Sorres i llum contra els microplàstics: el sistema espanyol que neteja l’aigua del rentat

Investigadors del CSIC i de la Universitat Politècnica de València han desenvolupat un material que reté i degrada les microfibres de polièster que arriben a l’aigua durant el rentat de la roba. El sistema ha aconseguit eliminar les partícules en assaigs de laboratori, però encara s’ha d’optimitzar abans de plantejar-ne l’aplicació a escala industrial

3 minuts

fotonoticia 20260811131132 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

Última actualització

3 minuts

Cada vegada que es renta una peça de polièster, petites fibres de plàstic poden desprendre’s del teixit i acabar a l’aigua que surt de la rentadora. Un equip de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), ha desenvolupat un sistema que combina sorra i llum ultraviolada per retenir i degradar aquests microplàstics.

La recerca, publicada a la revista científica Chemical Engineering Journal, aborda un dels problemes dels sistemes convencionals de filtració: poden atrapar les partícules, però no necessàriament destruir-les. El nou mètode integra tots dos processos en una sola etapa i ha aconseguit eliminar completament els microplàstics de PET presents a l’aigua tractada durant els assajos.

L’avanç, però, encara no s’ha convertit en un dispositiu comercial ni en una solució que es pugui instal·lar a les rentadores domèstiques. Els investigadors l’han provat a escala de laboratori i reconeixen que cal optimitzar el procés per millorar el seu rendiment.

Com funciona el filtre de sorra i llum ultraviolada

El sistema utilitza un material compost per sorra comercial i microesferes de sílice recobertes amb diòxid de titani. Cada element compleix una funció: la sorra actua com a filtre i reté les microfibres de plàstic, mentre que la llum ultraviolada activa el diòxid de titani, que desencadena una reacció fotocatalítica capaç de degradar-les.

El material s’introdueix en un reactor tubular de flux continu il·luminat amb llums LED. D’aquesta manera, l’aigua travessa el llit filtrant mentre es produeix simultàniament la retenció i la descomposició de les partícules.

La fotocatàlisi és la clau per evitar que el filtre es limiti a acumular residus. En els assajos sense il·luminació, el llit de sorra retenia al voltant del 70% dels microplàstics, però acabava saturant-se. En activar el diòxid de titani mitjançant llum ultraviolada, el sistema pot degradar les partícules que queden atrapades.

Els investigadors destaquen també que el tractament no va generar residus de titani detectables a l’aigua tractada. A més, el material es va poder reutilitzar després d’un procés de regeneració, fins i tot després de tractar més de 50 litres d’aigua.

Què ha aconseguit demostrar l’equip valencià

Els investigadors van realitzar proves contínues amb aigua procedent del rentat de peces de polièster i aigua corrent de l’aixeta. En les condicions experimentals, van aconseguir eliminar les partícules de PET sense modificar el pH de l’aigua ni afegir productes químics per facilitar la degradació.

L’equip també va comprovar que el material podia reutilitzar-se després de regenerar-lo entre cicles. En total, va aconseguir tractar més de 50 litres d’aigua amb el mateix material i no va detectar restes de titani en l’aigua resultant.

Un dels aspectes rellevants del desenvolupament és que no es limita a separar les fibres de l’aigua. El seu objectiu és degradar-les fins a convertir-les en compostos més simples, evitant que restin retingudes en un filtre o que es fragmentin en partícules encara més petites.

Per què encara no pot utilitzar-se en les rentadores de casa

Malgrat els resultats, el sistema es troba en una fase inicial de desenvolupament. Les proves s’han realitzat exclusivament a escala de laboratori, amb aigua de rentat sense detergent i temps de tractament superiors a les dues hores i mitja.

Aquestes condicions són importants per valorar la seva possible aplicació. El funcionament amb detergents, diferents tipus de teixits i volums d’aigua propis d’una instal·lació industrial encara s’ha d’estudiar. També caldrà optimitzar el procés per millorar-ne el rendiment i comprovar-ne la viabilitat a una escala més gran.

Per això, els investigadors no presenten el desenvolupament com un filtre domèstic llest per instal·lar en qualsevol rentadora. La seva possible aplicació a mitjà termini es troba principalment en instal·lacions on es puguin tractar grans quantitats d’aigua, com ara bugaderies industrials, processos de la indústria tèxtil o estacions depuradores.

El següent pas: provar-ho amb altres microplàstics

L’equip de l’ITQ també estudia si aquesta tecnologia pot servir per eliminar altres tipus de microplàstics presents en aigües naturals. Una de les línies de treball contempla la seva possible aplicació en aigües de l’Albufera de València.

El repte ara és comprovar fins a quin punt es pot traslladar el resultat obtingut amb les fibres de polièster i el PET. La recerca obre una via per combinar filtració i degradació en un mateix tractament, però la seva aplicació fora del laboratori dependrà de nous assajos i de la capacitat d’adaptar el sistema a condicions reals.