultats van portar els participants a insistir en la necessitat de millorar la difusió dels projectes, ampliar les xarxes de cooperació i buscar fórmules de finançament que permetin donar continuïtat a les activitats.
David Córdova aborda la responsabilitat editorial i la transparència dels mitjans
La sessió de tarda, oberta al públic, va començar amb la benvinguda de Arsenio Escolar, president de CLABE, i un salut en vídeo de Mihailo Jovetic, director de European Independent Media Publishers (EIMP).
Posteriorment, Juan Miguel Aguado, catedràtic de Periodisme de la Universitat de Murcia, va impartir la conferència inaugural És rendible la veritat? Reflexions sobre el sentit del periodisme en l’era de la desinformació.
En la primera taula de debat, dedicada a qui comunica i com ho fa, van participar David Córdova, president i editor de DEMÓCRATA; María Moya, sòcia fundadora i CEO de Prodigioso Volcán; Cristóbal Gázquez, president de la Unión Española de Creadores; i Nieves Rey, directora general de Dircom. La conversa va estar moderada per Juan Zafra, director general de CLABE.
Durant la seva intervenció, Córdova va parlar de la responsabilitat editorial i de la necessitat que els mitjans facin visibles els seus procediments de verificació. Va abordar la importància de reconèixer i corregir els errors, distingir clarament entre informació, anàlisi i opinió i facilitar al lector l’accés a les fonts originals.
Pel que fa a la informació parlamentària, va destacar les possibilitats que ofereixen els documents públics com els diaris de sessions, els butlletins oficials, les esmenes i les votacions perquè els ciutadans puguin comprovar directament les dades publicades. També es va referir a la conveniència d’identificar els càlculs propis i les simulacions com a productes d’anàlisi, evitant confondre’ls amb xifres oficials.
Un altre dels assumptes que va tractar va ser el Reglament Europeu sobre la Llibertat dels Mitjans de Comunicació. Córdova va valorar les obligacions de transparència sobre la propietat i el finançament de les empreses informatives, tot i que va advertir que aquestes exigències no s’han de convertir en instruments de control polític. En aquest context, va cridar l’atenció sobre les dificultats que poden trobar els projectes periodístics independents i les iniciatives emprenedores.
Així mateix, va abordar la influència de les plataformes digitals en la distribució de notícies. Més enllà de conèixer qui posseeix un mitjà o com es finança, va considerar necessari tenir en compte la dependència de Google, les xarxes socials i els seus algoritmes, que condicionen la visibilitat dels continguts i l’accés dels ciutadans a la informació.
David Córdova, president i editor de DEMÓCRATA
La intel·ligència artificial i els algoritmes, entre els reptes del periodisme
Un altre dels moments destacats va ser la presentació del tercer volum de Compromesos amb la veritat, titulat Qui i com comunica?, que aplega anàlisis sobre els actors que produeixen i distribueixen informació, els seus interessos i els canvis que està introduint la intel·ligència artificial en el periodisme.
En la presentació hi van participar Juanjo Villena, redactor en cap de Meteored; Clara Soteras, consultora SEO i d’estratègia digital per a mitjans; i Marta Pellico, vicepresidenta de iCmedia. La sessió va ser moderada per Raúl Magallón, professor titular de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat Carlos III de Madrid.
Durant el debat, Magallón va advertir sobre la normalització d’una "economia de la informació imprecisa", en què la rapidesa i l’aparença de fiabilitat de les respostes poden adquirir més importància que la veracitat dels continguts.
La publicació també aborda l’impacte de la intel·ligència artificial en els cercadors i el trànsit cap als mitjans, la formació de periodistes i ciutadans, la comunicació responsable i la cobertura especialitzada de qüestions com el clima i la salut.
Entre les propostes recollides hi ha reforçar la transparència sobre l’origen dels missatges, millorar les competències digitals de la població i fomentar el pensament crític per identificar les càmeres d’eco i els discursos que aparenten autoritat sense oferir informació contrastada.
La comunicació política i els processos electorals
La jornada va incloure una taula dedicada als reptes de la comunicació política durant les campanyes electorals, amb la participació de Rafa Rubio, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid, i Imma Aguilar, directora general d’Amazonas.
Moderat per José Manuel González Huesa, vicepresident de CLABE i director general de Servimedia, l’encontre va examinar els desafiaments que afronta la comunicació política en els processos electorals.
La sessió de cloenda va comptar amb la intervenció institucional de Ángel García Castillejo, vicepresident de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), després que Juan Zafra presentés les principals conclusions de la jornada.
Amb aquesta quarta edició, CLABE ha insistit en la necessitat d’impulsar respostes compartides davant de la desinformació, millorar la formació mediàtica dels ciutadans i reforçar el paper del periodisme en la qualitat democràtica.
L’encontre va comptar amb CEDRO com a entitat col·laboradora, el suport del Ministeri de Cultura, el patrocini d’OA Cloud i la col·laboració de diferents organitzacions i entitats acadèmiques.