Enquesta eleccions generals: Sánchez avantatja en nou punts Feijóo com a president, però PP i Vox sumarien fins a 195 escons

L'enquesta de GESOP per a Prensa Ibérica situa el PP com a primera força amb el 29,4% i entre 123 i 127 escons, seguit del PSOE, amb el 26,5% i entre 108 i 112. Encara que Pedro Sánchez amplia el seu avantatge sobre Alberto Núñez Feijóo com a president preferit, la suma de PP i Vox assoliria entre 187 i 195 diputats, per sobre de la majoria absoluta.

10 minuts

fotonoticia 20260713133814 1920

fotonoticia 20260713133814 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

10 minuts

Més llegides

Pedro Sánchez amplía el seu avantatge sobre Alberto Núñez Feijóo com a president preferit pels espanyols, però el Partit Popular tornaria a guanyar unes eleccions generals i podria governar amb Vox gràcies a una majoria absoluta folgada, segons l'enquesta publicada avui per GESOP per a Prensa Ibérica.

Aquesta és la principal paradoxa de la nova Enquesta Política d'Espanya elaborada per GESOP per a Prensa Ibérica i publicada per El Periódico. El PP obtindria el 29,4% dels vots i entre 123 i 127 escons, mentre el PSOE se situaria en el 26,5% i una forquilla d'entre 108 i 112 diputats.

Vox mantindria la tercera posició amb el 17,8% dels vots i entre 64 i 68 representants. La suma de PP i Vox assoliria així entre 187 i 195 escons, sempre per sobre dels 176 necessaris per a la majoria absoluta.

El resultat contrasta amb la preferència presidencial. Sánchez apareix com a primera opció per ocupar la Presidència del Govern amb el 25,1%, mentre Feijóo baixa al 16,1%. La distància personal entre tots dos dirigents arriba als nou punts, malgrat que el PP avantatja el PSOE en estimació electoral.

El PP guanya les eleccions, però torna a perdre força

El PP seguiria sent la primera força política amb el 29,4% dels vots. No obstant això, el resultat reflecteix un retrocés respecte a l'anterior enquesta de GESOP, publicada al gener.

Els populars perden sis dècimes en la primera meitat de l'any i entre dos i tres escons respecte a aquella mesura. El percentatge del juliol és, segons l'anàlisi publicada per El Periódico, el segon més baix del PP durant la legislatura.

La formació de Feijóo obtindria entre 123 i 127 diputats. En les eleccions generals del 23J en va aconseguir 137, per la qual cosa perdria entre 10 i 14 escons.

També retrocediria en percentatge de vot: el 29,4% estimat per GESOP està 3,7 punts per sota del 33,1% obtingut pel PP el 2023.

L'enquesta dibuixa així una victòria electoral de Feijóo, però no una expansió de l'espai popular. El PP seguiria necessitant Vox per formar una majoria parlamentària.

La distància entre PP i PSOE es redueix a 2,9 punts

L'avantatge del PP sobre el PSOE baixa de 3,5 a 2,9 punts respecte a l'enquesta de gener.

El PSOE es manté en el 26,5%, sense canvis en estimació de vot, mentre el PP retrocedeix sis dècimes. El moviment estreny la diferència entre els dos partits encara que no altera la primera posició.

En projecció parlamentària, el PP mantindria un avantatge més gran: entre 123 i 127 escons enfront dels 108-112 del PSOE. Depenent dels extrems de les forquilles, la distància oscil·laria entre 11 i 19 diputats.

El PSOE estabilitza el seu sòl electoral

El PSOE repeteix el 26,5% obtingut al gener. És el seu percentatge més baix de la legislatura en la sèrie de GESOP, però l'estabilitat adquireix rellevància després de diversos mesos de pressió política i judicial sobre el Govern.

En escons, els socialistes millorarien lleugerament respecte a l'anterior mesurament. Passarien a una forquilla d'entre 108 i 112 diputats, dos o tres més que al gener.

La comparació amb el 23J continua sent negativa. El PSOE va obtenir el 31,7% i 121 escons en les últimes eleccions generals. Amb el resultat actual perdria 5,2 punts i entre nou i 13 diputats.

El sondeig no reflecteix una recuperació completa del PSOE, però sí una estabilització del seu suport i una lleugera millora en la traducció del vot en escons.

