El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, aposta per mantenir el servei d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid mentre s’executen les obres de remodelació del corredor ferroviari. La seva posició contrasta amb una de les alternatives que estudia el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, dirigit per Óscar Puente, que ha plantejat la possibilitat d’interrompre completament la circulació durant els treballs. La mesura permetria reduir els terminis d’execució, però deixaria temporalment sense connexió ferroviària d’alta velocitat les dues principals ciutats espanyoles.
El debat s’ha obert després que Puente reconegués el passat divendres 30 d’octubre que el Govern està valorant suspendre el servei durant un període d’entre 12 i 24 mesos, seguint un model de renovació utilitzat a Alemanya. El ministre va explicar que la pràctica habitual a Espanya consisteix a compatibilitzar les obres amb la circulació de trens, utilitzant les franges nocturnes de manteniment o fent interrupcions puntuals. Tanmateix, va admetre que aquesta fórmula allarga els treballs i pot afectar la puntualitat i la fiabilitat del servei.
L’alternativa de mantenir els trens en circulació, per la qual s’inclina Illa, planteja el repte d’executar les millores sense interrompre del tot un dels corredors ferroviaris més utilitzats del país. La decisió final correspondrà al Ministeri de Transports i al gestor d’infraestructures Adif, que hauran d’avaluar les condicions tècniques dels treballs, els seus terminis i les conseqüències per als viatgers.
Óscar Puente estudia tancar la línia Madrid-Barcelona fins a dos anys
La possibilitat de paralitzar el corredor va ser anunciada pel ministre de Transports durant la seva compareixença per oferir explicacions sobre l’accident ferroviari d’Urda (Toledo). Puente va assegurar que el seu departament està reconsiderant la manera com s’executen les grans renovacions ferroviàries, especialment després de les dificultats registrades durant les actuacions realitzades a la línia Madrid-Sevilla.
"És una de les coses que estem valorant", va afirmar el ministre, que va comparar el sistema espanyol amb l’alemany. Segons va explicar, a Alemanya se sol optar per suspendre la circulació durant determinades reformes integrals, cosa que permet treballar sense les limitacions imposades pel pas de trens. A Espanya, al contrari, s’ha prioritzat mantenir el transport de viatgers, encara que això obligui a fer les obres durant períodes més prolongats.
El ministre va donar xifres a les dues alternatives. Una renovació que podria necessitar cinc anys mantenint el servei podria completar-se en aproximadament 12 o 24 mesos si s’interrompés la circulació, segons les seves estimacions. No obstant això, també va reconèixer que una decisió d’aquestes característiques provocaria oposició entre els usuaris, atès que es tracta d’una connexió fonamental per als desplaçaments professionals, familiars i turístics.
Puente va aclarir que el tancament no està decidit i que, en cap cas, seria immediat. També va sostenir que el debat respon a la necessitat de millorar la fiabilitat i la puntualitat de la infraestructura, encara que s’hagi plantejat en el context de les tragèdies ferroviàries d’Adamuz i Urda.
Un corredor utilitzat per més de 14 milions de viatgers a l’any
La línia d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid constitueix una de les principals connexions de transport d’Espanya, amb aproximadament 14,3 milions de viatgers durant 2025. Segons les dades recollides per EL PAÍS, el corredor mou al voltant de 40.000 passatgers diaris i concentra una intensa activitat ferroviària, amb serveis comercials de Renfe, Iryo i Ouigo.
Una interrupció completa durant un o dos anys tindria conseqüències importants per als desplaçaments entre ambdues ciutats, però també per a municipis i capitals situats al llarg del recorregut, com Saragossa, Lleida o Tarragona. Les empreses que utilitzen habitualment el tren per als seus desplaçaments professionals i els sectors vinculats al turisme i els serveis també se’n veurien afectats, especialment davant la necessitat de recórrer a mitjans de transport alternatius.
L’absència d’una xarxa d’alta velocitat alternativa amb una capacitat equivalent complica les possibilitats de substituir els serveis afectats. Tot i que existeixen connexions convencionals, transport per carretera i vols entre Madrid i Barcelona, cap d’aquestes opcions reprodueix per si sola la capacitat, els temps de viatge i les freqüències de l’actual corredor ferroviari.
