Pedro Sánchez amplía el seu avantatge sobre Alberto Núñez Feijóo com a president preferit pels espanyols, però el Partit Popular tornaria a guanyar unes eleccions generals i podria governar amb Vox gràcies a una majoria absoluta folgada, segons l'enquesta publicada avui per GESOP per a Prensa Ibérica.
Aquesta és la principal paradoxa de la nova Enquesta Política d'Espanya elaborada per GESOP per a Prensa Ibérica i publicada per El Periódico. El PP obtindria el 29,4% dels vots i entre 123 i 127 escons, mentre el PSOE se situaria en el 26,5% i una forquilla d'entre 108 i 112 diputats.
Vox mantindria la tercera posició amb el 17,8% dels vots i entre 64 i 68 representants. La suma de PP i Vox assoliria així entre 187 i 195 escons, sempre per sobre dels 176 necessaris per a la majoria absoluta.
El resultat contrasta amb la preferència presidencial. Sánchez apareix com a primera opció per ocupar la Presidència del Govern amb el 25,1%, mentre Feijóo baixa al 16,1%. La distància personal entre tots dos dirigents arriba als nou punts, malgrat que el PP avantatja el PSOE en estimació electoral.
El PP guanya les eleccions, però torna a perdre força
El PP seguiria sent la primera força política amb el 29,4% dels vots. No obstant això, el resultat reflecteix un retrocés respecte a l'anterior enquesta de GESOP, publicada al gener.
Els populars perden sis dècimes en la primera meitat de l'any i entre dos i tres escons respecte a aquella mesura. El percentatge del juliol és, segons l'anàlisi publicada per El Periódico, el segon més baix del PP durant la legislatura.
La formació de Feijóo obtindria entre 123 i 127 diputats. En les eleccions generals del 23J en va aconseguir 137, per la qual cosa perdria entre 10 i 14 escons.
També retrocediria en percentatge de vot: el 29,4% estimat per GESOP està 3,7 punts per sota del 33,1% obtingut pel PP el 2023.
L'enquesta dibuixa així una victòria electoral de Feijóo, però no una expansió de l'espai popular. El PP seguiria necessitant Vox per formar una majoria parlamentària.
La distància entre PP i PSOE es redueix a 2,9 punts
L'avantatge del PP sobre el PSOE baixa de 3,5 a 2,9 punts respecte a l'enquesta de gener.
El PSOE es manté en el 26,5%, sense canvis en estimació de vot, mentre el PP retrocedeix sis dècimes. El moviment estreny la diferència entre els dos partits encara que no altera la primera posició.
En projecció parlamentària, el PP mantindria un avantatge més gran: entre 123 i 127 escons enfront dels 108-112 del PSOE. Depenent dels extrems de les forquilles, la distància oscil·laria entre 11 i 19 diputats.
El PSOE estabilitza el seu sòl electoral
El PSOE repeteix el 26,5% obtingut al gener. És el seu percentatge més baix de la legislatura en la sèrie de GESOP, però l'estabilitat adquireix rellevància després de diversos mesos de pressió política i judicial sobre el Govern.
En escons, els socialistes millorarien lleugerament respecte a l'anterior mesurament. Passarien a una forquilla d'entre 108 i 112 diputats, dos o tres més que al gener.
La comparació amb el 23J continua sent negativa. El PSOE va obtenir el 31,7% i 121 escons en les últimes eleccions generals. Amb el resultat actual perdria 5,2 punts i entre nou i 13 diputats.
El sondeig no reflecteix una recuperació completa del PSOE, però sí una estabilització del seu suport i una lleugera millora en la traducció del vot en escons.
Sánchez recupera vot jove i masculí
Una de les dades més favorables per als socialistes es troba en la intenció directa de vot, és a dir, la resposta dels entrevistats abans d'aplicar l'estimació o "cuina" demoscòpica.
Segons GESOP, el PSOE amplia fins a 5,8 punts el seu avantatge directe sobre el PP. Els socialistes també recuperen terreny en diversos segments socials en els quals havien registrat retrocessos.