Sánchez recupera vot jove i masculí

Una de les dades més favorables per als socialistes es troba en la intenció directa de vot, és a dir, la resposta dels entrevistats abans d'aplicar l'estimació o "cuina" demoscòpica.

Segons GESOP, el PSOE amplia fins a 5,8 punts el seu avantatge directe sobre el PP. Els socialistes també recuperen terreny en diversos segments socials en els quals havien registrat retrocessos.

El PSOE torna a aparèixer com a primera força entre els joves i empata amb el PP entre els homes.

Aquest moviment ajuda a explicar que els socialistes mantinguin el seu percentatge estimat malgrat continuar per sota del resultat del 2023.

També introdueix una reserva potencial de creixement: el PSOE obté una dada directa superior a la seva situació en l'estimació final, encara que part d'aquest avantatge queda corregida en aplicar variables com el record de vot, la probabilitat de participació i la fidelitat electoral.

Sánchez és el president preferit pel 25,1%

La preferència presidencial deixa una fotografia diferent a l'estimació de vot.

Pedro Sánchez és la primera opció per ocupar la Presidència del Govern amb el 25,1%. El dirigent socialista millora la seva posició i amplia la distància enfront de Feijóo.

El president del PP baixa fins al 16,1%, nou punts per darrere de Sánchez. Santiago Abascal ocupa la tercera posició, encara que a més distància del líder popular.

La diferència reflecteix que la preferència personal per un candidat i la intenció de votar un partit no sempre coincideixen.

El PP pot ser la formació amb més estimació electoral mentre el seu líder queda per darrere de Sánchez en la comparació presidencial. Entre les possibles explicacions hi ha la diferent mobilització dels electorats, l'existència de votants de Vox que no prefereixen Feijóo i la major concentració del vot progressista al voltant de l'actual president.

Vox es manté en el 17,8% i duplica els seus escons

Vox repeteix el 17,8% que va obtenir a l'enquesta de gener. El partit de Santiago Abascal frena l'escalada registrada en altres fases de la legislatura, però conserva pràcticament tot l'avantatge acumulat des de les eleccions generals.

La formació obtindria entre 64 i 68 escons. Actualment en compta amb 33, per la qual cosa pràcticament duplicaria la seva representació al Congrés.

Respecte al 23J, Vox guanyaria 5,4 punts. Passaria del 12,4% al 17,8%, convertint-se en la força amb l'evolució més favorable des de les últimes eleccions generals.

El seu creixement parlamentari compensaria àmpliament el retrocés del PP. Per això, encara que Feijóo perd vots i diputats, el bloc format per PP i Vox conservaria una majoria absoluta clara.

PP i Vox assolirien entre 187 i 195 diputats

La suma de PP i Vox es mourria entre 187 i 195 escons.

Fins i tot en l'extrem inferior de la forquilla, ambdues formacions quedarien 11 diputats per sobre de la majoria absoluta. En l'superior, disposarien de 19 escons més dels necessaris.

En percentatge de vot, PP i Vox assolirien conjuntament el 47,2%.

El PSOE, Sumar i Podem sumarien el 38,2%, nou punts menys. La seva representació conjunta se situaria entre 126 i 132 diputats: 108-112 del PSOE, 14-16 de Sumar i quatre de Podem.

La diferència parlamentària entre els dos blocs oscil·laria, per tant, entre 55 i 69 escons.

Feijóo seguiria depenent de Vox

L'enquesta no apropa el PP a una majoria en solitari. Al contrari, la pèrdua d'escons dels populars augmenta el pes relatiu de Vox dins d'una eventual majoria.

En el millor escenari de la seva forquilla, el PP assoliria 127 diputats i necessitaria almenys 49 suports addicionals per arribar als 176.

Vox aportaria entre 64 i 68, de manera que una majoria d'ambdós partits no dependria de formacions nacionalistes o regionalistes.

L'aritmètica seria còmoda, però l'equilibri intern seria diferent al d'una victòria àmplia del PP: Vox representaria aproximadament un de cada tres diputats del bloc.

La fidelitat del PP es manté en el 66,6%

El PP conserva el 66,6% dels qui el van votar a les eleccions generals del 2023, un percentatge similar al de gener.

