Cooperatives Agro-alimentàries d'Andalusia ha alertat aquest divendres de la "complicada situació que atravessen actualment nombroses explotacions oliveres, com a conseqüència de la combinació d'uns elevats costos de producció i uns preus en origen que, en molts casos, dificulten assolir el llindar de rendibilitat", el que, d'altra banda, "demostra una vegada més la inutilitat de la Llei de la Cadena Alimentària".
A través d'un comunicat, la federació andalusa de cooperatives ha recordat que "el sector ve suportant durant els últims anys un fort increment dels costos vinculats a l'activitat agrària, des dels carburants i l'energia fins als fertilitzants, la maquinària, el reg, o la mà d'obra". Aquesta pressió, afegeixen, "segueix condicionant de manera molt important els marges dels agricultors i obliga a analitzar la situació del mercat, no únicament des del punt de vista dels volums comercialitzats, sinó fonamentalment des de la rendibilitat de les explotacions. De fet, segons l'estudi recent publicat per l'Associació Espanyola de Municipis de l'Oli (AEMO), els costos mitjans de producció de l'olivar s'han incrementat al voltant d'un 57% durant els últims sis anys".
En la seva anàlisi, Cooperatives Agro-alimentàries d'Andalusia subratlla que "les diferències són importants, en funció del sistema productiu, però en l'olivar tradicional els costos poden situar-se entre els 4,18 i els 5,31 euros per quilo d'oli, mentre que fins i tot determinats sistemes intensius presenten costos superiors als tres euros per quilo. Aquesta realitat contrasta amb l'evolució recent de les cotitzacions en origen". Així, "les dades disponibles durant el mes d'agost situen els preus de l'oli d'oliva en nivells que, depenent de la categoria i del sistema d'explotació, deixen a una part significativa de l'olivar amb marges molt reduïts o directament per sota dels seus costos de producció".
La federació qualifica la coyuntura de "especialment cridanera", perquè aquest escenari de preus "coincideix amb un mercat que manté un important ritme de comercialització", ja que "durant el mes de juliol les sortides estimades van assolir les 135.312 tones, gairebé 20.000 tones per sobre de la mitjana de juliol de les últimes cinc campanyes". Alhora, les existències totals es situaven a 31 de juliol en unes 568.700 tones, després de disminuir en més de 113.000 tones respecte al mes anterior, cosa que, en opinió de l'organització, "evidencien que existeix activitat comercial i que l'oli d'oliva continua trobant sortida als mercats".
No obstant això, l'entitat insisteix que no s'ha de centrar el debat només en les xifres de vendes, advertint que "el veritable indicador de sostenibilitat del sector no pot ser quant oli es comercialitza, sinó si l'agricultor pot cobrir els seus costos, obtenir una remuneració adequada per la seva activitat i disposar de capacitat econòmica per continuar invertint i mantenint les seves explotacions". Per això, considera imprescindible reforçar el treball conjunt de tot el teixit productor, en coordinació amb les organitzacions professionals agràries i amb les diferents administracions.
Exigències a Brussel·les i al Govern central
En aquest context, Cooperatives Agro-alimentàries d'Andalusia ve reclamant al Govern central i a la Comissió Europea "un major control i seguiment de l'oli d'oliva procedent de tercers països que entra al mercat comunitari, tant a través de contingents lliures de drets, com mitjançant operacions acollides al règim de perfeccionament actiu (RPA/TPA)". A seu judici, resulta "imprescindible garantir que tot l'oli d'oliva que accedeix al mercat europeu compleixi estrictament les mateixes exigències normatives, de qualitat, traçabilitat i seguretat alimentària aplicables a la producció comunitària, així com reforçar la transparència sobre els volums i destins d'aquestes operacions".
El propòsit d'aquestes demandes és "preservar unes condicions de competència equilibrades i evitar que aquests instruments comercials puguin ser utilitzats de manera que distorsionin el funcionament normal del mercat o introdueixin una pressió artificial a la baixa sobre els preus en origen, tant a Espanya com en el conjunt de la Unió Europea (UE)".
Més concentració i força negociadora
La federació recorda que, en un mercat "cada vegada més globalitzat i dominat per determinats esglaons de la cadena, el productor necessita incrementar la seva capacitat negociadora" i que, per això, des de fa dècades ve impulsant "una estratègia centrada en la concentració de l'oferta, en la integració empresarial i en la creació d'estructures comercials cooperatives cada vegada més potents". La clau, remarquen, no passa únicament per augmentar la producció, sinó per "sinó de vendre millor", i "posicionar les cooperatives agroalimentàries andaluses en els mercats nacionals i internacionals", alhora que es busca "guanyar dimensió com a clau per accedir directament a nous països i públics", mentre es fan "inversions en I+D+i, internacionalització i promoció", i es aposta per "desenvolupar marques, avançar en transformació i envasat i, en definitiva, apropar-se cada vegada més al consumidor final".
Des de l'organització es posa de relleu que el sector oleícola espanyol disposa d'"una posició productiva privilegiada", donat que "Espanya és el principal productor mundial d'oli d'oliva i Andalusia concentra aproximadament tres quarts parts de la producció espanyola. No obstant això, aquesta fortalesa productiva ha de traduir-se també en fortalesa empresarial i comercial".
El paper clau del model cooperatiu
En aquest escenari, la federació defensa que "el sector oleícola ha de saber aprofitar aquelles oportunitats empresarials que permetin reforçar la seva posició als mercats, guanyar dimensió i avançar en la cadena de valor. Creixer, tant horitzontal, com verticalment, incorporar múscul comercial, accedir a noves xarxes de distribució i disposar de marques reconegudes resulta estratègic per apropar el sector productor al consumidor final, i ho és, especialment, en un model cooperatiu com el nostre".
Recorda, a més, que "darrere d'una cooperativa no existeix únicament una estructura empresarial, sinó centenars o milers d'agricultors professionals i famílies que han decidit unir la seva producció olivarera per comercialitzar conjuntament i defensar millor els seus interessos. Les cooperatives permeten que el valor generat per l'activitat agrària romangui al territori on es produeix".
En la mateixa línia, subratllen que aquestes entitats "generen ocupació, mantenen l'activitat econòmica en nombrosos municipis rurals, presten serveis als seus associats i contribueixen de manera decisiva al manteniment del teixit productiu i social de gran part d'Andalusia. No s'ha d'oblidar que el 65% de la superfície de la comunitat està catalogada com a rural i, en aquests territoris, les empreses cooperatives agroalimentàries exerceixen un paper essencial per al futur de l'olivar", el qual "passa per que el valor generat per l'olivar andalús reverteixi en qui ho fan possible".