Què és un zero energètic i per què pot deixar tota una illa sense llum

L'apagada total registrada a Palma torna a posar el focus en la vulnerabilitat dels sistemes elèctrics insulars, on una fallada greu pot comprometre el subministrament de àmplies zones i complicar la seva recuperació

4 minuts

fotonoticia 20260722132256 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

Última actualització

4 minuts

Un zero energètic es produeix quan un sistema elèctric perd pràcticament tota la seva capacitat de subministrar electricitat. No es tracta d'un tall de llum convencional que afecta un carrer, un barri o determinats usuaris, sinó d'una interrupció generalitzada que pot deixar sense subministrament una ciutat, una regió o fins i tot un territori complet.

L'apagada registrada a Palma, en plena alerta màxima per pluges, ha tornat a posar sobre la taula la importància d'entendre com funcionen aquestes situacions i per què poden tenir conseqüències especialment rellevants en territoris insulars. La interrupció del subministrament afecta no només les llars, sinó també els serveis públics, les comunicacions, el transport i l'activitat econòmica.

Com es produeix un zero energètic?

L'electricitat s'ha de generar i consumir pràcticament al mateix temps. Perquè el sistema funcioni amb normalitat, la producció s'ha d'ajustar contínuament a la demanda i mantenir-se dins d'uns paràmetres tècnics d'estabilitat.

Quan es produeix una incidència greu en la generació o en les infraestructures que transporten l'electricitat, l'equilibri es pot trencar. Si el sistema no aconsegueix compensar la fallada, es poden desencadenar desconnexions automàtiques d'instal·lacions i noves interrupcions que agreugin la situació.

En els casos més extrems, la pèrdua d'estabilitat pot provocar que una part molt important de la xarxa deixi de funcionar. És llavors quan es produeix una apagada generalitzada o un zero energètic.

No tots els talls de subministrament responen, tanmateix, a aquest mecanisme. Per determinar si un incident constitueix tècnicament un zero energètic cal conèixer què ha passat al sistema i quin ha estat l'abast real de la interrupció.

Per què una illa és més vulnerable a una apagada general?

Els sistemes elèctrics insulars presenten particularitats respecte als de territoris continentals. La seva mida, les característiques de la generació elèctrica i les possibilitats de connexió amb altres xarxes condicionen la seva capacitat per respondre davant una incidència.

En un sistema continental, les interconnexions permeten, dins dels límits tècnics disponibles, recórrer a electricitat procedent d'altres zones quan es produeix un desequilibri. En una illa, les possibilitats de suport exterior poden ser més limitades, especialment quan el sistema funciona de manera aïllada.

En una illa, les possibilitats de suport exterior poden ser més limitades

Això significa que una fallada important en una instal·lació de generació o en un element essencial de la xarxa pot tenir conseqüències més àmplies si no hi ha prou alternatives per compensar la pèrdua de subministrament.

La dimensió del territori i la configuració de la xarxa també influeixen en la recuperació. Restablir l’electricitat després d’una interrupció generalitzada exigeix coordinar les instal·lacions de generació i transport, comprovar-ne l’estabilitat i recuperar progressivament el subministrament.

Quant es triga a recuperar l’electricitat?

La recuperació d’un sistema elèctric després d’una apagada general no sempre és immediata. En primer lloc, els responsables de l’operació han d’identificar l’origen i l’abast de la incidència i comprovar quines instal·lacions continuen disponibles.

En determinats casos cal recórrer a procediments d’arrencada autònoma, coneguts com a black start, que permeten posar en funcionament instal·lacions de generació sense dependre prèviament de l’electricitat de la mateixa xarxa. A partir d’aquí, el sistema es reconstrueix de forma progressiva i s’hi van incorporant noves instal·lacions i zones de consum.

La durada del procés depèn de factors com la naturalesa de la fallada, l’estat de les infraestructures, la disponibilitat de generació i la possibilitat de recuperar les connexions entre els diferents elements del sistema. Per això, una apagada general pot requerir més temps que una interrupció localitzada.

Quines conseqüències pot tenir una apagada total?

La manca de subministrament elèctric pot afectar nombrosos serveis l’activitat dels quals depèn de la xarxa. Entre aquests hi ha les comunicacions, els semàfors, els sistemes de transport, els comerços i determinats serveis sanitaris.

La interrupció també pot tenir conseqüències econòmiques, especialment si s’allarga durant diverses hores o afecta una part important del territori. En el cas de les illes, la incidència pot adquirir una dimensió addicional per la dependència d’infraestructures i serveis que no sempre compten amb alternatives immediates.

Si l’apagada coincideix, a més, amb un episodi de fenòmens meteorològics adversos, l’emergència es pot complicar. Les pluges intenses poden dificultar els desplaçaments i les tasques tècniques, mentre que l’absència d’electricitat pot limitar alguns sistemes de comunicació i assistència.

Quin paper fan les autoritats i les companyies elèctriques?

La gestió d'una interrupció generalitzada requereix la coordinació dels responsables de l'operació del sistema, les empreses elèctriques i les administracions competents en matèria d'emergències.

Un cop produït l'incident, resulta fonamental determinar quines instal·lacions han fallat, quins mecanismes de protecció han actuat i per què no ha estat possible evitar una interrupció de més abast. També cal establir quines mesures es poden adoptar per reduir el risc que torni a ocórrer.

En el cas de Palma, l'explicació tècnica de l'apagada i la informació sobre la recuperació del subministrament seran determinants per conèixer l'abast de la incidència i les causes que l'han provocada.

L'episodi torna a situar sobre la taula una qüestió essencial per als territoris insulars: la capacitat dels seus sistemes elèctrics per resistir fallades greus i garantir la continuïtat d'un servei del qual depèn bona part de l'activitat quotidiana.