La fuga cap a Vox baixa lleugerament, però continua sent rellevant: el 12,4% dels antics votants populars s'inclinaria ara pel partit d'Abascal.

GESOP detecta a més un petit transvasament del PP cap al PSOE, del 0,5%, que no apareixia en el mesurament anterior.

Els populars també presenten el percentatge més alt d'indecisos entre les tres primeres forces: el 8,5% dels seus votants del 2023 encara no tindria decidit quina papereta escollir.

Aquests moviments ajuden a explicar que el PP perdi sis dècimes mentre Vox i PSOE romanen estables.

El PSOE ja reté sis de cada deu votants

El PSOE millora la seva fidelitat electoral i conserva el 59,6% dels qui li van donar suport el 2023.

El percentatge continua sent inferior al del PP i Vox, però suposa una millora respecte a l'anterior enquesta. Els socialistes redueixen pràcticament totes les seves fugues de vot, amb una excepció: el transvasament cap al PP augmenta fins al 6%.

La recuperació de fidelitat permet al PSOE resistir en el 26,5% malgrat el context polític.

No obstant això, retenir sis de cada deu votants continua sent insuficient per recuperar el resultat del 23J. Una part rellevant del seu electorat roman indecisa, desmobilitzada o ha optat per altres formacions.

Vox conserva l'electorat més fidel

Vox torna a registrar la major fidelitat entre els principals partits.

El 72% dels qui van votar la formació el 2023 repetiria ara la seva elecció. El percentatge millora respecte a gener.

El transvasament de Vox al PP es redueix al 5,3%, mentre augmenta lleugerament la transferència cap al PSOE, que arriba al 2,2%.

Encara que aquesta última fuga és petita, resulta cridanera perquè mostra que els moviments electorals no es produeixen únicament entre partits ideològicament pròxims.

L'elevada retenció de Vox explica que la formació mantingui el 17,8% malgrat haver frenat el seu creixement.

Sumar cau al 7,7% i perd fidelitat

Sumar obtindria el 7,7% dels vots i entre 14 i 16 escons.

La coalició perd sis dècimes i dos diputats respecte a l'enquesta de gener, trencant la tendència de recuperació que havia registrat durant l'últim any.

La seva principal debilitat rau en la fidelitat electoral. Només el 37% dels qui van votar la candidatura de Sumar el 2023 la tornarien a escollir.

El 22,2% es desplaçaria cap a Podem i el 16,6% cap al PSOE. La fragmentació interna torna a penalitzar la conversió del vot en representació parlamentària.

Sumar i Podem perdrien fins a 13 diputats

Podem obtindria el 4% dels vots i quatre diputats. La formació baixa tres dècimes respecte al gener.

Sumar i Podem sumarien conjuntament l'11,7% i entre 18 i 20 escons.

A les generals del 2023 van concórrer dins d'una mateixa candidatura, que va obtenir aproximadament el 12,3% i 31 diputats.

Tot i que la pèrdua conjunta de vot seria relativament moderada, d'unes sis dècimes, el retrocés parlamentari seria molt més gran: entre 11 i 13 escons.

L'explicació rau en la fragmentació. En concórrer per separat, les dues candidatures tindrien més dificultats per entrar en el repartiment en províncies petites i mitjanes.

Yolanda Díaz és la dirigent millor valorada

Tots els dirigents analitzats suspenen en valoració mitjana, però Yolanda Díaz passa a ocupar la primera posició amb una nota de 4,1 sobre 10.

La vicepresidenta millora respecte al gener. Entre els votants de Sumar assoleix un 6,2 i també obté una valoració positiva entre els socialistes.

Pedro Sánchez puja quatre dècimes i se situa en el 4. Recupera així el nivell que tenia a l'octubre del 2025. Entre els seus propis votants obté un 6,3 i entre els electors d'ERC assoleix un 6,6.

Irene Montero també millora lleugerament i arriba al 3,3. Entre els qui voten Sumar obté una nota de 6.

Feijóo obté un 3,3 i Abascal un 2,7

Alberto Núñez Feijóo manté estable la seva valoració en el 3,3.

El dirigent popular només aprova entre els votants del PP, que li concedeixen un 6,2. La distància entre aquesta valoració i la seva nota general reflecteix l'elevat nivell de polarització entre electorats.

