Asaja, COAG i Unión de Uniones han decidit deixar en suspens la gran tractorada i manifestació d’agricultors i ramaders prevista per a aquest dimecres a Madrid, com a mostra de respecte després del greu accident ferroviari registrat a la província de Toledo, en què han perdut la vida almenys una trentena de persones.
Per a aquesta jornada s’esperava l’arribada a la capital de milers de professionals del camp i de centenars de tractors procedents de nombrosos punts del país, amb la intenció d’omplir els carrers madrilenys i exigir respostes urgents que assegurin la rendibilitat de les explotacions i el futur del sector agrari.
La mobilització, organitzada per Asaja, COAG i Unión de Uniones, s’havia articulat en cinc columnes de tractors que han iniciat la marxa a primera hora des de Torrejón de la Calzada, Guadalajara, El Espinar, Buitrago del Lozoya i Arganda del Rey. L’objectiu era denunciar l’augment dels costos de producció, la manca de rendibilitat i "les amenaces que comprometen el futur" de l’agricultura i la ramaderia.
No obstant això, després del sinistre entre un tren de Renfe i un altre d’Iryo a Urda (Toledo), que ha causat almenys 30 morts, les organitzacions han optat per ajornar la protesta i guardar cinc minuts de silenci en memòria de les víctimes.
Una protesta ajornada, no cancel·lada, per a la supervivència del sector
Els convocants, als quals s’havia sumat Cooperativas Agroalimentarias de España, insisteixen que la tractorada queda posposada, però no anul·lada. L’acte reivindicatiu es basava en cinc grans demandes. La primera, la posada en marxa d’un pla de xoc davant l’encariment dels inputs, amb la implantació immediata d’un gasoil professional agrari i una fiscalitat reduïda i estable, amb bonificacions directes en el moment de repostar.
El sector reclama una solució estructural i, fins que arribi, "mesures extraordinàries suficients" que permetin fer front al sobrecost del combustible i de la resta de mitjans de producció que estan asfixiant el medi rural. Adverteixen que, sense aquestes actuacions, produccions com el cereal es veuran abocades a la ruïna i a un seriós risc de desaparició.
En el pla comunitari, exigeixen una futura Política Agrària Comuna (PAC) "forta que protegeixi la renda" d'agricultors i ramaders davant la incertesa sobre el pròxim marc agrari. Rebutgen qualsevol retallada en el pressupost destinat al camp i reclamen una PAC veritablement comuna, amb finançament "suficient" i amb els seus dos pilars clarament diferenciats.
Un altre eix central de la protesta són els "preus justos" i el compliment efectiu de la Llei de la Cadena Alimentària. Les organitzacions denuncien que els productors continuen sent l'esglaó més fràgil de la cadena, suportant increments de costos que no poden repercutir en els preus que reben pels seus productes.
Així mateix, es planten davant de la competència deslleial derivada de determinats acords comercials. Sostenen que les produccions europees no poden rivalitzar amb importacions que no se sotmeten a les mateixes exigències. Per això reiteren la seva oposició a l'acord UE-Mercosur en les condicions actuals i al pacte amb el Marroc, i reclamen reciprocitat normativa i controls rigorosos a la frontera.
L'últim bloc de les seves reivindicacions se centra en la càrrega administrativa. Demanen "menys papers i menys normes", en considerar que agricultors i ramaders han de poder dedicar-se a les seves explotacions en lloc d'invertir cada vegada més hores en tràmits, registres i obligacions burocràtiques.