Les Corts de Castella-la Manxa han rebutjat aquest dijous la iniciativa registrada per Vox al Ple, en la qual reclamava al Govern autonòmic implantar el criteri de prioritat nacional en l'accés a totes les ajudes, subvencions i prestacions públiques. La proposta no ha tirat endavant en comptar amb el vot en contra de PP i PSOE.
En el seu text, Vox demanava a l'Executiu regional que a Castella-la Manxa l'accés a les ajudes, subvencions i prestacions públiques es regís pel principi de prioritat nacional, de manera que es garantís l'assignació preferent dels recursos "a aquells que mantenen un arrelament real, durador i verificable al territori" i es vetés l'accés a prestacions i serveis socials a les persones en situació administrativa irregular, limitant la seva cobertura únicament a supòsits d'urgència vital.
Paral·lelament, el PP també ha vist rebutjada la seva pròpia proposta, en la qual sol·licitava instar el Govern regional a "promoure l'accés a les subvencions i prestacions públiques inspirant-se en el principi de prioritat nacional, que procuri l'assignació prioritària dels recursos públics a aquells que mantenen un arrelament real, durador i verificable".
Segons els populars, aquest model, compatible amb la normativa vigent, hauria de contemplar un període mínim reforçat de residència efectiva, empadronament i vinculació amb el territori, així com la connexió de l'accés a les ajudes amb la trajectòria de cotització, la permanència i la contribució al sistema.
La proposta de resolució presentada pel PSOE en aquest mateix debat tampoc ha prosperat, en produir-se un empat tècnic en la votació entre els diputats socialistes i els del PP.
En la seva iniciativa, els socialistes mostraven el seu rebuig als acords que, segons denuncien, estan assolint Partit Popular i Vox en diferents administracions públiques de Castella-la Manxa, en els quals es preveu "aplicar la prioritat nacional en l'accés als serveis públics, discriminant i excloent les persones migrants, mesures que són contràries a l'ordenament jurídic d'Espanya".
Immigració com a part de la solució
La consellera de Benestar Social, Bárbara García, ha obert el torn d'intervencions recordant que el 79 per cent dels 919 municipis de Castella-la Manxa es troben en zones escassament poblades o en risc de despoblació, subratllant que "la immigració no és un problema per a la despoblació, sinó que és part de la solució".
Ha remarcat que "molts dels nostres pobles han mantingut població, activitat econòmica i serveis, gràcies precisament a l'arribada de persones migrants. Sectors com l'agricultura, les cures, la logística o l'hostaleria depenen en gran mesura de treballadors estrangers. Assenyalar-los com el problema, és completament ridícul".
García ha aportat dades demogràfiques, apuntant que la regió encadena tres anys de creixement poblacional i que el saldo migratori acumulat entre 2021 i 2024 ascendeix a 15.423 persones. De cada 100 persones que arriben a Castella-la Manxa, 23 opten per instal·lar-se en àrees poc poblades, una xifra "molt significativa", ha emfatitzat.
"La pregunta, per tant, no és si realment volem immigració o no. No, la pregunta que ens hem de fer és si volem gestionar bé el nostre territori, si volem garantir els drets universals als nostres ciutadans. Aquesta és la pregunta i la resposta del Govern de Castella-la Manxa", ha sostingut la consellera.
Ha defensat que la política de la Junta "es basa en valors, en dades, en la responsabilitat que implica governar per a tots" i ha reclamat a Vox que prengui un "rumbo diferent" i no caigui "només en el debat de l'odi".
Així mateix, ha demanat a Vox "mirar la història" quan "els castellans-manxecs van emigrar a Alemanya, amb una maleta de cartró" o "els que enviaven diners a les seves famílies des de qualsevol punt d'Europa".
C-LM, "colpejada per immigració massiva", segons Vox
El president del Grup Parlamentari Vox, David Moreno, ha descrit Castella-la Manxa com una de les comunitats "més colpejades" per la "immigració massiva", on, al seu parer, "es pertorba la pau social".
Ha assenyalat que en diverses províncies de la regió més del 20 per cent dels beneficiaris de l'Ingrés Mínim Vital són estrangers. A Toledo, dels 13.000 beneficiaris, un 22% són estrangers; a Guadalajara, de 3.000 beneficiaris, un 28% són estrangers o a Conca, dels 2.700 beneficiaris, el 27% són estrangers. Aquestes són les seves xifres, les xifres de la seva gestió, de la gestió d'Emiliano García-Page pel que fa a l'ingrés mínim vital a Castella-la Manxa.
Moreno ha assegurat que "la immigració a Espanya detreu més recursos dels que aporta. Això està demostrat científicament i avalat per innumerables estudis".
Ha reclamat que "s'auditi la despesa pública a Castella-la Manxa i saber quin és l'impacte de la immigració il·legal en la sanitat pública" i ha interpel·lat la consellera sobre "per què el Partit Socialista no vol que se sàpiguen els comptes reals i l'impacte de la immigració a la nostra regió".
Ha avançat que, si arriben a l'Executiu autonòmic, obriran "tots els calaixos per treure el cost real dels menors no acompanyats en els comptes públics de Castella-la Manxa, per saber el cost real de la immigració il·legal en la sanitat pública regional, per saber el nombre real de migrants beneficiaris d'habitatge públic".
"Els castellans-manxecs tenen tot el dret a saber-ho, a saber la realitat dels comptes. A Vox no ens quedarem de braços plegats", ha recalcat.
El PP reivindica l'estranger que contribueix
La portaveu del Grup Parlamentari Popular, Carolina Agudo, ha explicat que, en la seva proposta de resolució, la seva formació planteja "que es derogui la regulació massiva plantejada per Pedro Sánchez", i que "existeixi prioritat nacional conforme a l'arrelament i a la legislació vigent".
Coincideix amb Vox que "els recursos públics no són il·limitats", però ha precisat que el PP defensa que "qui treballa, qui cotitza, qui paga impostos, qui ha arrelat aquí", ha de "tenir prioritat en l'accés dels serveis públics", matisant que els populars no pregunten "d'on ve" cada persona.
En aquest sentit, ha sortit en defensa de "els estrangers que han vingut a treballar, a aportar i a construir el seu projecte de vida". "El qui ve a Espanya a aportar a l'Estat de Benestar, benvingut. El qui ve a Espanya a delinquir, fora del nostre territori. Així de clar i sense cap mena de dubte", ha manifestat Agudo.
El PSOE retreu el "racisme" de Vox
Per part del Grup Socialista, Pablo Camacho ha sostingut que el que planteja Vox "és un rumor", i ha lamentat que no siguin "originals ni per ser racistes". "La història ens recorda que les societats han caigut moltes vegades en la mateixa pedra, també en la pedra del racisme".
Ha acusat Vox d'utilitzar com a atrezzo en els seus discursos "els espanyols, utilitza els pensionistes, els treballadors, els joves, les famílies humils i el món rural".
De la mateixa manera, els ha retret que presumeixin "de ser cristians", una postura que, segons ha dit, "en la pràctica xoca frontalment contra el veritable missatge de Jesús de Natzaret". "En la paràbola del bon samarità, Jesús no va triar com a exemple moral al poderós, ni al pur, ni al nacional. Jesús va triar precisament un estranger, un immigrant menyspreat, per donar una lliçó als qui es creien millors que ell", ha conclòs Camacho.