Santiago Abascal obté un 2,7, la qualificació mitjana més baixa dels líders analitzats.

No obstant això, és el dirigent millor valorat pels seus propis votants, amb un 6,6. No aprova entre l'electorat de cap altra formació.

La percepció sobre el Govern millora cinc punts

L'enquesta també analitza la valoració de la situació del país i de l'actuació del Govern.

El 63,3% manté una percepció negativa de la situació general d'Espanya. El pessimisme continua sent majoritari, tot i que baixa fins a nivells pròxims als registrats un any abans.

El 31,8% expressa una opinió optimista, un percentatge que també millora.

La valoració del Govern registra una evolució similar. El 52,6% considera dolenta o molt dolenta la seva actuació, cinc punts menys que al gener.

El 29,8% la qualifica com a bona o molt bona, el percentatge més alt de la sèrie. Un altre 15,2% la considera regular o “ni bé ni malament”.

Les dades segueixen reflectint un saldo negatiu per a l'Executiu, però també una millora de la seva percepció respecte a l'inici de l'any.

Font: GESOP per a Premsa Ibèrica (14-07-2026)

Estimació de vot i escons de GESOP                                                                                                                                                                                                                                            

Partit Estimació de vot Escons estimats Resultat 23J Canvi en vot
PP 29,4% 123-127 33,1% i 137 escons -3,7 punts
PSOE 26,5% 108-112 31,7% i 121 escons -5,2 punts
Vox 17,8% 64-68 12,4% i 33 escons +5,4 punts
Sumar 7,7% 14-16 12,3% i 31 escons*
Podem 4,0% 4 Integrat a Sumar

* A les eleccions generals del 2023, Podem va concórrer integrat a la candidatura de Sumar.

Comparació dels blocs electorals                                                                                                                                        

Bloc Estimació de vot Escons estimats Distància respecte a la majoria absoluta
PP + Vox 47,2% 187-195 Entre 11 i 19 escons per sobre
PSOE + Sumar + Podem 38,2% 126-132 Entre 44 i 50 escons per sota
Diferència entre blocs 9 punts Entre 55 i 69 escons

Fidelitat i principals transferències de vot                                                                                                                                        

Partit votat el 2023 Fidelitat actual Transferències destacades
PP 66,6% 12,4% cap a Vox; 0,5% cap al PSOE; 8,5% indecisos
PSOE 59,6% 6% cap al PP; millora general de la retenció
Vox 72,0% 5,3% cap al PP; 2,2% cap al PSOE
Sumar 37,0% 22,2% cap a Podem; 16,6% cap al PSOE

Preferencia per a la Presidència del Govern                                                                                                                

Dirigent Preferencia com a president Llegenda
Pedro Sánchez 25,1% Primera opció i amplia el seu avantatge
Alberto Núñez Feijóo 16,1% Perd part de l'avenç registrat al gener
Santiago Abascal Tercera posició Es manté per darrere de Feijóo

Valoració dels principals dirigents                                                                                                                                                                    

Dirigent Nota mitjana Valoració entre els seus votants
Yolanda Díaz 4,1 6,2 entre votants de Sumar
Pedro Sánchez 4,0 6,3 entre votants del PSOE
Alberto Núñez Feijóo 3,3 6,2 entre votants del PP
Irene Montero 3,3 6,0 entre votants de Sumar
Santiago Abascal 2,7 6,6 entre votants de Vox

Keywords SEO

 

Fonts: Enquesta Política d'Espanya de GESOP per a Premsa Ibèrica, publicada per El Periódico el 14 de juliol de 2026, amb les dades i la fitxa tècnica que has aportat; i la publicació oficial de GESOP corresponent a l'ona de gener de 2026 per contextualitzar l'evolució de la

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els pròxims passos previstos en cas que se celebrin eleccions generals anticipades a Espanya?

En cas d'eleccions generals anticipades a Espanya, el procediment està força establert per la Constitució i la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Primer, el president del Govern decideix proposar la dissolució anticipada de les Corts i el Rei signa el reial decret de dissolució i convocatòria d'eleccions. A partir d'aquí s'activa un calendari electoral rígid (amb un termini estàndard de 54 dies fins a la votació), el Govern queda en funcions i, després de la jornada electoral, es constitueixen les noves Càmeres i s'obre el procés d'investidura del nou president. Si la investidura fracassa, es preveu fins i tot una nova dissolució automàtica i repetició d'eleccions.

