El Tribunal Suprem, en la seva Sentència 1160/2026, de 15 d’octubre, ha anul·lat íntegrament el Reial decret 809/2025, sobre protecció dels porcs. La sentència no qüestiona els seus fins de benestar animal, sinó l’avaluació del seu impacte econòmic. La memòria afirmava que la norma "no té impacte econòmic directe significatiu" sense estimar quantes granges es veurien afectades ni quines inversions o costos els suposaria. Per al tribunal, quan la memòria impedeix conèixer les raons d’aquesta conclusió, el defecte "deixa de ser merament formal per convertir-se en un vici substantiu del procediment d’elaboració normativa".
El Suprem ja havia anul·lat pel mateix motiu el reial decret sobre l’aranzel dels procuradors, el 2024, i les taules de densitat del Reial decret 159/2023, el 2025. La Llei 50/1997, del Govern, exigeix que els projectes normatius analitzin el seu impacte econòmic. El que és novedós és la intensitat amb què els tribunals controlen aquest anàlisi, que ja consideren part de la validesa de la norma.
Una qüestió estratègica per a la política ambiental i industrial
Espanya travessa una etapa decisiva. La transició ecològica, la reindustrialització i l’autonomia estratègica descansen sobre noves normes que demanen a les empreses inversions a llarg termini, mentre que la Unió Europea ha situat la simplificació i la competitivitat al centre de la seva agenda. La qualitat amb què s’elaboren les normes és ja un factor de competitivitat del país.
Una norma anul·lada endarrereix l’objectiu que perseguia, deixa qui va invertir per complir a temps en pitjor posició que qui va esperar i debilita la confiança dels inversors, condició bàsica per atraure els projectes industrials que la transició necessita.
Cinc propostes per regular amb solidesa
Des de Vinces plantegem cinc propostes per reforçar el mètode amb què s’elaboren les normes:
- Convertir la memòria d’impacte en un instrument de decisió. S’ha d’elaborar mentre es dissenya la norma, i no pas per justificar-la un cop redactada. Ha de quantificar a quants operadors afecta, quines inversions exigeix, qui les suporta i quin efecte té sobre la competitivitat, l’ocupació i les pimes.
- Elaborar les normes amb els sectors. Bona part del coneixement necessari per regular bé és dins de les empreses: costos reals, tecnologies disponibles i terminis d’inversió. Un diàleg estructurat i estable des de la fase de diagnòstic, reflectit en la memòria, millora la norma sense restar-li necessàriament ambició i reforça la seva legitimitat.
- Revisar de manera independent les normes de major abast. Idealment, un òrgan independent hauria de verificar-ne l’anàlisi econòmica abans de la seva aprovació, com fan el Regulatory Scrutiny Board de la Comissió Europea, el Normenkontrollrat a Alemanya o l’ATR als Països Baixos.
- Governar de manera conjunta la política ambiental i la industrial. En la nostra feina amb empreses industrials comprovem que una mateixa activitat pot estar subjecta a diverses normes els fins de les quals, de vegades, topen. Medi Ambient i Indústria haurien de compartir el lideratge i la planificació normativa. La memòria hauria de mesurar la càrrega acumulada que suporten les empreses, a més de la que afegeix cada nova obligació.
- Donar previsibilitat a la inversió, amb calendari realista, períodes transitoris proporcionats i una avaluació posterior de cada norma que permeti corregir a temps.
L’Administració compta amb funcionaris altament qualificats, que coneixen a fons els sectors que regulen i són plenament capaços de dur a terme aquesta tasca. Es tracta de dotar-los del temps, els mitjans i les dades necessàries. Si s’aprofita així, aquesta sentència pot contribuir perquè les properes normes ambientals i industrials s’aprovin amb la solidesa que necessiten qui han d’invertir per complir-les.