El PSOE torna a aparèixer com a primera força entre els joves i empata amb el PP entre els homes.
Aquest moviment ajuda a explicar que els socialistes mantinguin el seu percentatge estimat malgrat continuar per sota del resultat del 2023.
També introdueix una reserva potencial de creixement: el PSOE obté una dada directa superior a la seva situació en l'estimació final, encara que part d'aquest avantatge queda corregida en aplicar variables com el record de vot, la probabilitat de participació i la fidelitat electoral.
Sánchez és el president preferit pel 25,1%
La preferència presidencial deixa una fotografia diferent a l'estimació de vot.
Pedro Sánchez és la primera opció per ocupar la Presidència del Govern amb el 25,1%. El dirigent socialista millora la seva posició i amplia la distància enfront de Feijóo.
El president del PP baixa fins al 16,1%, nou punts per darrere de Sánchez. Santiago Abascal ocupa la tercera posició, encara que a més distància del líder popular.
La diferència reflecteix que la preferència personal per un candidat i la intenció de votar un partit no sempre coincideixen.
El PP pot ser la formació amb més estimació electoral mentre el seu líder queda per darrere de Sánchez en la comparació presidencial. Entre les possibles explicacions hi ha la diferent mobilització dels electorats, l'existència de votants de Vox que no prefereixen Feijóo i la major concentració del vot progressista al voltant de l'actual president.
Vox es manté en el 17,8% i duplica els seus escons
Vox repeteix el 17,8% que va obtenir a l'enquesta de gener. El partit de Santiago Abascal frena l'escalada registrada en altres fases de la legislatura, però conserva pràcticament tot l'avantatge acumulat des de les eleccions generals.
La formació obtindria entre 64 i 68 escons. Actualment en compta amb 33, per la qual cosa pràcticament duplicaria la seva representació al Congrés.
Respecte al 23J, Vox guanyaria 5,4 punts. Passaria del 12,4% al 17,8%, convertint-se en la força amb l'evolució més favorable des de les últimes eleccions generals.
El seu creixement parlamentari compensaria àmpliament el retrocés del PP. Per això, encara que Feijóo perd vots i diputats, el bloc format per PP i Vox conservaria una majoria absoluta clara.
PP i Vox assolirien entre 187 i 195 diputats
La suma de PP i Vox es mourria entre 187 i 195 escons.
Fins i tot en l'extrem inferior de la forquilla, ambdues formacions quedarien 11 diputats per sobre de la majoria absoluta. En l'superior, disposarien de 19 escons més dels necessaris.
En percentatge de vot, PP i Vox assolirien conjuntament el 47,2%.
El PSOE, Sumar i Podem sumarien el 38,2%, nou punts menys. La seva representació conjunta se situaria entre 126 i 132 diputats: 108-112 del PSOE, 14-16 de Sumar i quatre de Podem.
La diferència parlamentària entre els dos blocs oscil·laria, per tant, entre 55 i 69 escons.
Feijóo seguiria depenent de Vox
L'enquesta no apropa el PP a una majoria en solitari. Al contrari, la pèrdua d'escons dels populars augmenta el pes relatiu de Vox dins d'una eventual majoria.
En el millor escenari de la seva forquilla, el PP assoliria 127 diputats i necessitaria almenys 49 suports addicionals per arribar als 176.
Vox aportaria entre 64 i 68, de manera que una majoria d'ambdós partits no dependria de formacions nacionalistes o regionalistes.
L'aritmètica seria còmoda, però l'equilibri intern seria diferent al d'una victòria àmplia del PP: Vox representaria aproximadament un de cada tres diputats del bloc.
La fidelitat del PP es manté en el 66,6%
El PP conserva el 66,6% dels qui el van votar a les eleccions generals del 2023, un percentatge similar al de gener.
La fuga cap a Vox baixa lleugerament, però continua sent rellevant: el 12,4% dels antics votants populars s'inclinaria ara pel partit d'Abascal.
GESOP detecta a més un petit transvasament del PP cap al PSOE, del 0,5%, que no apareixia en el mesurament anterior.
