Castella i Lleó ha comunicat aquest dijous que, juntament amb altres tretze comunitats autònomes, emprendrà accions judicials contra el Govern després que al juliol de 2025 expirés el termini que tenia el Ministeri per a la Transició Ecològica per remetre a la Comissió Europea els informes sexennals sobre l'estat de conservació de diverses espècies d'interès comunitari, entre elles el llop ibèric.
Per poder tirar endavant aquest informe resulta imprescindible la reunió de la Conferència Sectorial de Medi Ambient, que ha de ser convocada quan almenys un terç de les comunitats ho sol·liciti. Aquesta condició s'ha complert en diverses ocasions, concretament els dies 21 i 24 de juliol de 2025 i el passat 5 de maig, sense que el Ministeri hagi donat resposta alguna.
Davant la falta de convocatòria, les comunitats autònomes anuncien noves demandes contra el Ministeri per vulnerar tant la legislació espanyola com l'europea, ja que l'Executiu, igual que la resta d'estats membres, està obligat a informar cada sis anys la Comissió Europea sobre la situació de les espècies protegides. Aquest termini va concloure el 25 de juliol de l'any passat.
El procés per aprovar l'informe es va posar en marxa el 16 de juliol de 2025, quan la Comissió Estatal de Patrimoni Natural i Biodiversitat va aprovar una proposta per a la seva elevació a la Conferència Sectorial de Medi Ambient. Aquesta reunió es va fixar per al 22 de juliol de 2025, però va ser suspesa pel Ministeri el dia abans, "sense justificació", segons ha indicat la Junta.
Posteriorment, els dies 21 i 24 de juliol de 2025, les comunitats de Castella i Lleó, Galícia, Andalusia, Cantàbria, La Rioja, Regió de Múrcia, Comunitat Valenciana, Aragó, Extremadura, Illes Balears, Madrid i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla van reclamar formalment la convocatòria extraordinària de la Conferència Sectorial.
El Ministeri va desestimar aquestes sol·licituds, cosa que va portar fins i tot que alguna comunitat posés en marxa procediments judicials que segueixen encara pendents de resolució.
Més tard es va incorporar Canàries a aquest front comú i totes elles van reiterar el passat 5 de maig la petició de convocatòria urgent de la reunió. L'absència de resposta per part del Ministeri ha impulsat ara totes aquestes administracions a iniciar noves accions judicials per exigir que Espanya compleixi les seves obligacions legals en matèria de patrimoni natural i biodiversitat.
En ocasions anteriors, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha ofert diferents arguments per explicar la seva negativa, entre ells que els incendis registrats el 2025 podrien incidir en el contingut de l'informe, malgrat que el document es limita a avaluar el període 2019-2024.
L'últim motiu esgrimit pel Ministeri, segons una nota de premsa difosa aquest dimecres, és que la Unió Europea exigiria la presència de 500 manades de llop a Espanya per considerar que l'espècie es troba en un estat de conservació favorable, mentre que en l'actualitat n'hi hauria 333.
Les comunitats autònomes rebutgen aquest plantejament i sostenen que la Comissió Europea mai no ha fixat oficialment aquest llindar.