La recent iniciativa normativa que permetrà als esportistes professionals computar com a cotitzats els períodes d'activitat exercits abans de la seva integració en el Règim General de la Seguretat Social constitueix un acte de justícia en l'evolució del Dret del Treball i de la protecció social de l'esport a Espanya. No es tracta, doncs, només d'un ajust tècnic del sistema de pensions per a un col·lectiu relativament petit, més aviat d'una intervenció que ve a reconciliar-nos amb els principis bàsics d'un Estat social, com la igualtat i el reconeixement del treball en les seves diverses manifestacions.
Podria sostenir-se, pràcticament de forma unànime, que la mesura és, en termes generals, necessària i justificada, encara que planteja interrogants en relació amb el seu impacte financer i amb l'abast de l'equiparació efectiva entre el treball esportiu i altres formes d'ocupació. És més, pot obrir la porta a futurs reconeixements d'altres esportistes no olímpics.
En primer lloc, resulta imprescindible comprendre el context històric que explica la necessitat d'aquesta reforma. Durant dècades, els esportistes professionals a Espanya es van trobar en un limbo en matèria de Seguretat Social. Encara que la seva activitat estava regulada com una relació laboral especial des de 1981, la seva integració efectiva en el Règim General no es va produir de manera plena fins al Reial Decret 287/2003. Aquesta circumstància va generar un buit de protecció per a aquells que van desenvolupar la seva carrera entre 1980 i 2003, període en el qual, en molts casos, no van poder cotitzar tot i exercir una activitat professional remunerada.
Este dèficit de cotització no és un problema menor. La lògica del sistema espanyol de pensions es basa en el principi contributiu: l'accés a prestacions depèn dels anys cotitzats i de les bases de cotització acumulades. Per tant, l'absència de cotització durant una part significativa de la vida laboral implica, en la pràctica, pensions reduïdes o fins i tot la impossibilitat d'accedir-hi. El cas de nombrosos esportistes d'elit amb notorietat pública com, per exemple, Fernando Romay, que, després de carreres reeixides, s'enfronten a pensions mínimes il·lustra de forma paradigmàtica aquest desequilibri del sistema.
Des d'aquesta perspectiva, la mesura que permet computar com a cotitzats els períodes d'activitat previs a la integració en el Règim General s'ha d'interpretar, almenys, al meu judici, com un acte de justícia material. Així ho ha reconegut el propi Consejo Superior de Deportes en qualificar la iniciativa com "una forma de reparar una situació històrica de desprotecció." En efecte, els esportistes professionals no només realitzaven una activitat econòmica, sinó que contribuïen al desenvolupament d'una indústria amb un impacte social, cultural i econòmic indiscutible. Negar el reconeixement d'aquests anys a efectes de pensió suposa, en última instància, desconèixer el valor del treball realitzat.
No obstant això, el reconeixement d'aquesta necessitat no exhaureix la seva anàlisi. Resulta pertinent examinar també el procés d'elaboració normativa i el seu encaix en el sistema institucional. El projecte de Reial Decret ha estat sotmès a tràmit d'audiència pública, la qual cosa evidencia la voluntat d'incorporar la participació dels agents socials i dels col·lectius afectats. Aquest element resulta particularment rellevant en un àmbit com l'esportiu, caracteritzat per la diversitat de situacions professionals i per la coexistència de múltiples disciplines amb diferents nivells de professionalització.
El tràmit parlamentari compleix aquí una doble funció. Per una banda, garanteix la legitimitat democràtica de la mesura, en permetre el debat i la incorporació de diferents idees en forma d'esmenes, en cas que n'hi hagi. Per l'altra, contribueix a delimitar amb precisió l'abast subjectiu i objectiu de la norma, evitant possibles efectes indesitjats. En aquest sentit, un dels principals reptes consisteix a definir amb claredat quins períodes i quines categories d'esportistes seran objecte de reconeixement, així com els requisits per accedir a aquest benefici.
Un altre aspecte central del debat és l'impacte econòmic de la mesura en el sistema de Seguretat Social. En ser un col·lectiu força acotat, es presumeix que no serà gaire l'augment relatiu del cost. En un moment ja prolongant de creixent pressió sobre les finances públiques i, en particular, sobre la sostenibilitat del sistema de pensions, qualsevol ampliació de drets prestacionals s'ha d'avaluar amb cautela. El reconeixement de períodes no cotitzats implica, en principi, un increment de la despesa en pensions, ja sigui mitjançant l'accés de nous beneficiaris o mitjançant l'augment de les quanties percebudes.
Ara bé, convé precisar l'afirmació anterior. En alguns casos, el cost de la mesura pot ser assumit totalment o parcialment pels propis col·lectius beneficiaris o per les seves organitzacions representatives. Així, per exemple, en el cas dels futbolistes afectats per cotitzacions no reconegudes, s'ha plantejat que l'associació professional assumeixi els costos, estimats al voltant d'1,6 milions d'euros. També als clubs, organitzacions esportives i altres entitats que no van cotitzar en el seu moment, se'ls podria reclamar ara aquestes quantitats.
