Les tempestes de calamarsa poden provocar importants desperfectes en els vehicles, des de petites abonyegades al capó i el sostre fins a la trencadissa del parabrisa o danys que obliguin a substituir diferents peces de la carrosseria. Quan això passa, una de les principals qüestions dels conductors és si el seu assegurança està obligada a pagar la reparació o si poden reclamar una indemnització al Consorci de Compensació d’Assegurances, especialment quan la tempesta ha afectat nombrosos cotxes d’un mateix municipi.
La resposta depèn de dues qüestions fonamentals: el tipus de pòlissa contractada i la causa concreta dels danys. Tot i que la calamarsa pot produir desperfectes importants, no està inclosa entre els riscos extraordinaris que indemnitzar directament el Consorci. Per tant, els propietaris que només disposen d’una assegurança bàsica de tercers es poden trobar que han d’assumir personalment el cost de reparar la carrosseria.
La Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) recorda que les assegurances a tot risc solen cobrir expressament els danys provocats per la calamarsa, mentre que les pòlisses de tercers ampliades poden incorporar determinades garanties, com la trencadissa de lunetes. Tot i això, no totes les modalitats ofereixen la mateixa protecció ni inclouen automàticament els danys meteorològics, per la qual cosa resulta imprescindible revisar les condicions particulars del contracte.
Aquesta diferència adquireix una importància especial després d’episodis de pluges intenses, calamarsades o temporals, quan un mateix fenomen meteorològic pot produir danys de naturalesa diferent. Mentre que les abonyegades causades directament pel gel corresponen normalment a l’àmbit de les asseguradores privades, les inundacions extraordinàries i determinats fenòmens de vent sí que poden donar lloc a indemnitzacions del Consorci, fins i tot quan el vehicle només compta amb l’assegurança obligatòria.
Què cobreix l’assegurança del cotxe si cau calamarsa
Els propietaris de vehicles amb un segur a tot risc són qui, amb caràcter general, disposen d’una protecció més gran davant d’aquest tipus de fenòmens. Aquestes pòlisses solen incloure els danys propis, una cobertura que permet reclamar la reparació de les abonyegades al capó, el sostre, les portes o el maleter, així com altres desperfectes derivats de l’impacte de la calamarsa.
Tanmateix, tenir un assegurança a tot risc no significa necessàriament que la reparació hagi de ser gratuïta. Si el conductor ha contractat una pòlissa amb franquícia, haurà d’assumir la quantitat establerta en el contracte abans que la companyia asseguradora aboni la resta del cost cobert.
Per exemple, si una calamarsa provoca danys valorats en 1.500 euros i l’assegurança estableix una franquícia de 300 euros per sinistre, el conductor hauria de pagar aquests primers 300 euros i la companyia assumiria els 1.200 restants, sempre que els desperfectes estiguin inclosos en la cobertura. Es tracta d’un exemple orientatiu, ja que les condicions poden variar entre asseguradores.
La situació canvia amb els assegurances a tercers ampliats, que sovint incorporen garanties addicionals, com ara robatori, incendi o trencament de vidres. En aquests casos, si la calamarsa trenca el parabrisa o alguna de les finestretes, la companyia pot assumir-ne la reparació o la substitució quan el vehicle tingui contractada aquesta cobertura.
No obstant, la garantia de vidres no implica que també es cobreixin els abonyegaments de la carrosseria, ni tots els elements envidrats reben necessàriament el mateix tractament. Els sostres panoràmics, determinats cristalls i altres components poden estar subjectes a condicions específiques.
Finalment, qui només tingui un assegurança bàsica a tercers normalment no disposa de cobertura per reparar els danys ocasionats directament per la calamarsa al seu propi vehicle. Aquesta modalitat està dissenyada principalment per respondre pels danys causats a altres persones o béns, no pels desperfectes meteorològics patits pel vehicle assegurat.
Quan paga el Consorci de Compensació d’Assegurances
Una de les confusions més habituals consisteix a pensar que el Consorci paga tots els danys ocasionats per fenòmens meteorològics intensos. Tot i això, aquest organisme públic només intervé quan els desperfectes són conseqüència d’esdeveniments considerats legalment extraordinaris.