1. Decisió de dissolució i convocatòria d'eleccions

El punt de partida d'unes generals anticipades és la decisió del president del Govern de proposar al Rei la dissolució del Congrés dels Diputats, del Senat o d'ambdues Càmeres, d'acord amb l'article 115 de la Constitució.

Aquesta decisió està sotmesa a límits:

  • No pot adoptar-se mentre estigui en tràmit una moció de censura.
  • No pot adoptar-se durant la vigència d'algun dels estats d'excepció o de setge.
  • No pot produir-se una nova dissolució abans que transcorri un any des de l'anterior dissolució per aquesta mateixa via.

Formalment, el Rei signa el reial decret de dissolució i convocatòria d'eleccions, que es publica al BOE. En ell es fixa la data dels comicis, que ordinàriament se situa 54 dies després de la convocatòria.

2. Govern en funcions i calendari electoral bàsic

Des de la publicació del decret i fins a la presa de possessió del nou Govern, l'Executiu passa a estar en funcions (art. 101 CE). A la pràctica, això limita la seva actuació ordinària a la gestió dels assumptes corrents i li desaconsella, excepte urgència justificada, adoptar decisions de gran abast polític.

Durant aquest període s'activa el calendari electoral previst a la LOREG, amb fites com:

  • Termini perquè els partits comuniquin coalicions electorals.
  • Presentació de candidatures al Congrés i al Senat i la seva proclamació per les juntes electorals competents.
  • Possible esmena i recursos contra la proclamació de candidatures.

3. Campanya electoral, jornada de reflexió i votació

Un cop proclamades definitivament les candidatures, s'obre la campanya electoral, amb una durada general de 15 dies. La campanya conclou legalment a les 24:00 hores del penúltim dia abans de la votació.

El dia immediatament anterior a les eleccions és la dita jornada de reflexió, en què està prohibit fer campanya i difondre propaganda electoral.

El dia de les eleccions se celebra la jornada de votació, en què els col·legis electorals romanen oberts durant l'horari fixat (habitualment de 9:00 a 20:00). Finalitzat l'horari de votació es procedeix a l'escrutini a les meses, el resultat del qual s'envia a les juntes electorals i serveix de base per al conegut “recompte provisional” de la nit electoral.

4. Escrutini general i proclamació d'electes

Després de la nit electoral, es realitza l'escrutini general per les juntes electorals provincials, en la data i forma previstes a la LOREG (incloent el còmput definitiu del vot per correu i exterior). Aquest escrutini pot corregir petites discrepàncies respecte al recompte provisional.

En finalitzar l'escrutini general, les juntes proclamen els diputats i senadors electes. Contra aquesta proclamació són possibles recursos contenciós-electorals en els termes legalment previstos, que resol el Tribunal Constitucional quan es plantegen qüestions de drets fonamentals vinculats al sufragi.

5. Constitució del nou Congrés i Senat

Un cop proclamats els electes, es fixa la data de la constitució de les Corts Generals, que té lloc en una sessió solemne presidida inicialment per la Mesa d'edat. En aquesta sessió s'escull la Mesa del Congrés i del Senat (president, vicepresidents i secretaris) i, a partir d'aquí, els grups parlamentaris es constitueixen formalment en els dies següents.

6. Ronda del Rei i investidura del president del Govern

Amb les Càmeres ja constituïdes, el Rei obre una ronda de consultes amb els representants designats pels grups parlamentaris, per proposar un candidat a la Presidència del Govern.

El candidat proposat es sotmet a un debat d'investidura al Congrés dels Diputats, regulat per l'article 99 de la Constitució:

  • Primera votació: exigeix majoria absoluta dels diputats.
  • Segona votació, 48 hores després: n'hi ha prou amb majoria simple (més sí que no).

Si el candidat no obté la confiança, el Rei pot proposar altres candidats. Si transcorren dos mesos des de la primera votació d'investidura sense que cap candidat resulti investit, el Rei haurà de dissoldre ambdues Càmeres i convocar noves eleccions, aquesta vegada de forma automàtica i no discrecional.