Els populars també presenten el percentatge més alt d'indecisos entre les tres primeres forces: el 8,5% dels seus votants del 2023 encara no tindria decidit quina papereta escollir.
Aquests moviments ajuden a explicar que el PP perdi sis dècimes mentre Vox i PSOE romanen estables.
El PSOE ja reté sis de cada deu votants
El PSOE millora la seva fidelitat electoral i conserva el 59,6% dels qui li van donar suport el 2023.
El percentatge continua sent inferior al del PP i Vox, però suposa una millora respecte a l'anterior enquesta. Els socialistes redueixen pràcticament totes les seves fugues de vot, amb una excepció: el transvasament cap al PP augmenta fins al 6%.
La recuperació de fidelitat permet al PSOE resistir en el 26,5% malgrat el context polític.
No obstant això, retenir sis de cada deu votants continua sent insuficient per recuperar el resultat del 23J. Una part rellevant del seu electorat roman indecisa, desmobilitzada o ha optat per altres formacions.
Vox conserva l'electorat més fidel
Vox torna a registrar la major fidelitat entre els principals partits.
El 72% dels qui van votar la formació el 2023 repetiria ara la seva elecció. El percentatge millora respecte a gener.
El transvasament de Vox al PP es redueix al 5,3%, mentre augmenta lleugerament la transferència cap al PSOE, que arriba al 2,2%.
Encara que aquesta última fuga és petita, resulta cridanera perquè mostra que els moviments electorals no es produeixen únicament entre partits ideològicament pròxims.
L'elevada retenció de Vox explica que la formació mantingui el 17,8% malgrat haver frenat el seu creixement.
Sumar cau al 7,7% i perd fidelitat
Sumar obtindria el 7,7% dels vots i entre 14 i 16 escons.
La coalició perd sis dècimes i dos diputats respecte a l'enquesta de gener, trencant la tendència de recuperació que havia registrat durant l'últim any.
La seva principal debilitat rau en la fidelitat electoral. Només el 37% dels qui van votar la candidatura de Sumar el 2023 la tornarien a escollir.
El 22,2% es desplaçaria cap a Podem i el 16,6% cap al PSOE. La fragmentació interna torna a penalitzar la conversió del vot en representació parlamentària.
Sumar i Podem perdrien fins a 13 diputats
Podem obtindria el 4% dels vots i quatre diputats. La formació baixa tres dècimes respecte al gener.
Sumar i Podem sumarien conjuntament l'11,7% i entre 18 i 20 escons.
A les generals del 2023 van concórrer dins d'una mateixa candidatura, que va obtenir aproximadament el 12,3% i 31 diputats.
Tot i que la pèrdua conjunta de vot seria relativament moderada, d'unes sis dècimes, el retrocés parlamentari seria molt més gran: entre 11 i 13 escons.
L'explicació rau en la fragmentació. En concórrer per separat, les dues candidatures tindrien més dificultats per entrar en el repartiment en províncies petites i mitjanes.
Yolanda Díaz és la dirigent millor valorada
Tots els dirigents analitzats suspenen en valoració mitjana, però Yolanda Díaz passa a ocupar la primera posició amb una nota de 4,1 sobre 10.
La vicepresidenta millora respecte al gener. Entre els votants de Sumar assoleix un 6,2 i també obté una valoració positiva entre els socialistes.
Pedro Sánchez puja quatre dècimes i se situa en el 4. Recupera així el nivell que tenia a l'octubre del 2025. Entre els seus propis votants obté un 6,3 i entre els electors d'ERC assoleix un 6,6.
Irene Montero també millora lleugerament i arriba al 3,3. Entre els qui voten Sumar obté una nota de 6.
Feijóo obté un 3,3 i Abascal un 2,7
Alberto Núñez Feijóo manté estable la seva valoració en el 3,3.
El dirigent popular només aprova entre els votants del PP, que li concedeixen un 6,2. La distància entre aquesta valoració i la seva nota general reflecteix l'elevat nivell de polarització entre electorats.