Per aquest motiu, el debat no es limita a la durada de les obres, sinó que també afecta la mobilitat de milers de ciutadans i la capacitat de les administracions per oferir alternatives durant la renovació.
Els enginyers i les empreses catalanes també rebutgen el tancament total
La posició favorable a mantenir la circulació coincideix amb les reserves expressades per el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya i la patronal Pimec, que han mostrat la seva preocupació per una eventual interrupció completa de la línia.
El degà del col·legi professional, Pere Calvet, considera que el volum de passatgers i la importància estratègica del corredor fan difícil assumir una suspensió prolongada. Tot i que reconeix que aturar els trens permetria accelerar els treballs, proposa estudiar una solució intermèdia basada en reduir les circulacions i mantenir una part del servei mentre s’executen les obres.
L’organització empresarial Pimec també ha reclamat planificació i diàleg amb els sectors afectats abans d’adoptar una decisió. Les empreses catalanes consideren necessari millorar l’estat de la infraestructura, però adverteixen de les repercussions econòmiques que tindria deixar sense servei d’alta velocitat la connexió amb Madrid durant un període tan prolongat.
El manteniment d’una oferta ferroviària reduïda apareix així com una de les alternatives que podrien estudiar-se, tot i que la seva viabilitat dependrà del tipus d’obres i de les garanties de seguretat que es puguin establir. No totes les actuacions permeten compatibilitzar la circulació amb la presència d’operaris i maquinària a les vies.
La remodelació començarà pel tram entre Madrid i Calatayud
El projecte de renovació de l’alta velocitat Madrid-Barcelona preveu actuacions sobre la infraestructura per millorar la fiabilitat, la capacitat i les condicions de circulació dels trens. Un dels primers trams previstos és el comprès entre Madrid i Calatayud, a Saragossa, que acumula problemes de manteniment i restriccions de velocitat.
El mateix Puente ha reconegut que aquest segment presenta condicions millorables. Durant els últims mesos, els maquinistes han traslladat advertiments sobre l’estat de determinats punts de la via, fet que ha portat a aplicar limitacions temporals de velocitat per garantir la seguretat de la circulació.
La remodelació també està relacionada amb el projecte anunciat per Transportes per elevar la velocitat màxima del corredor fins als 350 quilòmetres per hora, una iniciativa que es va donar a conèixer el novembre de 2025 amb l’objectiu de reduir els temps de viatge entre les dues ciutats. Tanmateix, les prioritats actuals inclouen la recuperació de la confiança en el servei, la reducció d’incidències i la millora de la puntualitat.
La decisió sobre com executar els treballs haurà de tenir en compte tant les condicions tècniques com les necessitats dels viatgers, especialment en un corredor en què les incidències recents ja han provocat retards i modificacions d’horaris.
La decisió continua pendent mentre augmenta el debat sobre la seguretat ferroviària
L’aproximació d’Illa introdueix una posició favorable a preservar la connectivitat entre Catalunya i Madrid en el debat obert pel Ministeri de Transportes. La Generalitat no té la competència per decidir unilateralment el tancament o la continuïtat dels serveis d’alta velocitat d’àmbit estatal, però les conseqüències sobre la mobilitat i l’economia catalana situen el Govern autonòmic entre les administracions interessades en la decisió.
De moment, Transportes no ha anunciat un calendari definitiu d’interrupcions ni ha aprovat la suspensió del servei, de manera que els usuaris no han d’interpretar les declaracions de Puente com una confirmació que la línia hagi de tancar durant un o dos anys. Abans s’hauran de concretar els projectes, les condicions d’execució i les possibles alternatives de mobilitat.
La qüestió de fons és com compatibilitzar la renovació d’una infraestructura essencial amb la continuïtat d’un transport utilitzat diàriament per desenes de milers de passatgers. El tancament permetria accelerar determinades actuacions, mentre que mantenir la circulació reduiria l’impacte immediat sobre els viatgers, encara que podria prolongar les obres.
Amb Illa partidari de preservar el servei i Transportes estudiant la possibilitat de suspendre’l, la remodelació de l’alta velocitat Barcelona-Madrid es converteix en una decisió d’especial importància per a la mobilitat espanyola. El resultat dependrà de les avaluacions tècniques i de la capacitat per trobar una solució que permeti millorar la infraestructura sense comprometre la seguretat dels treballadors i dels passatgers.