Un dels prioritats del Govern d'Espanya a Brussel·les passa per la regulació de la Intel·ligència Artificial per adaptar-la als reptes actuals. Aquesta vegada, l'Executiu posa el focus en el sector cultural i demanarà als Vint-i-set, durant una reunió prevista per a la setmana vinent, que prestin especial atenció a la protecció de la Propietat Intel·lectual en el context del desenvolupament de la IA generativa.
Segons un text al qual ha tingut accés Demòcrata, la delegació espanyola introduirà durant la cita dels ministres de Cultura, que se celebrarà dimarts vinent a la capital comunitària, un punt específic en què reclamarà revisar la legislació comunitària relativa als drets d'autor. “Considerem oportú cridar l’atenció sobre la necessitat d’emprendre una avaluació exhaustiva del marc legislatiu de la UE en matèria de drets d’autor, tenint en compte la seva complexitat”, afirma el document, que també compta amb la signatura de Portugal, Eslovènia, Estònia, Alemanya, Eslovàquia i Grècia.
D'aquesta manera, el titular de Cultura, Ernest Urtasun, realitzarà una crida per impulsar un estudi sobre l'impacte de la Intel·ligència Artificial en els sectors culturals i creatius, amb l'objectiu d'obrir un debat entre els Vint-i-set sobre les mesures que “hagin de considerar-se i dur-se a terme a nivell de la nostra Unió”. En l'Executiu consideren que aquest és el moment adequat per abordar aquesta qüestió, abans que la Comissió Europea presenti l'any vinent la futura Estratègia d'IA aplicada als sectors culturals i creatius.
Revisió del marc europeu
El document fa referència a una resolució prèvia de l'Eurocambra en la qual s'advertia que la legislació actual resulta insuficient per afrontar el repte de la concessió de llicències de material protegit per drets d'autor destinat a l'entrenament de sistemes d'IA generativa. En aquell moment, els eurodiputats reclamaven un marc addicional que aclarís les normes de concessió de llicències per a eines generatives, així com mecanismes per abordar les possibles infraccions derivades de la normativa vigent sobre drets d'autor.
Els països impulsors d'aquesta iniciativa consideren que aquest futur marc regulatori, tal com ja va apuntar el Parlament Europeu, ha d'incloure disposicions destinades a garantir la cooperació efectiva entre els proveïdors d'IA generativa, els creadors i la resta de titulars de drets. Entre les mesures plantejades figura l'establiment d'un mercat de llicències funcional “que restablisca el poder de negociació dels titulars de drets i oferisca solucions de protecció viables”.
En aquest context, el risc que detecta el Govern no es limitaria únicament a una desaparició gradual de la dimensió humana de la creació cultural en favor del contingut generat mitjançant algoritmes, sinó també a la pròpia viabilitat econòmica del sector creatiu europeu. El document sosté que l'expansió d'aquestes tecnologies pot derivar en un “risc existencial” per a la societat i per a la democràcia comunitària, en la mesura en què “desdibuixa els límits entre la veritat i la falsedat, altera la percepció dels discursos i dels seus autors i modifica les facultats cognitives”.
Així mateix, la delegació espanyola sosté que ja existeixen proves que determinades eines d'IA han vulnerat de forma generalitzada les normes sobre drets d'autor. Entre les pràctiques assenyalades figuren la recopilació no autoritzada d'obres disponibles a internet per entrenar models generatius i l'incompliment de les reserves de drets vinculades a la mineria de textos i dades.
El debat sobre la IA i la cultura
La iniciativa impulsada per Espanya s'emmarca en un debat cada vegada més ampli dins de les institucions europees sobre la relació entre innovació tecnològica i protecció dels drets culturals. A Brussel·les hi ha preocupació per l'impacte que la IA generativa pot tenir sobre professions vinculades a la creació artística, el periodisme, la indústria audiovisual o la música.
En els últims mesos, distintes associacions de creadors i entitats de gestió han advertit que moltes eines d'IA han estat entrenades utilitzant obres protegides sense autorització expressa dels seus autors. La preocupació se centra especialment en l'absència de mecanismes transparents que permetin conèixer quins continguts han estat emprats per alimentar els models i sota quines condicions legals.
El Govern espanyol considera que la futura estratègia europea ha d'equilibrar el desenvolupament tecnològic amb la protecció efectiva dels drets fonamentals dels creadors. La posició defensada per l'Executiu passa per evitar un escenari en què la innovació quedi deslligada de principis bàsics com la remuneració justa, la traçabilitat dels continguts i la salvaguarda de l'autoria intel·lectual.
A Moncloa creuen que la Unió Europea ha d'avançar cap a un model regulatori que no només supervisi l'ús de la IA, sinó que també garanteixi mecanismes efectius de compensació econòmica per als titulars de drets afectats per l'entrenament i utilització de sistemes generatius. En aquest sentit, el debat europeu podria derivar en noves obligacions de transparència per a les empreses tecnològiques i en el reforç dels sistemes de llicències.
Canvis en l'Estatut de l'Artista
En paral·lel al debat europeu, Urtasun ja va avançar al Senat que, en el pla nacional, la disposició de l'Estatut de l'Artista que obre la porta a l'ocupació d'Intel·ligència Artificial generativa en determinades fases de l'activitat cultural s'aprovarà en les properes setmanes.
Segons va explicar el ministre de Cultura, les mesures que “veuran la llum pròximament” s'integren en la reforma del Reial Decret que regula les relacions laborals d'artistes, personal tècnic i auxiliars en les arts escèniques, audiovisuals i musicals. El text va tornar a exposició pública al gener després d'introduir modificacions en diversos articles relacionats amb la IA, amb la finalitat d'ordenar l'activitat de menors a les xarxes socials, acotar l'ús de la Intel·ligència Artificial generativa i incorporar de manera obligatòria la figura del coordinador d'intimitat en determinades produccions.
En relació amb la IA, l'Executiu va detallar que s'autoritzarà la seva utilització sempre que quedi recollida en el contracte de l'obra que es vagi a produir —ja sigui una pel·lícula, un projecte musical o altres formats culturals— i que, a més, no tingui com a finalitat substituir el treball prestat per l'artista.
Amb aquesta reforma, el Govern pretén establir un marc jurídic més precís per a l'ús de tecnologies emergents en l'àmbit cultural, evitant buits regulatoris i reforçant la protecció laboral i econòmica dels professionals del sector. La intenció de l'Executiu és acompassar la normativa espanyola amb els debats que ja s'estan produint a Brussel·les i anticipar-se als desafiaments que planteja l'expansió accelerada de la Intel·ligència Artificial en les indústries creatives.