Mariano Rajoy torna a ser tendència en un moment especialment incòmode per a la política espanyola: el de la corrupció com a principal arma de confrontació entre el PP i el PSOE. L'expresident del Govern reapareix en la conversa no perquè hagi tornat a la primera línia institucional, sinó perquè la seva figura continua funcionant com a referència inevitable cada vegada que es parla de regeneració, de casos judicials i de la credibilitat dels partits per denunciar la corrupció aliena.
El motiu principal és polític. Alberto Núñez Feijóo intenta construir la seva alternativa a Pedro Sánchez sobre la idea d'una “reconstrucció institucional” i d'una neteja de l'Estat després del que el PP anomena “sanchisme”. Però aquesta ofensiva es troba amb un límit evident: l'esquerra recorda l'etapa de Rajoy, la Gürtel, la Kitchen i aquella frase de l'expresident en què defensava que no hi havia una trama del PP, sinó una “trama contra el PP”. Per això Rajoy torna a circular: perquè el seu passat polític continua sent utilitzat com a mirall davant del discurs actual del PP.
El passat del PP i l'ofensiva contra Sánchez
La reaparició de Rajoy s'entén millor en el context de l'estratègia de Feijóo. El líder del PP acusa Sánchez de governar per protegir-se, de deteriorar les institucions i d'estar envoltat per una xarxa de casos judicials que, segons els populars, farien insostenible la legislatura en qualsevol democràcia europea. Aquest missatge busca situar el PP com el partit de la neteja institucional, però obliga inevitablement a revisar què va passar quan el PP va estar al poder i va haver d'afrontar els seus propis casos de corrupció.
Ahí és on entra Rajoy. Per al PSOE i els seus aliats, l'expresident representa el punt feble de l'ofensiva popular: si el PP exigeix dimissions, eleccions i responsabilitats per les causes que afecten l'entorn socialista, els seus adversaris recorden com va reaccionar el partit durant la Gürtel i com Rajoy va defensar durant anys la seva organització davant de les acusacions. La tendència, per tant, no neix només d'una frase recent, sinó d'una disputa de memòria política.
Què ha dit Rajoy en les seves últimes aparicions
Rajoy ha reaparegut també en actes i declaracions recents en els quals ha tornat a opinar sobre la situació política espanyola. En una intervenció a les Balears, l'expresident va alertar del “déficit democràtic” que, al seu judici, viu Espanya i va parlar d'una polarització especialment intensa des de la Transició. El seu diagnòstic encaixa amb el discurs actual del PP: el problema no seria només la gestió del Govern, sinó una forma d'exercir el poder que hauria debilitant les institucions i tensionat la convivència.
Aquest tipus de missatges reforcen el seu paper com a veu d'experiència dins de l'espai conservador. Rajoy ja no competeix pel lideratge, no marca l'agenda diària del PP i no està en la direcció del partit, però conserva una autoritat simbòlica per a una part de l'electorat popular, especialment quan parla d'estabilitat, gestió, Constitució i resistència institucional.
Una figura còmoda i incòmoda per al PP
Rajoy és, al mateix temps, una figura útil i incòmoda per al Partit Popular. Útil perquè representa una etapa de govern, experiència econòmica, majoria absoluta i poder territorial. Per a molts votants del PP, continua sent el president que va gestionar la sortida de la crisi financera, va frenar el desafiament independentista de 2017 amb l'aplicació de l'article 155 i va mantenir una idea de política basada en la prudència, el BOE i l'administració del poder.
Però també és incòmode perquè la seva etapa va quedar marcada pels casos de corrupció que van afectar el partit i per una forma de respondre a aquestes crisis que els seus adversaris continuen utilitzant contra els populars. Cada vegada que el PP intenta presentar-se com una força de regeneració, el nom de Rajoy torna com a recordatori que la batalla contra la corrupció no es lliura en abstracte, sinó sobre biografies, hemeroteques i responsabilitats passades.
