La Comissió Europea no defalleix en el seu afany de simplificar aquelles regulacions que es van desplegar en els últims anys i que ara, a judici de part de l'Executiu comunitari i de nombrosos sectors industrials, podrien estar llastant la competitivitat i el creixement econòmic del continent. En aquest nou context polític, marcat pel gir cap a la “simplificació regulatoria” i la recerca d'una major autonomia estratègica, l'agenda verda ja no ocupa el mateix espai central que va tenir durant l'anterior mandat comunitari. Així va quedar patent quan Brussel·les va presentar al desembre el seu paquet òmnibus mediambiental, una iniciativa destinada a flexibilitzar part de la legislació ecològica europea i el seu abast comença ara a concretar-se amb més claredat.
En aquest marc, la Comissió Europea va obrir aquest dimarts el procés de consulta pública relatiu a les directives vinculades amb la protecció dels ocells i els hàbitats salvatges, dues de les normes històriques que sustenten la política comunitària de conservació de la biodiversitat. “La iniciativa forma part del procés de simplificació de la Comissió, l’objectiu del qual és reforçar la competitivitat de la UE sense deixar de salvaguardar els objectius mediambientals, econòmics i socials”, defensen fonts comunitàries.
El que l'Executiu té entre mans és, en la pràctica, una revisió orientada a comprovar si la regulació continua complint els objectius de protecció de la naturalesa “de forma rendible”, una expressió que a Brussel·les comença a guanyar pes en el llenguatge polític i que reflecteix l'intent d'equilibrar sostenibilitat, seguretat jurídica i creixement econòmic. La revisió es produeix, a més, en un moment especialment sensible per a la política verda europea, sotmesa a creixents pressions per part de sectors productius, Estats membres i grups polítics que consideren que part de la legislació climàtica i ambiental s'ha convertit en una càrrega administrativa excessiva.
Simplificació administrativa i permisos més ràpids
La simplificació es concentrarà en diversos eixos crítics que l'Executiu ha extret de les preocupacions traslladades per les parts interessades durant els últims mesos. Entre les propostes que ja s'estudien figura un nou enfocament per agilitzar les avaluacions ambientals amb l'objectiu d'accelerar els procediments de concessió de permisos, particularment en sectors estratègics com les energies renovables, les infraestructures o determinats projectes industrials.
També es posarà especial atenció a simplificar el procediment d'avaluació adequada per als espais de la Red Natura 2000, considerat des de fa anys un dels punts més complexos des del punt de vista administratiu. Nombrosos governs nacionals i empreses reclamaven una clarificació dels criteris aplicables i una reducció de les càrregues burocràtiques associades a aquests procediments, especialment en projectes relacionats amb la transició energètica.
D'igual manera, els serveis jurídics de la Comissió exploren procediments més àgils que siguin capaços d'adaptar els annexos de les directives al progrés científic i tècnic, a més de clarificar les excepcions en la protecció d'espècies. Brussel·les busca igualment millorar la coherència de les polítiques comunitàries i simplificar el seguiment i la presentació d'informes —el denominat monitoreig regulatori— amb l'objectiu d'aconseguir una major eficiència en la forma en què els Estats membres comuniquen les seves dades.
La reinterpretació de la Directiva d'Aus
El moviment actual no sorgeix de forma aïllada. Al març, la Comissió va remetre als Estats membres un document en el qual clarificava l'aplicació de determinats articles de la Directiva sobre les Aus amb l'objectiu de facilitar determinades activitats econòmiques sostenibles. En aquest text, Brussel·les recordava als Vint-i-set la necessitat de comptar amb un marc jurídic en el qual es prohibeixi específicament matar o capturar aus de forma deliberada, destruir o danyar els seus nius, recollir ous en la natura o pertorbar deliberadament les espècies, especialment durant els períodes de reproducció i cria.
La qüestió clau resideix en la interpretació del concepte de “deliberació”, un element jurídic que històricament ha generat friccions entre autoritats ambientals i operadors econòmics. Segons la interpretació de la Comissió, un acte és deliberat no solament quan té el propòsit directe de causar dany, sinó també quan l'autor accepta la possibilitat que les seves accions provoquin dit perjudici i, tot i així, decideix continuar amb l'activitat.
Una de les aportacions més rellevants d'aquell document va ser l'èmfasi en les mesures preventives. D'aquesta manera, si una activitat econòmica —com la construcció d'un parc eòlic, una infraestructura energètica o la gestió forestal— aplica mesures concretes i eficaces destinades a evitar danys, qualsevol impacte residual podria considerar-se incidental i no deliberat. Aquesta interpretació obre la porta a una aplicació més flexible de la normativa sense necessitat de modificar formalment el nucli legislatiu.