A més, l'impacte pressupostari s'ha de valorar també en termes relatius. El nombre de beneficiaris potencials, tal com s'ha esmentat amb anterioritat, és limitat, atès que la mesura es dirigeix a un col·lectiu específic i acotat en el temps. Per tant, encara que el cost pugui ser significatiu a nivell individual, la seva incidència global en el sistema de Seguretat Social és previsiblement reduïda. Des d'aquesta òptica, la reforma pot considerar-se assumible, especialment si es té en compte el seu caràcter reparador. En qualsevol cas, s'haurà d'esperar que hi hagi dades oficials per a la seva anàlisi rigorosa.
Més enllà de les qüestions financeres, la mesura planteja un debat de fons sobre la igualtat en la cotització i el reconeixement del treball esportiu. Aquest és, bàsicament, el desafiament de futur de la protecció social en l'esport. Tradicionalment, l'esport ha ocupat una posició ambivalent en l'ordenament jurídic: per una banda, es reconeix la seva dimensió econòmica i professional; per l'altra, persisteixen inèrcies que el situen en un àmbit proper a l'oci o a l'activitat vocacional. Aquesta dualitat ha contribuït a la infraprotecció dels esportistes en determinats períodes històrics. Vet aquí el cavall de Troia del permís de paternitat dels esportistes professionals masculins; una autèntica quimera.
L'equiparació plena entre el treball esportiu i la resta d'activitats laborals exigeix superar aquesta visió i reconèixer que els i les esportistes professionals són persones treballadores per compte d'altri, amb els mateixos drets i obligacions que qualsevol altre. En aquest sentit, la inclusió en el Règim General i el reconeixement dels períodes d'activitat previs constitueixen passos decisius cap a una major igualtat.
La curta durada de les carreres professionals, l'elevada incidència de lesions i la incertesa sobre els ingressos futurs
No obstant això, la igualtat formal no sempre es tradueix en igualtat material. El cas dels esportistes presenta particularitats que dificulten l'aplicació dels esquemes jurídics de protecció social. Entre elles, destaquen la curta durada de les carreres professionals, l'elevada incidència de lesions i la incertesa sobre els ingressos futurs. Aquestes característiques requereixen respostes específiques, que vagin més enllà del mer reconeixement de cotitzacions passades.
En aquest context, la mesura analitzada pot interpretar-se com a part d'un procés més ampli d'adaptació del sistema de Seguretat Social a les noves realitats del treball. Igual que s'han adoptat reformes per reconèixer períodes de pràctiques formatives o d'investigació com a cotitzats, el cas dels esportistes reflecteix la necessitat de flexibilitzar els criteris d'accés a les prestacions per evitar situacions de desprotecció.
Tanmateix, aquesta tendència planteja també riscos. L'extensió del reconeixement de períodes no cotitzats pot erosionar el principi contributiu si no s'estableixen mecanismes adequats de finançament. Així les coses, resulta fonamental garantir que les mesures de caràcter excepcional no es converteixin en precedents que comprometin la sostenibilitat del sistema a llarg termini.
En un altre ordre de coses, el debat sobre la cotització dels esportistes no pot deslligar-se de la qüestió de gènere i igualtat d'oportunitats entre ambdós sexes. Històricament, les dones esportistes han enfrontat majors dificultats per accedir a contractes professionals i, per tant, per cotitzar a la Seguretat Social. La mesura analitzada té el potencial de contribuir a corregir aquestes desigualtats, sempre que s'apliqui de manera inclusiva i tingui en compte les especificitats de l'esport femení.
El debat sobre la cotització dels esportistes no pot deslligar-se de la qüestió de gènere i igualtat d'oportunitats entre ambdós sexes
En definitiva, el reconeixement dels períodes d'activitat dels esportistes professionals com a cotitzats abans de la seva integració en el Règim General constitueix una reforma necessària des del punt de vista de la justícia social i de la coherència del sistema de protecció. Respon a una situació històrica de desprotecció que resulta difícilment justificable en un Estat social i democràtic de Dret.
En última instància, aquesta mesura convida a reflexionar sobre el paper del Dret en la construcció d'una societat més justa. Reconèixer com a cotitzats els anys d'esforç, sacrifici i dedicació dels esportistes no és només una qüestió tècnica, sinó un acte de reconeixement social. Suposa afirmar que el treball, en qualsevol de les seves formes, mereix protecció i dignitat. I, en aquest sentit, constitueix un pas significatiu cap a la consolidació d'un sistema de Seguretat Social més inclusiu, equitatiu i adaptat a les realitats del segle XXI. Estarem expectants al tràmit parlamentari que, sens dubte, serà interessant i enriquidor per al projecte normatiu.
sobre la firma:
Ángel Guillén Pajuelo és professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València.