El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, té previst desplaçar-se el proper 3 de setembre a Brussel·les per assistir a la reunió convocada pel comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis, amb els màxims responsables de Pesca de les Illes Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia i Andalusia.
En aquest encontre, al qual Simonet acudirà juntament amb el director general de Pesca, Antoni M. Grau, es donarà continuïtat a la iniciativa impulsada per les cinc comunitats, que al maig van remetre una carta conjunta al comissari reclamant ajustos en la normativa pesquera europea per adequar-la millor a la situació específica del Mediterrani, segons ha informat la Conselleria en un comunicat.
La cita servirà per conèixer de primera mà la resposta de la Comissió Europea a les peticions formulades per aquests territoris i, sobretot, per comprovar fins a quin punt existeix voluntat de transformar-les en canvis concrets de la legislació comunitària.
"Valorem que el comissari hagi convocat personalment les cinc comunitats mediterrànies. Al mes de maig li vam plantejar propostes concretes i ara volem saber fins on està disposada a arribar la Comissió per adaptar la política pesquera europea a una realitat que coneix i que, en el cas de les Illes, el mateix comissari va poder comprovar sobre el terreny", ha assenyalat Simonet.
La iniciativa conjunta proposa l'aprovació d'un Reglament Òmnibus de pesca que possibiliti una revisió específica de la Política Pesquera Comuna i de diversos reglaments europeus vinculats a la gestió dels recursos marins.
El propòsit és consolidar els assoliments aconseguits en sostenibilitat ambiental i, simultàniament, restablir l'equilibri amb els altres dos pilars de la sostenibilitat: l'econòmic i el social.
Entre les principals mesures plantejades figuren el reconeixement jurídic diferenciat de la flota costanera mediterrània, integrada en gran part per petites empreses familiars que realitzen sortides curtes i venen diàriament les seves captures a la llotja; una major regionalització de la gestió; la simplificació d'algunes obligacions de control; la revisió del sistema de càlcul de l'esforç pesquer, i ajustos en el Pla Pluriennal de gestió per a la pesca demersal al Mediterrani occidental, que estableix, entre altres aspectes, els dies de feina de la flota de arrossegament.
Les cinc comunitats reclamen, a més, que en les decisions de la Unió Europea s'incorporin indicadors econòmics i socials juntament amb els criteris biològics, així com la revisió del mecanisme que supedita tota la pesqueria a l'estat de l'espècie més vulnerable i de la doble limitació que avui afecta a la gamba roja, sotmesa tant a restriccions de dies de pesca com de volum de captures.
En el document remès a Brussel·les es defensa que l'esforç notable realitzat per la flota mediterrània en els últims anys ha contribuït a la recuperació dels recursos pesquers, però ha comportat, alhora, importants impactes econòmics i socials per al sector.
El text adverteix de la reducció continuada de vaixells i llocs de treball, de l'envelliment de la flota i de les dificultats creixents per assegurar el relleu generacional.
Defensa de la insularitat i la cogestió
En el marc d'aquesta posició comuna, les Balears centrarà la seva intervenció en reivindicar el reconeixement de la singularitat insular i la necessitat d'avançar cap a una gestió més regionalitzada dels caladors, basada en la cogestió.
El Govern plantejarà que la política pesquera europea permeti administrar les pesqueries tenint en compte les particularitats ecològiques i socioeconòmiques de cada zona del Mediterrani, i que atorgui un major pes en la presa de decisions a les administracions territorials, al sector pesquer, a la comunitat científica i al resta d'actors implicats.
"No qüestionem els objectius ambientals de la Unió Europea. El que defensem és que una pesca sostenible ha de ser-ho ambientalment, però també econòmicament i socialment. I per aconseguir-ho necessitem que les decisions s'acostin al territori i tinguin en compte les característiques de cada pesqueria", ha subratllat Simonet.
El Executiu balear exposarà també a Kadis l'impacte que les successives restriccions del Pla Plurianual han tingut sobre la flota d'arrossegament de les Illes.
Segons les dades de la Conselleria, la reducció dels dies de pesca, unida a la pèrdua d'embarcacions registrada en la darrera dècada, ha suposat una caiguda de l'esforç pesquer superior al 50 per cent en deu anys i unes captures desembarcades situades al voltant d'un 40 per cent per sota de la mitjana dels darrers 30 anys.
Per al Govern, aquestes xifres evidencien que la sostenibilitat de la pesca no es pot mesurar únicament des del prisma biològic, sinó que ha de contemplar també la viabilitat de les empreses pesqueres, el manteniment de l'ocupació, la comercialització del producte local i la preservació del patrimoni social i cultural lligat històricament a l'activitat pesquera.
De Mallorca a Brussel·les
La reunió del 3 de setembre donarà continuïtat al contacte iniciat entre el Govern i el comissari europeu durant la seva visita oficial a les Balears el passat mes de febrer.
En aquell desplaçament, Kadis va poder conèixer de primera mà les particularitats de la pesca balear, el funcionament de les reserves marines i el model de cogestió desenvolupat a les Illes.
També va visitar la Llotja del Peix de Palma, va mantenir trobades amb pescadors professionals i va recórrer el mercat de Pere Garau, on va comprovar l'itinerari del producte pesquer local des de la captura fins a la seva venda final.
"El mes de febrer vam tenir l'oportunitat de mostrar al comissari la nostra realitat directament des dels ports, les barques, la llotja i les reserves marines. Ara esperem que aquest coneixement i la proposta conjunta que presentem el mes de maig es puguin traduir en decisions", afirma Simonet.
La cita de Brussel·les tindrà, a més, una importància afegida en el context de la preparació de les possibilitats de pesca per al 2027. Les comunitats mediterrànies sol·licitaran a la Comissió que eviti noves reduccions automàtiques de l'esforç pesquer mentre es revisa el Pla Pluriennal i que prioritzi mesures de selectivitat i de gestió adaptades a cada pesqueria davant de retallades addicionals de jornades.
"El sector mediterrani ha realitzat un enorme esforç durant els últims anys. L'objectiu ara ha de ser que la recuperació ambiental vagi acompanyada també d'una recuperació econòmica i social que permeti mantenir les barques al mar, garantir el relleu generacional i conservar una activitat que forma part de la nostra economia, la nostra alimentació i la nostra identitat", ha conclòs el conseller.