La sala Alberto Jiménez-Becerril del Parlament d'Andalusia, situada a Sevilla, ja està preparada per funcionar com a nou saló de plens provisional de la Cambra, on l'11 de juny se celebrarà la sessió constitutiva de la XIII Legislatura després de les eleccions autonòmiques del 17 de maig.
Segons han indicat a Europa Press fonts parlamentàries, només queden per tancar alguns detalls menors, però ja s'han col·locat les taules i els butaques dels 109 diputats de la nova legislatura, a més del sistema de micròfons per a les intervencions, i s'ha reforçat la il·luminació de la sala.
Al març van començar les obres de restauració de les façanes, el Saló de Plens i altres elements singulars de l'antic Hospital de les Cinc Llagues, actual seu del Parlament andalús i de la Cambra de Comptes. Aquests treballs tindran una durada de 23 mesos i compten amb un pressupost d'adjudicació de 4,11 milions d'euros, finançats amb fons propis procedents del fons de romanents.
El projecte va ser presentat pel president de la Cambra, Jesús Aguirre, juntament amb els arquitectes directors de l'obra, Antonio Campos i Adán Carlos Ramos, i representants de l'empresa adjudicatària, Actúa Infraestructuras S.L. La intervenció se centra en la neteja, consolidació i restauració de gairebé 9.000 metres quadrats de façanes, pinacles, el Saló de Plens (antiga església), la volta del Saló dels Passos Perduts i altres elements exteriors, per al que s'empraran unes 200 tones de pedra calcarenita destinades a reposar i reparar peces danyades o desprenent-se.
La primera fase es dedica a la restauració de l'església, avui Saló de Plens, i posteriorment s'estendrà a la resta de zones, com les façanes i els pinacles. La previsió és que el Saló de Plens pugui tornar a acollir sessions a partir de setembre.
A la sala Alberto Jiménez-Becerril s'han col·locat taules dissenyades a mida per als diputats, mentre que s'han reutilitzat les butaques de pell del Saló de Plens. També s'ha substituït la catifa, que incorpora un tram de catifa vermella, i s'han millorat la il·luminació i el sistema de refrigeració, a més d'adaptar la realització audiovisual. Per ara no s'ha instal·lat un sistema de votació electrònica, ja que les votacions previstes per a la constitució de la Cambra i el debat o debats d'investidura es realitzaran en urna o per crida.
La sala, de menor capacitat que el Saló de Plens habitual, disposa d'una petita tribuna de convidats amb 32 butaques. Darrere de la nova Mesa del Parlament s'ha col·locat el pendó amb l'escut oficial d'Andalusia, amb Hèrcules i els dos lleons.
Aquest divendres 22 de maig els integrants de la Diputació Permanent del Parlament tenen previst visitar la sala per comprovar in situ el seu condicionament com a saló de plens provisional, segons les mateixes fonts.
Aquest mateix divendres, a les 11,00 hores, la Diputació Permanent celebrarà una sessió per als debats de convalidació o derogació dels decrets llei pels quals s'aproven mesures urgents per al foment dels usos silvopastorals de la muntanya en la prevenció d'incendis forestals a Andalusia, i d'ajudes econòmiques i fiscals a les víctimes de l'accident ferroviari d'Adamuz (Còrdova).
Història de l'antic Hospital de les Cinc Llagues
D'acord amb la informació del Parlament, l'Hospital de les Cinc Llagues, fundat al segle XVI per iniciativa de Doña Catalina de Ribera com a hospital femení, és una de les obres més destacades del Renaixement espanyol. La seva construcció va començar el 1546, extramurs de Sevilla, sota el mecenatge de la família Ribera i amb la intervenció de mestres com Hernán Ruiz II, responsable del cos de campanes de la Giralda i de l'Església de l'Anunciació, seguint un disseny ambiciós inspirat en models europeus com l'Hospital Major de Milà.
Encara que el projecte va quedar inacabat i mai es va completar tal com es va concebre, l'immoble va funcionar sense interrupció com a centre assistencial i hospital militar durant més de quatre segles, fins a la seva decadència i tancament el 1972. Declarat Monument Nacional el 1931 i afectat pel terratrèmol de 1968, l'edifici va ser sotmès a una profunda rehabilitació a finals del segle XX per adaptar-lo al seu actual ús com a seu del Parlament d'Andalusia i de la Cambra de Comptes, integrant l'antiga església com a saló de plens.