Espanya podria assolir en la campanya 2026/27 una producció de 1,602 milions de tones d’oli d’oliva, d’acord amb l’aforament difós l’1 d’octubre pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Aquesta xifra suposaria un increment del 23% respecte a la campanya anterior i del 35% davant el promig de les sis últimes, segons es recull a l’Informe Sectorial 2026 sobre Oli d’Oliva, elaborat per AgroBank i Agrifood Comunicación.
En particular, s’apunta a una de les collites més grans registrades, que deixaria molt enrere les campanyes 2022/23 i 2023/24, marcades per produccions molt reduïdes que van portar els preus de l’oli d’oliva, tant a origen com al lineal, a màxims sense precedents.
La campanya 2025/26 va concloure a Espanya el passat 30 de setembre amb una mica més de 1,3 milions de tones, un 8% menys que l’anterior. Tot i així, aquest volum manté Espanya com a principal referència del mercat mundial, en concentrar el 64% de la producció de la Unió Europea i el 38% de la mundial, estimada en uns 3,4 milions de tones.
Pel que fa a la superfície, Espanya aplega 2,75 milions d’hectàrees d’oliverar de les 11,7 milions existents al planeta, situant-se molt per davant de Tunísia (1,8 milions) i Itàlia (1,1 milions). Es tracta d’un conreu present ja en 60 països dels cinc continents, amb la incorporació de nous productors com ara El Salvador, Etiòpia, Kuwait o Uzbekistan.
L’augment de disponibilitat d’oli s’ha reflectit en les cotitzacions. En la setmana 41 d’enguany, l’AOVE es pagava a Espanya a 331,86 euros/100 kg, un 22% menys que en la mateixa setmana del 2025 i un 4,37% per sota de quatre setmanes abans, mentre que l’oli d’oliva verge es situava en 306,99 euros/100 kg. L’ajust és encara més intens a Itàlia, on l’AOVE cotitzava a 437 euros/100 kg, un 53% menys que un any enrere, tot i que encara a un nivell clarament superior a l’espanyol.
Si es consideren totes les categories, excepte la de l’oli de pinyolada d’oliva, els preus a Espanya se situen un 14,5% per sota dels de la campanya anterior. La caiguda arriba al 54,4% en comparar amb la setmana 41 del 2024, quan les cotitzacions encara reflectien l’escassetat de les campanyes prèvies i se situaven en nivells extraordinàriament alts (688,74 euros/100 kg de mitjana); no es tracta, per tant, d’una comparació amb la mitjana de les dues últimes campanyes, sinó amb un moment puntual de màxims.
Tot i això, l’informe recalca que els preus actuals no són baixos si s’analitzen en perspectiva històrica, encara que queden clarament per sota dels registrats en els últims exercicis i es mantenen per sobre dels observats abans de 2021.
En l’àmbit exterior, les exportacions espanyoles arribaven a 911.300 tones a 31 d’agost, un 3,7% menys que en la campanya precedent, però un 10,2% més que la mitjana de les quatre anteriors (827.200 tones). El seu valor, molt condicionat per l’evolució dels preus, podria superar els 6.000 milions d’euros, amb unes taxes de cobertura que se situen per sobre del 800%.
Itàlia figura com a principal destinació, amb més d’1.000 milions d’euros, seguida per Estados Unidos, França, Portugal, Reino Unido, China, Japó, Austràlia, Alemanya i Brasil.
L’informe identifica com a principal punt feble de la facturació del sector el fet que més del 60% de les vendes a l’exterior encara es facin a granel, en molts casos cap a països com Itàlia, que s’encarreguen d’embotellar el producte i reexportar-lo sota les seves pròpies marques, apropiant-se així del valor afegit.
La correcció de preus també es reflecteix en el balanç comercial de la UE, que ha passat d’un màxim històric de 4.389 milions d’euros el 2023/24 a 2.846 milions entre l’octubre de 2025 i el juliol de 2026.
En paral·lel, el consum mundial es manté estable des de 2019 al voltant de les tres milions de tones, tot i que amb una distribució diferent: els països de fora de la UE ja absorbeixen 1,64 milions de tones, davant de 1,45 milions als estats membres.
Els mercats tradicionals encara concentren prop del 70% del consum, mentre que els nous països consumidors no productors apleguen el 30% restant. Als països mediterranis, més del 90% de l’oli es comercialitza a través de la gran distribució, on les marques del distribuïdor representen entre el 60% i el 70% de les vendes. Per la seva banda, el canal gourmet i la venda directa, amb una quota inferior al 5%, permeten marges més elevats i han impulsat l’aparició de noves marques vinculades a petites almazaras.