Santiago Abascal obté un 2,7, la qualificació mitjana més baixa dels líders analitzats.
No obstant això, és el dirigent millor valorat pels seus propis votants, amb un 6,6. No aprova entre l'electorat de cap altra formació.
La percepció sobre el Govern millora cinc punts
L'enquesta també analitza la valoració de la situació del país i de l'actuació del Govern.
El 63,3% manté una percepció negativa de la situació general d'Espanya. El pessimisme continua sent majoritari, tot i que baixa fins a nivells pròxims als registrats un any abans.
El 31,8% expressa una opinió optimista, un percentatge que també millora.
La valoració del Govern registra una evolució similar. El 52,6% considera dolenta o molt dolenta la seva actuació, cinc punts menys que al gener.
El 29,8% la qualifica com a bona o molt bona, el percentatge més alt de la sèrie. Un altre 15,2% la considera regular o “ni bé ni malament”.
Les dades segueixen reflectint un saldo negatiu per a l'Executiu, però també una millora de la seva percepció respecte a l'inici de l'any.
Font: GESOP per a Premsa Ibèrica (14-07-2026)
Estimació de vot i escons de GESOP
| Partit | Estimació de vot | Escons estimats | Resultat 23J | Canvi en vot |
|---|---|---|---|---|
| PP | 29,4% | 123-127 | 33,1% i 137 escons | -3,7 punts |
| PSOE | 26,5% | 108-112 | 31,7% i 121 escons | -5,2 punts |
| Vox | 17,8% | 64-68 | 12,4% i 33 escons | +5,4 punts |
| Sumar | 7,7% | 14-16 | 12,3% i 31 escons* | — |
| Podem | 4,0% | 4 | Integrat a Sumar | — |
* A les eleccions generals del 2023, Podem va concórrer integrat a la candidatura de Sumar.
Comparació dels blocs electorals
| Bloc | Estimació de vot | Escons estimats | Distància respecte a la majoria absoluta |
|---|---|---|---|
| PP + Vox | 47,2% | 187-195 | Entre 11 i 19 escons per sobre |
| PSOE + Sumar + Podem | 38,2% | 126-132 | Entre 44 i 50 escons per sota |
| Diferència entre blocs | 9 punts | Entre 55 i 69 escons | — |
Fidelitat i principals transferències de vot
| Partit votat el 2023 | Fidelitat actual | Transferències destacades |
|---|---|---|
| PP | 66,6% | 12,4% cap a Vox; 0,5% cap al PSOE; 8,5% indecisos |
| PSOE | 59,6% | 6% cap al PP; millora general de la retenció |
| Vox | 72,0% | 5,3% cap al PP; 2,2% cap al PSOE |
| Sumar | 37,0% | 22,2% cap a Podem; 16,6% cap al PSOE |
Preferencia per a la Presidència del Govern
| Dirigent | Preferencia com a president | Llegenda |
|---|---|---|
| Pedro Sánchez | 25,1% | Primera opció i amplia el seu avantatge |
| Alberto Núñez Feijóo | 16,1% | Perd part de l'avenç registrat al gener |
| Santiago Abascal | Tercera posició | Es manté per darrere de Feijóo |
Valoració dels principals dirigents
| Dirigent | Nota mitjana | Valoració entre els seus votants |
|---|---|---|
| Yolanda Díaz | 4,1 | 6,2 entre votants de Sumar |
| Pedro Sánchez | 4,0 | 6,3 entre votants del PSOE |
| Alberto Núñez Feijóo | 3,3 | 6,2 entre votants del PP |
| Irene Montero | 3,3 | 6,0 entre votants de Sumar |
| Santiago Abascal | 2,7 | 6,6 entre votants de Vox |
Keywords SEO
Fonts: Enquesta Política d'Espanya de GESOP per a Premsa Ibèrica, publicada per El Periódico el 14 de juliol de 2026, amb les dades i la fitxa tècnica que has aportat; i la publicació oficial de GESOP corresponent a l'ona de gener de 2026 per contextualitzar l'evolució de la