El conseller de Política Territorial, Aigües i Emergències del Govern de Canàries, Manuel Miranda, va informar aquest dijous que la comunitat autònoma ha desemborsat fins ara 275 milions d’euros en virtut de 27 acords assolits amb empresaris del sector turístic afectats per les moratòries.
Durant una compareixença en comissió parlamentària, va detallar que el 14 d’agost es va efectuar el primer abonament, que comprenia 25 acords per un total de 261 milions, amb els interessos inclosos. El segon pagament va ser autoritzat el 26 d’octubre i va incorporar 13,9 milions en concepte de capital i interessos, quedant encara pendents una mica més de 40 milions per satisfer.
Va precisar que existeixen 36 acords en total, dels quals 32 ja compten amb homologació judicial, per la qual cosa en resten nou per abonar completament.
El conseller va valorar que, "gairebé 20 anys després", s’hagin evitat nombrosos plets i s’hagi pogut revertir el model desenvolupista "heretat en la segona meitat del segle XX". Va subratllar que les reclamacions inicials ascendien a 990 milions i s’han reduït a 316 milions, sense incloure interessos.
Miranda va explicar que l’estimació econòmica de cada acord ha estat realitzada per personal funcionari de la comunitat autònoma mitjançant càlculs "completament objectius", sense vincular-se als aprofitaments urbanístics del sòl, atès que el promotor "manté el seu ús".
Va afegir que s’ha descartat el lucre cessant i s’ha optat per fixar les indemnitzacions aplicant l’interès legal dels diners per mesurar la "pèrdua d’oportunitat" entre el 13 de novembre de 2009, data límit per presentar sol·licituds, i el 31 de gener de 2025.
Va remarcar el "rigor" del procediment, així com el suport tècnic i jurídic amb què compta, i es va mostrar convençut que s’ha assolit un "bon acord" per a l’interès general de Canàries. "La fórmula que s’ha buscat és la més convenient", va apuntar.
Miranda va recordar que a aquest executiu "li ha tocat gestionar les conseqüències de decisions de diversos governs que, amb bona fe, van tractar de paralitzar el creixement turístic" i va criticar que l’anomenat 'Pacte de les Flors' no abordés la resolució del conflicte en l’anterior legislatura.
Va alertar que, si ara no es tancava el procés o de “tancar-se en fals”, s’hauria desencadenat una “cascada de denúncies” i que “donar una puntada endavant” durant deu o 15 anys més hauria suposat uns interessos mensuals de 800.000 euros i “un trencament inassumible i una catàstrofe” per a les finances autonòmiques en cas de perdre als tribunals.
“Aquest Govern, és clar, no jugarà amb aquesta incertesa ni amb els diners públics”, va recalcar, insistint que li genera “tranquil·litat” l’aval judicial als acords i el fet que no comprometin l’actuació de futurs executius.
“No deixar llegats enverinats”
“L’objectiu de tot el procediment ha estat no deixar llegats enverinats als canaris i canàries del futur, no deixar hipoteques sense pagar que poguessin condicionar els pressupostos del futur; creiem que així actua un Govern responsable assumint reptes i dificultats, per molt espinoses que siguin, i plantejant solucions”, ha assenyalat.
La diputada Esther González (NC-BC) va sostenir que hauria estat una “temeritat” abonar les quantitats reclamades inicialment pels empresaris, però va reclamar aclarir com es va fixar la xifra final de 316 milions i va qüestionar si l’Executiu ha esgotat totes les vies per salvaguardar l’interès general.
“Reconèixer una obligació no significa donar per bo qualsevol quantitat”, va apuntar, alhora que va exposar el “temor” existent en l’expresident canari i l’exvicepresident, Paulino Rivero (CC) i José Manuel Soria (PP), respectivament, pel possible incompliment de la llei del 2009 i del seu article 17, i va recordar que també hi va haver reclamacions per les moratòries de 2001 i 2003 que van ser rebutjades.
“Aquesta moratòria va tenir cost zero, amb la qual cosa, en alguna cosa d’aquesta es va fer malament”, ha destacat.
González va demanar al conseller que aclareixi “quin risc va valorar, amb quin informe i per què va considerar que aquests acords eren la millor opció” i va mostrar la seva incomprensió davant el fet que s’iniciés la negociació “sense tenir tots els informes de valoració, els que determinaven el manteniment dels drets i les alternatives possibles i els costos de cada opció”.
En la mateixa línia, va indicar que el cap de servei de Valoracions va elaborar 36 informes el 2020 i el 2021 que “reduïen de manera molt important les quantitats reclamades pels promotors” i que la via finalment escollida pel Govern pràcticament les duplica.
"No parlem de calderilla, estem parlant de centenars de milions d'euros i, a més, no n'hi ha prou de respondre que una negociació pot assolir o pot servir per assolir acords; això no converteix automàticament l'acord en bo, vàlid o acceptable", ha destacat.
PP: "Afrontar el problema"
Luz Reverón, portaveu del Grup Popular, va recordar que es tracta d'un "problema heretat" fruit de decisions preses fa anys i de processos judicials que han generat responsabilitats per a la comunitat autònoma, per la qual cosa s'ha optat per "afrontar el problema".
Va reconèixer que 316 milions "és una quantitat important", però va advertir que, en el context actual de reclamacions i litigis, "no es tracta només de quant costa resoldre un problema, sinó que es tracta també de saber quant podria costar no resoldre'l".
Natalia Évora (CC) va insistir que es tracta d'un "problema heretat" de fa dues dècades "que en el seu moment no es va afrontar" i que ara s'ha intentat evitar que acabi convertint-se en una "càrrega insostenible" per als comptes públics de Canàries.
En aquest sentit, va defensar que els acords "representen l'opció de menor cost i risc" per a la comunitat autònoma.
Per la seva banda, Nayra Alemán (PSOE) va manifestar el seu interès a "saber com" s'ha fixat en 316 milions l'import global de les indemnitzacions, advertint que "el paper aguanta tot el que li tirin", per la qual cosa va reclamar al conseller l'expedient complet.
"Estem parlant de diners públics i la nostra obligació és garantir que cada euro de diners públic, cada euro que surt dels armaris autonòmics, ha d'estar degudament justificat i sobretot ha de respondre a l'interès general de Canàries", ha afirmat.