Un cop superada la investidura, el Rei nomena el president del Govern i, a proposta d'aquest, els ministres, amb la qual cosa es tanca el cicle obert per la convocatòria anticipada i s'inicia la legislatura amb un nou Executiu en plenitud de funcions.

Quines limitacions concretes té un Govern en funcions durant una convocatòria d'eleccions anticipades? Com es reparteix l'assignació d'escons del Congrés en unes eleccions generals i quin mètode s'utilitza? Què succeeix si després d'unes eleccions anticipades cap candidat aconsegueix ser investit i s'esgota el termini de dos mesos?

Quines són les competències principals del president del Govern i del líder de l'oposició segons la legislació espanyola?

En la legislació espanyola, el president del Govern és una figura constitucional amb competències detalladament regulades, mentre que el que s'anomena líder de l'oposició és una figura política de fet, sense reconeixement jurídic específic a nivell estatal. El president dirigeix l'acció del Govern i marca les directrius de la política interior i exterior, coordina els ministres i assumeix funcions clau en la relació amb el Rei i amb les Corts Generals. El líder de l'oposició, en canvi, sol ser el dirigent del principal grup no governamental i el seu paper s'articula a través del control parlamentari, la crítica a l'Executiu i la presentació d'una alternativa de govern, més per pràctica parlamentària que per norma escrita.

Competències del president del Govern

Fonament normatiu

Les competències del president del Govern deriven, sobretot, de la Constitució (articles sobre Govern i relacions amb les Corts) i es desenvolupen a la Llei 50/1997, del Govern. Aquesta llei explicita el principi de “direcció presidencial”, pel qual el president ocupa una posició de supremacia dins de l'Executiu, i concreta les seves funcions en relació amb la resta de membres del Govern, l'organització ministerial i l'acció política general.

Direcció política i coordinació del Govern

Segons la Llei del Govern, el president:

  • Dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres, sense perjudici de la responsabilitat directa dels ministres.
  • Estableix el programa polític del Govern i determina les directrius de la política interior i exterior, vetllant pel seu compliment.
  • Imparteix instruccions als altres membres del Govern i resol conflictes d'atribucions entre ministeris.
  • Dirigeix la política de defensa i exerceix les funcions que la legislació de defensa i organització militar li atribueixi.
Relació amb el Rei i les Corts Generals

La Llei 50/1997 detalla competències que materialitzen la posició del president en el sistema parlamentari:

  • Representa el Govern en el seu conjunt.
  • Proposa al Rei, prèvia deliberació del Consell de Ministres, la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, i la convocatòria d'eleccions.
  • Planteja la qüestió de confiança davant el Congrés, també prèvia deliberació del Consell de Ministres.
  • Proposa al Rei la convocatòria de referèndum consultiu, amb autorització del Congrés.
  • Refrenda, si escau, actes del Rei i li sotmet a sanció les lleis i altres normes amb rang de llei.
  • Interposa el recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.

Això s'afegeix al paper del president en l'organització del propi Executiu: pot crear, modificar i suprimir ministeris i Secretaries d'Estat per reial decret, i proposa al Rei el nomenament i cessament de vicepresidents i ministres.

Relació amb el Consell de Ministres i l'aparell governamental

El president convoca, presideix i fixa l'ordre del dia del Consell de Ministres, i proposa la creació i funcions de les comissions delegades del Govern, conforme a la Llei del Govern. A més, manté una relació permanent amb les Corts, sotmesa al control parlamentari, reforçat per la jurisprudència constitucional sobre Govern en funcions, com mostra la Sentència 124/2018 del Tribunal Constitucional, que subratlla el deure de control del Congrés fins i tot en aquesta situació.

Figura del líder de l'oposició

Absència de regulació estatal específica

La cerca en la normativa estatal no aporta cap llei ni reglament que utilitzi i reguli expressament la figura del “líder de l'oposició” o “cap de l'oposició” en l'àmbit nacional. Tampoc el Reglament del Congrés dels Diputats contempla aquesta figura amb un estatus propi. Per tant, es tracta d'una institució política de fet, construïda per la pràctica parlamentària i mediàtica, no per una norma estatal concreta.

