La política catalana entraria en un escenari completament diferent si ara se celebressin eleccions autonòmiques. Per primera vegada, una enquesta col·loca a Aliança Catalana empatada en nombre d'escons amb el PSC en la primera posició del Parlament, mentre Junts deixa de disputar la hegemonia catalana i cau fins a la cinquena posició.
El sondeig d'Ipsos per La Vanguardia, elaborat entre el 23 de setembre i l'1 d'octubre a partir de 2.000 entrevistes, concedeix 30 diputats tant al PSC com a Aliança Catalana. L'empat és parlamentari, no en vots: els socialistes continuarien sent la força més votada, amb el 21,7%, davant del 17,9% de la formació de Sílvia Orriols.
Detrás apareixerien ERC, amb el 15% i 23 escons; Vox, amb el 13,1% i 18; Junts, amb el 10,8% i 16; PP, amb el 8,6% i 11; Comuns, amb el 4,4% i quatre; i CUP, amb el 3,2% i tres.
L'empat que trenca el mapa català: 30 escons per PSC i Aliança Catalana
El primer dada és inèdita per la seva dimensió.
El PSC va guanyar les eleccions de 2024 amb 42 diputats i el 27,96% dels vots. Ipsos el situa ara en 30 escons i el 21,7%. Perdria per tant 12 diputats i una mica més de sis punts.
Aliança Catalana recorre pràcticament el camí oposat. En 2024 va obtenir el 3,78% i únicament dos diputats. Ara assoliria el 17,9% i 30.
La formació guanyaria al voltant de 14 punts i res menys que 28 escons.
El resultat tindria una peculiaritat: el PSC conservaria una avantatge de 3,8 punts en vot, però el repartiment provincial transformaria aquests percentatges en un empat exacte a 30 representants.
Junts passa de segona a cinquena força
Però el canvi més profund per l'espai polític tradicional català està probablement en Junts.
En les eleccions de maig de 2024, la candidatura de Carles Puigdemont va obtenir el 21,61% i 35 escons. Va ser segona força, a set diputats del PSC.
Ipsos la situa ara en només el 10,8% i 16 diputats.
Perd 10,8 punts i 19 escons.
No només deixaria de competir amb el PSC per la primera posició. També seria superada per Aliança Catalana, ERC i Vox.
L'ordre parlamentari seria:
- PSC i Aliança Catalana: 30 escons.
- ERC: 23.
- Vox: 18.
- Junts: 16.
- PP: 11.
- Comuns: 4.
- CUP: 3.
Un de cada tres votants de Junts se n'aniria a Aliança
La matriu de transferències explica bona part del desplom. Junts només conservaria el 44% dels qui el van votar en les eleccions autonòmiques de 2024.
Aproximadament un terç dels seus antics electors votaria ara a Aliança Catalana.
És el flux que més clarament modifica l'equilibri de l'independentisme.
Aliança també rep vot procedent d'altres espais. El 12% dels antics votants d'ERC i al voltant d'un de cada deu del PSC s'inclinarien ara per la candidatura d'Orriols.
Però en el cas de Junts el moviment és especialment intens perquè ambdues forces competeixen directament per una part significativa del mateix espai electoral.
La caiguda de Junts no és nova, però s'aprofundeix
El dada tampoc apareix del no-res. Fa un any, al setembre de 2025, l'anterior gran enquesta d'Ipsos per La Vanguardia ja havia situat Junts en 21 diputats i Aliança Catalana en 19.
En aquella medició:
PSC: 36 escons.
Junts: 21.
Aliança Catalana: 19.
Vox: 16.
ERC: 21.
PP: 13.
Comuns: 5.
CUP: 4.
Un any després, Junts baixa altres cinc escons, de 21 a 16, mentre Aliança guanya altres 11 i passa de 19 a 30. La mateixa sèrie d'Ipsos mostra així una tendència continuada, no una oscil·lació d'una sola enquesta.
Aliança passa de 2 a 19 i després a 30 escons
La seqüència és probablement la més cridanera de tot el sondeig.
Eleccions de 2024: 2 escons.
Ipsos setembre de 2025: 19.
Ipsos octubre de 2026: 30.
Segons el director d'Opinió Pública d'Ipsos, l'estimació actual portaria Aliança dels aproximadament 120.000 vots obtinguts el 2024 a superar el mig milió.
El creixement altera a més el lideratge de l'espai independentista: Aliança quedaria en 30 escons, ERC en 23 i Junts en 16.
ERC es converteix en tercera força
ERC apareix com la formació tradicional que millor resisteix.
Obtingué 20 diputats i el 13,68% el 2024. Ipsos la col·loca ara en el 15% i 23 escons. Guanyaria tres representants.
La millora no és comparable amb la d'Aliança, però permetria a ERC superar àmpliament a Junts i convertir-se en tercera força parlamentària.
A més, quedaria únicament set escons per sota dels dos partits que encapçalen l'enquesta.
Vox també adelanta a Junts
L'altra novetat important és Vox.
El 2024 aconseguí el 7,96% i 11 diputats.
Ara Ipsos li atribueix el 13,1% i 18.
Guanyaria una mica més de cinc punts i set representants.
Amb aquest resultat, Vox adelantarà també a Junts i es situarà com a quarta força del Parlament.
La combinació d'ambdós moviments explica el canvi radical de posició de Junts: no perd únicament davant d'Aliança Catalana, sinó que passa de segona a cinquena força en menys d'una legislatura.
El PP també perd representació
L'ascens de Vox coincideix amb un retrocés del PP.
Els populars van aconseguir el 10,97% i 15 diputats el 2024.
