Yolanda Díaz retira la seva candidatura per dirigir l’OIT: “No vaig a dividir el moviment sindical”

Yolanda Díaz ha retirat la seva candidatura per dirigir l’Organització Internacional del Treball (OIT) aquest dilluns, hores abans de la votació a Ginebra. La vicepresidenta atribueix la seva decisió al suport de la Confederació Sindical Internacional a Gilbert F. Houngbo i denuncia que s’ha impedit la llibertat de vot dels representants dels treballadors

3 minuts

fotonoticia 20261115093249 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

Última actualització

3 minuts

Yolanda Díaz abandona la carrera per la direcció general de l’Organització Internacional del Treball (OIT). La vicepresidenta segona i ministra de Treball ha anunciat la seva retirada aquest dilluns 16 de novembre, quan faltaven unes hores per a la votació prevista a Ginebra, mitjançant una carta publicada a Bluesky i recollida per elDiario.es.

La decisió obre el camí a l’actual director general, Gilbert F. Houngbo, davant el qual competia la dirigent espanyola. Díaz justifica la seva renúncia per la necessitat de preservar la unitat sindical després que la Confederació Sindical Internacional (CSI) i la portaveu del grup de treballadors donessin suport al candidat togolès.

"Jo no he d’anar a dividir el moviment sindical; jo preservaré la seva unitat", afirma en l’escrit. La vicepresidenta sosté que aquesta decisió de les organitzacions sindicals no reflecteix el suport que havia rebut la seva candidatura en diferents països.

Per què Yolanda Díaz retira la seva candidatura a l’OIT

La explicació de Díaz se centra en la posició adoptada per la direcció de la CSI i pels representants del grup de treballadors. Segons el seu relat, tots dos han mantingut el suport a Houngbo i han impedit que els seus membres disposessin de llibertat de vot.

"La Secretaria General de la CSI i la portaveu del Grup de les i els Treballadors han triat mantenir aquesta gestió en contra del sentir de gran part del sindicalisme mundial, al qual els han impedit la llibertat de vot", sosté a la carta recollida per elDiario.es.

La vicepresidenta presenta la seva retirada com una decisió destinada a evitar una fractura. "Davant d’aquesta situació i en un moment en què el sindicalisme és més necessari que mai a tot el món, la meva obligació és fer un pas al costat i preservar el que és important", afegeix.

El suport sindical a la seva candidatura no havia estat uniforme. Mentre la CSI apostava per la continuïtat de l’actual director general, els sindicats europeus s’havien desmarcat d’aquesta posició i seguien donant suport a Díaz.

Les crítiques de Díaz a la gestió de Houngbo

La retirada va acompanyada d’acusacions contra la direcció de l’organisme. Díaz considera que l’OIT travessa "la pitjor crisi de la seva història" i responsabilitza Houngbo de la seva situació.

En el seu escrit, acusa la direcció d’haver deteriorat el diàleg social, d’haver vulnerat els drets dels treballadors de la pròpia organització i d’haver agreujat els seus problemes financers. També afirma que ha ofert el segon lloc de l’organisme a l’Administració de Donald Trump.

Aquestes afirmacions formen part de la valoració de la vicepresidenta sobre la gestió del seu rival. L’escrit no es limita a explicar la retirada: reivindica que la seva candidatura pretenia respondre a aquesta crisi i canviar el rumb de l’organització.

"La candidatura que he representat s’encarregava d’aquesta urgència i d’aquesta greu crisi de gestió", assenyala Díaz, que vincula aquesta proposta amb els suports rebuts des de posicions polítiques i regions diferents.

Quan s’elegeix el director general de l’OIT

El calendari oficial de l’organització fixa per a aquest dilluns 16 de novembre l’elecció del seu director general. La votació correspon al Consell d’Administració i se celebra mitjançant sufragi secret en sessió privada.

Després es preveu anunciar el resultat en una sessió pública retransmesa en directe. El mandat que es decideix en aquest procés començarà l’1 d’octubre de 2027, un cop finalitzi el període actual, el 30 de setembre.

La retirada de Díaz es produeix abans d’aquesta votació. Per tant, suposa l’abandonament de la seva candidatura, no una derrota en un escrutini ja celebrat.

El projecte amb què Díaz aspirava a dirigir l’organització

La vicepresidenta havia presentat una proposta de reforma de l’OIT que incloïa una Carta Global de Drets Laborals. L’objectiu era establir un marc universal de protecció, reforçar el diàleg social i augmentar el pes del Sud Global dins de l’organisme.

El seu programa també plantejava afrontar la crisi financera de la institució. La candidatura, formalitzada l’agost, buscava traslladar aquestes prioritats a la direcció de l’agència de Nacions Unides especialitzada en el treball.

En la carta de retirada, Díaz agraeix el "suport ampli i sincer" rebut durant aquests mesos. Assegura que aquests suports li havien permès "mirar a la victòria de cara fins a l’últim moment".