La frase de la “trama contra el PP”
Un dels motius pels quals Rajoy torna a circular és la recuperació de la seva frase sobre la Gürtel: “No és una trama del PP, és una trama contra el PP”. Aquella defensa, pronunciada en un moment de màxima pressió judicial i política, s'ha convertit amb els anys en una de les cites més utilitzades pels rivals del Partit Popular per qüestionar la seva autoritat moral quan parla de corrupció.
La frase funciona ara com una arma de comparació. Quan el PP acusa el Govern de Sánchez d'amagar-se darrere l'argument del “lawfare” o de denunciar persecucions judicials per no assumir responsabilitats, l'esquerra respon que Rajoy també va recórrer a una explicació defensiva quan els tribunals assetjaven el seu partit. El debat no és només jurídic, sinó narratiu: qui pot presentar-se com a víctima, qui ha d'assumir responsabilitats i qui té legitimitat per exigir neteja institucional.
Rajoy i la batalla per la moderació
La figura de Rajoy també torna perquè contrasta amb el to actual de la política espanyola. Davant d'una conversa pública molt més accelerada, polaritzada i dominada per xarxes socials, l'expresident conserva una imatge de dirigent lent, irònic, institucional i poc donat al cop d'efecte. Aquesta imatge pot resultar atractiva per a una part de l'electorat que mira amb cansament la confrontació permanent, però també pot semblar insuficient per a qui creu que el moment exigeix una oposició molt més dura.
Feijóo intenta moure's precisament entre aquests dos registres: heretar la idea de solvència i gestió associada a Rajoy, però sense quedar atrapat en el seu passat judicial ni en una imatge d'excés de prudència. Per això la reaparició de l'expresident és políticament delicada. Pot aportar autoritat, però també reobre debats que el PP preferiria deixar tancats.
Del 155 al debat institucional
El paper polític de Rajoy segueix vinculat a dos grans elements: la gestió econòmica després de la crisi i la resposta al procés. Per al PP, la seva presidència va culminar amb l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, una decisió que el partit continua reivindicant com a exemple de defensa de l'Estat davant el desafiament independentista. Per als seus crítics, en canvi, aquella etapa també va estar marcada per la falta de resposta política al conflicte català i per una corrupció que va acabar erosionant el Govern fins a la moció de censura de 2018.
Aquesta doble lectura explica per què Rajoy no és una figura neutra. El seu nom activa records diferents segons el bloc polític: per a uns, estabilitat i Constitució; per a altres, Gürtel, retallades i desgast institucional. I en una etapa en què el PP vol convertir les properes eleccions en un judici al “sanchisme”, Rajoy torna perquè també va ser l'últim president popular a La Moncloa i perquè el seu llegat continua condicionant el relat de Feijóo.
Per què torna a ser tendència ara
Rajoy torna a ser tendència perquè la política espanyola ha entrat de nou en una fase de comparació entre passats. El PP vol que el debat se centri en Sánchez, en els casos que afecten al PSOE i en la necessitat d'una reconstrucció institucional. Els seus adversaris, en canvi, intenten portar la conversa cap a la memòria dels governs populars i recordar que el partit que avui exigeix neteja també arrossega la seva pròpia història.
A això s'hi sumen les seves últimes aparicions públiques i la seva capacitat per generar titulars fins i tot des de la segona línia. Rajoy no necessita ocupar un càrrec per tornar al debat: n'hi ha prou que el PP parli de corrupció, que el PSOE respongui amb la Gürtel o que l'expresident faci una intervenció sobre la situació política perquè el seu nom torni a moure's a les xarxes.
L'expresident que continua pesant en la política actual
Mariano Rajoy ja no dirigeix el PP, però continua formant part de la disputa central de la política espanyola. La seva figura pesa perquè connecta el present de Feijóo amb el passat del partit, perquè serveix a l'esquerra per qüestionar l'ofensiva popular contra Sánchez i perquè conserva una veu pròpia dins de l'espai conservador.
La seva reaparició mostra que la batalla política no es lliura només sobre els casos oberts avui, sinó també sobre com es recorden els casos d'ahir. Rajoy torna a ser tendència perquè Espanya discuteix de nou sobre corrupció, institucions i poder, i en aquest debat l'últim president popular continua sent una referència inevitable.