El Parlament de Canàries, que exerceix la coordinació del Grup de Treball de Polítiques Migratòries de la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals d’Europa (CALRE), va celebrar aquest dimecres una sessió telemàtica en què es van examinar les propostes dels diferents parlaments implicats, amb l’objectiu d’avançar en l’elaboració d’un comunicat sobre la situació migratòria a les fronteres exteriors de la Unió Europea.
La trobada va estar dirigida per Astrid Pérez, presidenta del Parlament de Canàries i de CALRE, qui va insistir en la necessitat que les institucions comunitàries atenguin la realitat específica dels territoris que suporten de manera directa la pressió migratòria, segons va informar la Cambra autonòmica en una nota de premsa.
"La protecció de les fronteres exteriors no pot recaure únicament sobre les regions que es troben a primera línia. És una responsabilitat de conjunt de la Unió Europea, que ha de garantir una resposta coordinada, solidària i amb recursos suficients, sense perdre mai de vista la protecció dels drets humans i la dignitat de les persones", ha assenyalat.
Entre els assumptes principals es va abordar la situació de Ceuta, especialment arran dels episodis migratoris del passat 30 de juliol. Per aprofundir en aquest context, el grup va comptar amb la intervenció de Javier Celaya Brey, diputat per Ceuta en la XV Legislatura del Congrés dels Diputats, qui va exposar la seva experiència i va detallar els principals reptes als quals s’enfronta la ciutat autònoma com a frontera exterior de la UE.
Durant la reunió, Astrid Pérez també va presentar les dades que il·lustren la magnitud del fenomen migratori a Canàries. Fins a l’1 de novembre de 2026 havien arribat per mar 12.616 persones, de les quals 5.379 ho van fer només durant el mes d’octubre. A això s’afegeix la càrrega sobre el sistema de protecció de menors: el 28 d’octubre, les illes tenien sota tutela 2.622 menors migrants no acompanyats, enfront d’una capacitat ordinària de 782 places.
La presidenta també va recordar, a més, l’elevat cost humà de la ruta atlàntica, en la qual 635 persones van perdre la vida o van desaparèixer entre gener i maig, d’acord amb les dades de Caminando Fronteras.
En el debat hi van intervenir, entre d’altres representants i càrrecs parlamentaris, Rubina Leal, presidenta de l’Assemblea Legislativa de Madeira; Carlo Borghetti, director general del Consell Regional de Llombardia; Angelo Gennaccaro, president del Consell Provincial de Bolzano, així com representants del Trentino-Alto Adige. Al llarg de la sessió també es van analitzar les contribucions trames per les Corts d’Aragó i el Parlament de Brussel·les Capital.
Entre les línies prioritàries plantejades per enriquir el text hi figuren l’enfortiment de la capacitat de reacció europea davant de situacions excepcionals, una cooperació i solidaritat més estretes entre els estats membres, el reforç del control i la gestió de les fronteres exteriors, la lluita contra les xarxes de tràfic de persones i l’intensificació de la col·laboració amb els països d’origen i de trànsit.
La reunió va concloure amb el compromís d’integrar les aportacions de totes les delegacions en el comunicat sobre migració, que s’enviarà als membres del grup perquè el revisin. L’objectiu és fixar una posició comuna que permeti traslladar la veu dels parlaments regionals al debat europeu sobre un dels reptes més rellevants als quals s’enfronta actualment la UE.