L'enquesta els col·loca ara en el 8,6% i 11 representants.
Perdrien 2,4 punts i quatre escons.
L'estudi d'Ipsos interpreta precisament els dos grans creixements com a moviments que afecten a competidors propers: Aliança perjudica especialment a Junts, mentre Vox resta espai al PP.
La actual majoria d'Illa desapareixeria
L'altre gran problema que introdueix l'empat és la governabilitat.
PSC, ERC i Comuns sumen actualment 68 diputats, exactament la majoria absoluta del Parlament.
Amb l'estimació d'Ipsos passarien a:
- PSC: 30.
- ERC: 23.
- Comuns: 4.
- Total: 57.
Quedarien 11 escons per sota dels 68 necessaris.
Incluso incorporant a la CUP, que obtindria tres diputats, l'esquerra sumaria 60.
La majoria que va permetre la investidura de Salvador Illa deixaria per tant d'existir amb aquesta distribució.
La única suma que supera 68 amb PSC i ERC necessita també a Junts
Aritmèticament, PSC, ERC i Junts assolirien 69 diputats.
30 del PSC, 23 d'ERC i 16 de Junts.
És una suma parlamentària possible en números, però l'enquesta no mesura la disposició d'aquests partits a constituir conjuntament un Govern.
Per això convé separar l'aritmètica de la viabilitat política: 69 escons constitueixen majoria absoluta, però el sondeig no permet convertir aquesta suma en una previsió de coalició.
L'independentisme recuperaria majoria d'escons, però no de vots
Una altra paradoxa del repartiment apareix al sumar les forces independentistes.
Aliança Catalana, ERC, Junts i CUP assolirien 72 diputats, quatre per sobre de la majoria absoluta.
Tanmateix, el seu percentatge conjunt de vot seguiria per sota del 50%.
A més, aquesta suma agrupa forces amb posicions polítiques i estratègies molt diferents i no implica per si mateixa una majoria operativa.
La novetat rellevant és una altra: dins d'aquest espai, Aliança Catalana seria per primera vegada la força amb major representació.
Aliança i Junts sumarien únicament 46
El desplaçament del vot de Junts cap a Aliança tampoc produeix per si mateix una majoria dins d'aquest espai.
Aliança tindria 30 i Junts 16.
Junts sumarien 46, encara 22 per sota de la majoria absoluta.
Per tant, el sorpasso d'Orriols reordena completament l'independentisme, però no simplifica la governabilitat.
Més aviat ocorre el contrari: multiplica les combinacions i redueix les majories políticament homogènies.
Habitatge primer, immigració segon
El sondeig permet a més entendre part del context en què es produeix aquest moviment. L'habitatge apareix com el principal problema de Catalunya, citat aproximadament per un terç dels enquestats.
La immigració ocupa la segona posició.
L'ordre canvia segons l'electorat: l'habitatge és el principal problema entre els votants d'esquerres i també pesa entre Junts i PP, mentre que la immigració encapçala les preocupacions dels electors d'Aliança Catalana i Vox.
La immigració apareix a més com la segona preocupació entre votants socialistes i d'ERC, segons Ipsos.
L'aprovació d'Illa cau nou punts
El deteriorament del PSC coincideix amb una pitjor valoració de la gestió del Govern. L'aprovació de l'Executiu català cau nou punts respecte a fa un any.
També l'aprovació de Salvador Illa perd nou punts i queda en el 36%.
Només el 20% considera que Catalunya avança en la bona direcció, sis punts menys que un any abans, davant del 50% que creu que va pel mal camí.
Entre els votants socialistes, la visió positiva és major, però tampoc arriba a una majoria aclaparadora.
Puigdemont queda en un 22% d'aprovació
La crisi de Junts també apareix en la valoració de líders.
Gabriel Rufián és l'únic dirigent inclòs que supera el 50% d'aprovació entre el conjunt dels enquestats.
Illa obté un 36%, Oriol Junqueras un 35% i Sílvia Orriols un 30%.
Carles Puigdemont queda en el 22% i registra a més el major nivell de desaprovació, un 67%.
Les dades són coherents amb la baixa fidelitat electoral que Ipsos atribueix actualment a Junts.
Publicat per La Vanguardia el dia 4/10/2026
Enquesta eleccions Catalunya: resultat d'Ipsos i comparació amb 2024
El PSC seguiria sent el partit més votat, però empataria a 30 escons amb Aliança Catalana. Junts protagonitzaria el major retrocés, al passar de 35 a 16 diputats i caure fins a la cinquena posició.
| Partit | Ipsos 2026 | Escons | Resultat 2024 | Canvi |
|---|---|---|---|---|
| PSC | 21,7% | 30 | 27,96% · 42 | -12 escons |
| Aliança Catalana | 17,9% | 30 | 3,78% · 2 | +28 escons |
| ERC | 15,0% | 23 | 13,68% · 20 | +3 escons |
| Vox | 13,1% | 18 | 7,96% · 11 | +7 escons |
| Junts | 10,8% | 16 | 21,61% · 35 | -19 escons |
| PP | 8,6% | 11 | 10,97% · 15 | -4 escons |
| Comuns | 4,4% | 4 | 5,82% · 6 | -2 escons |
| CUP | 3,2% | 3 | 4,09% · 4 | -1 escaño |
Majoria absoluta: 68 escons. Font: Ipsos per La Vanguardia. Treball de camp del 23 de setembre al 1 d'octubre de 2026, amb 2.000 entrevistes. Comparació amb els resultats de les eleccions catalanes del 12 de maig de 2024.