Entre els supòsits contemplats hi ha les inundacions extraordinàries, els terratrèmols, les erupcions volcàniques, els tornados i les tempestes ciclòniques atípiques, categoria que inclou determinats episodis amb ratxes de vent superiors a 120 quilòmetres per hora.
Per contra, la calamarsa i la neu estan expressament excloses de la cobertura del Consorci quan actuen com a causa directa dels danys. Això significa que una calamassada que abolla desenes de vehicles no dona dret automàticament a una indemnització d’aquest organisme, encara que hagi provocat desperfectes importants en una localitat.
La diferència apareix quan una tempesta combina diversos fenòmens. Si un cotxe resulta danyat per una inundació extraordinària provocada per les pluges, el Consorci pot encarregar-se de la reparació o de la indemnització corresponent. També pot intervenir quan els desperfectes són conseqüència d’un tornado o de vents extraordinaris que compleixin les condicions establertes.
En aquests casos, el Consorci pot indemnitzar fins i tot els propietaris que només tinguin contractada una assegurança bàsica a tercers, sempre que la pòlissa estigui vigent, inclogui el recàrrec corresponent per riscos extraordinaris i es compleixin els altres requisits legals.
A més, l’organisme estableix que no s’aplica franquícia als danys extraordinaris coberts en vehicles, encara que el propietari tingui contractada una franquícia per als sinistres ordinaris del seu assegurança privat.
La clau, per tant, no és únicament la intensitat de la tempesta, sinó quin fenomen va produir efectivament els danys. Si el cotxe presenta abolladures per l’impacte directe de la calamarsa, la seva reparació no passa a ser competència del Consorci només pel fet que durant el mateix temporal també s’hagin registrat inundacions o forts vents.
Com reclamar els danys per calamarsa i quin termini tens
La Llei 50/1980, de Contracte d’Assegurança, estableix amb caràcter general que els sinistres s’han de comunicar a l’asseguradora en un termini màxim de set dies des que es coneixen, llevat que la pòlissa en contempli un de més ampli. Superar aquest termini no suposa automàticament perdre tota indemnització, encara que pot tenir conseqüències en les condicions previstes legalment.
Per això, després d’una calamassada, el recomanable és fotografiar els desperfectes abans de reparar el vehicle, conservar qualsevol document relacionat amb el temporal i contactar com més aviat millor amb l’asseguradora per obrir el corresponent comunicat.
La OCU aconsella recopilar proves que permetin acreditar tant l’origen com l’abast dels danys. Entre elles hi ha les fotografies i vídeos del vehicle, els informes meteorològics de l’AEMET, les notícies sobre la tempesta i els possibles documents emesos pels serveis d’emergències.
Tampoc no convé fer reparacions definitives abans que la companyia hagi pogut valorar les avaries, llevat que sigui necessari intervenir per impedir que els danys augmentin. En qualsevol cas, s’han de conservar les factures i els justificants de les despeses realitzades.
Quan es tracti d’un risc extraordinari, la persona afectada podrà tramitar la sol·licitud directament davant el Consorcio de Compensación de Seguros, a través de la seva pàgina oficial o del seu servei telefònic. En els danys relacionats amb vents extraordinaris, el Consorci recomana comunicar inicialment l’sinistre a l’asseguradora, ja que pot ser necessari comprovar els registres meteorològics per determinar qui ha d’assumir la indemnització.
La valoració econòmica dependrà del cost de reparació i de les condicions de cobertura. Si les avaries són tan importants que reparar el cotxe supera el seu valor, la indemnització es pot calcular a partir del valor venal del vehicle, tenint en compte les condicions aplicables i la valoració pericial.
En definitiva, una pedregada no garanteix que el Consorci hagi de pagar la reparació del cotxe. La protecció habitual davant l’impacte directe de la calamarsa depèn principalment de les cobertures contractades amb l’asseguradora privada, mentre que la intervenció de l’organisme públic queda reservada als riscos extraordinaris reconeguts per la normativa. Comprovar la pòlissa, documentar els danys i comunicar l’sinistre tan aviat com sigui possible serà determinant per saber qui s’ha de fer càrrec de la reparació.