Derogacions i excepcions sota control comunitari
En aquells casos en què no sigui possible evitar el dany mitjançant mesures preventives, Brussel·les sí que permet als Estats membres autoritzar excepcions en circumstàncies especials. No obstant això, perquè una derogació sigui vàlida, l'Executiu europeu recorda que s'han de complir tres condicions estrictes.
Per una banda, s'haurà de demostrar que no existeixen alternatives satisfactòries capaces d'evitar el dany. A més, l'excepció només podrà concedir-se per motius taxats, com la salut i seguretat pública, la seguretat aèria, la prevenció de danys greus a cultius, bestiar o pesca, la protecció de la flora i la fauna o finalitats d'investigació científica.
A això s'hi suma l'obligació que les autoritzacions detallin amb precisió les espècies afectades, els mètodes permesos, les condicions de risc, les autoritats responsables i els controls que es duran a terme. Brussel·les vol evitar que les derogacions es converteixin en mecanismes discrecionals o en una via de flexibilització generalitzada al marge del marc jurídic comunitari.
Igualment, la guia elaborada per l'Executiu detallava estratègies per evitar col·lisions en parcs eòlics i electrocucions en línies elèctriques, així com l'adaptació de les èpoques de collita o tala per protegir nius utilitzant incentius vinculats a la Política Agrícola Comuna (PAC). També es recomanava l'ús de vidres amigables per a les aus en edificis i infraestructures, juntament amb mesures de gestió de la contaminació lumínica per reduir l'impacte sobre determinades espècies.
Teresa Ribera: l'equilibri polític
La vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, va explicar durant la presentació del paquet òmnibus al desembre que “no és fàcil tenir en compte tantes coses en intentar definir un paquet òmnibus”. “No és fàcil per a ningú intentar identificar com podem respondre a aquesta demanda de simplificar mentre responem a aquesta altra demanda de mantenir els estàndards alts”, va sentenciar l'espanyola.
La dirigent comunitària va defensar aleshores que al si de la Comissió està molt estesa la idea que és possible “combinar competitivitat i alts estàndards ambientals”, argumentant que la protecció ecològica també genera beneficis en termes de salut pública, innovació i eficiència en l’ús de recursos. “És la nostra obligació”, va subratllar Ribera, qui va insistir que Brussel·les no pretén entrar en “una cursa a la baixa” en matèria regulatòria malgrat el gir polític experimentat durant l’arrencada de la nova legislatura.
Tanmateix, el debat intern a les institucions europees evidencia cada cop més tensions entre els qui defensen mantenir intacte el llegat legislatiu del Pacte Verd Europeu i els qui consideren que part de les normes aprovades durant els últims anys s'han de revisar per evitar efectes negatius sobre la indústria i la inversió.
La llei de Deforestació, símbol del nou clima polític
Una de les votacions celebrades durant la tardor passada al Parlament Europeu va servir per visualitzar el nou equilibri polític que comença a consolidar-se a Brussel·les. El debat sobre el retard en l'aplicació de la llei europea contra la Deforestació va evidenciar com la dreta i l'extrema dreta europees van ser capaces d'unir forces davant d'una de les grans “banderes” regulatòries impulsades per la Comissió durant l'anterior mandat.
La normativa que l'entrada en vigor va acabar retardant afectava productes com el bestiar, el cacau, el cafè, l'oli de palma, la soja, la fusta i el cautxú, a més de derivats com cuir, xocolata o mobles. L'objectiu inicial de la legislació era obligar les companyies importadores a garantir, mitjançant sistemes de geolocalització, que les seves cadenes de subministrament no havien generat desforestació als llocs d'origen de les matèries primeres.
Després de diversos ajornaments i dos anys d'intenses negociacions, l'Executiu comunitari havia proposat finalment la seva entrada en vigor per als propers mesos. No obstant això, els Estats membres van acabar recolzant una nova pròrroga sota l'argument de la “simplificació regulatòria” i de la necessitat de donar més temps a empreses i administracions per adaptar-se a les exigències tècniques del reglament.
La decisió va ser interpretada a Brussel·les com una mostra més que l'actual cicle polític europeu ha començat a desplaçar parcialment el focus des de l'ambició climàtica cap a la competitivitat industrial, la reducció de càrregues administratives i la seguretat econòmica. Un canvi de prioritats que comença a transformar el to de les polítiques comunitàries i que amenaça de reobrir debats que fa tot just uns anys semblaven tancats dins de les institucions europees.