El Tribunal de Comptes Europeu ha avisat aquest dilluns que la Unió Europea es troba encara lluny de complir l'objectiu de preservar el 30% de les seves aigües marines per al 2030. Actualment, al voltant del 14% de la superfície marina comunitària figura com a zona protegida, però una part important d'aquests espais manca de mesures efectives de conservació, per la qual cosa l'organisme veu "improbable" assolir els compromisos mediambientals fixats per a finals d'aquesta dècada.
Aquestes conclusions es recullen en un informe difós pels auditors europeus, que assenyalen que menys de l'1% de les aigües de la UE gaudeixen d'una protecció estricta, molt per sota del 10% previst per al 2030. El document subratlla a més que la mera declaració d'una àrea com a protegida no implica automàticament restriccions sobre activitats potencialment perjudicials, com la pesca, que només es limita en una fracció reduïda d'aquestes zones.
"La UE ha fet alguns avenços en la designació de zones marines protegides, però la nostra auditoria mostra que el veritable repte és convertir la designació en protecció real", ha indicat la membre del Tribunal responsable de l'informe, Iliana Ivanova, qui insta a accelerar l'adopció de mesures per obtenir resultats tangibles en la conservació dels ecosistemes marins.
Els auditors recorden que la legislació comunitària contempla procediments per localitzar i declarar aquests espais, però assenyalen que no s'han fixat criteris homogènics que defineixin quines activitats poden autoritzar-se en ells ni quines limitacions s'han d'imposar per evitar danys al medi marí.
L'absència de regles harmonitzades provoca que el grau de protecció difereixi entre Estats membres i fins i tot entre enclavaments integrats a la xarxa "Natura 2000". Al mateix temps, la Comissió Europea manca d'un sistema unificat que permeti verificar si les mesures aplicades estan assolint els objectius de conservació.
Un dels problemes més rellevants assenyalats en l'informe està relacionat amb la pesca. Les activitats extractives i aquelles que deterioren els fons marins constitueixen, segons el Tribunal, una de les principals amenaces per a la biodiversitat. No obstant això, l'adopció de restriccions pot allargar-se durant anys quan afecten a flotes de diversos països, la qual cosa retarda la protecció efectiva.
Els auditors admeten que aquestes decisions exigeixen negociacions complexes entre els Estats implicats, però insisteixen que és imprescindible reforçar la cooperació perquè la declaració de zones protegides es tradueixi en mesures "concretes i d'obligat compliment".
Deficiències al Mediterrani i l'Atlàntic
L'informe també posa en qüestió com es distribueixen els espais protegits, al comprovar que no conformen una xarxa suficientment connectada que faciliti el moviment de les espècies i la recuperació dels ecosistemes, en especial en aigües profundes i allunyades de la costa.
En particular, el Tribunal observa que nombrosos enclavaments protegits del Mediterrani i l'Atlàntic actuen com a "illes ecològiques". Al mar Mediterrani, a més, la majoria d'aquestes àrees estan separades per més de 100 quilòmetres d'aigües amb una intensa pressió humana, la qual cosa complica l'intercanvi d'espècies i la preservació de la biodiversitat.
A aquestes mancances s'hi sumen obstacles de finançament i de personal, que dificulten l'aplicació efectiva dels plans de conservació, així com l'absència d'un seguiment sistemàtic que permeti valorar si les mesures adoptades estan millorant realment l'estat dels ecosistemes marins.
De concordança amb els auditors, els fons europeus destinats a aquestes zones es reparteixen entre diversos programes i pressupostos nacionals, la qual cosa impedeix saber amb precisió quant diners es dedica a la seva protecció i dificulta assegurar recursos estables per a la seva gestió a llarg termini.
El Tribunal adverteix igualment que les decisions de conservació no sempre consideren de forma adequada les seves repercussions econòmiques i socials, en especial sobre les comunitats costaneres i el sector pesquer. Per això, reclama una implicació major dels actors afectats i la posada en marxa de mesures que mitiguen els possibles impactes negatius sobre la seva activitat.
Davant d'aquest diagnòstic, els auditors recomanen a la Comissió Europea col·laborar estretament amb els Estats membres per millorar la coordinació de les àrees protegides, accelerar l'aprovació de les restriccions necessàries i crear mecanismes comuns que permetin avaluar la seva eficàcia, amb l'objectiu d'aplicar aquestes millores abans de finals de 2029.