Definició polític-parlamentària

A la pràctica, el líder de l'oposició és, de forma habitual, el dirigent del principal grup parlamentari que no sosté el Govern. La seva posició es recolza en regles formals generals del parlamentarisme (drets dels grups, iniciativa legislativa, control al Govern) i en regles informals (costum que aquest dirigent intervingui en debats clau davant del president del Govern, protagonisme mediàtic, etc.).

Funcions polítiques típiques

Encara que no estiguin positivades en una norma estatal, es poden destacar diverses funcions polítiques característiques:

  • Control i crítica al Govern, articulant preguntes, interpel·lacions i mocions a través del Reglament del Congrés, que regula instruments de control però no la figura personal del líder.
  • Presentació d'una alternativa de govern, encapçalant el programa polític alternatiu i, si escau, liderant una eventual moció de censura.
  • Ordenació de l'oposició parlamentària, marcant estratègia i posició del seu grup i, en ocasions, coordinant posicions amb altres grups no governamentals.
  • Representació simbòlica davant l'opinió pública com a principal contrapès polític al president del Govern.

Comparació institucional

Des de la perspectiva de la separació de poders, el president del Govern és una peça central del poder executiu, amb competències clarament definides a la Constitució i la Llei del Govern. El líder de l'oposició, en canvi, no és un òrgan de l'Estat ni ostenta poders jurídics propis addicionals als de qualsevol diputat o grup; la seva rellevància prové del joc polític i de les eines de control que el Reglament del Congrés i la pràctica parlamentària posen a disposició de la minoria. Espanya combina així un parlamentarisme fortament presidencialitzat en l'Executiu amb una oposició institucionalment no codificada, però políticament molt rellevant.

Què diu exactament la Constitució sobre el nomenament i la dimissió del president del Govern? Quins instruments de control parlamentari pot usar l'oposició davant del president del Govern segons el Reglament del Congrés? Existeixen en alguna comunitat autònoma estatuts o lleis que sí regulin formalment la figura del líder de l'oposició?

Quins resultats van obtenir el PP i el PSOE en les últimes eleccions generals celebrades a Espanya?

Les últimes eleccions generals celebrades a Espanya van ser el 23 de juliol de 2023. En aquests comicis al Congrés dels Diputats, el PP va obtenir 137 escons i aproximadament el 33,06 % del vot nacional, mentre que el PSOE va aconseguir 121 escons i al voltant del 31,68 % dels vots. El PP va ser la força més votada en percentatge i escons, i el PSOE va quedar com a segona força parlamentària.

Data de les eleccions i marc general

Les eleccions generals es van celebrar el 23 de juliol de 2023, en una convocatòria avançada respecte al final ordinari de la legislatura. Es va tractar d'uns comicis molt polaritzats i seguits de prop per tots els actors polítics i mediàtics. La informació sobre la data i el resultat global es pot consultar, entre altres, en els resums de resultats de mitjans com ABC, ABC – Congrés 2023, Europa Press o El País (Congrés).

Resultat del PP al Congrés dels Diputats

El Partit Popular (PP) va ser la llista més votada a nivell estatal. Segons l'escrutini oficial:

  • Va obtenir 137 escons al Congrés dels Diputats.
  • Va aconseguir aproximadament el 33,06 % del vot nacional emès.
  • Va suposar un increment de 48 escons respecte a les eleccions generals de 2019, segons els anàlisis comparats de resultats que recullen mitjans com RTVE – resultats 2023 i [enllaç].

Amb aquest resultat, el PP va ampliar de forma notable la seva presència parlamentària i es va situar com a primera força, cosa que apareix reflectida en els anàlisis posteriors publicats per diferents mitjans, com la fitxa de resultats de Antena 3 o els especials de RTVE sobre l'escrutini.

Resultat del PSOE al Congrés dels Diputats

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va quedar com a segona força tant en vots com en escons. D'acord amb les dades definitives:

  • Va aconseguir 121 escons al Congrés.
  • Va assolir aproximadament el 31,68 % del vot nacional.
  • Va millorar lleugerament la seva representació respecte a 2019, amb un escó més que a les anteriors generals.

Malgrat no guanyar en vots ni en escons, el PSOE va mantenir un pes parlamentari molt alt, cosa que es subratlla en els anàlisis polítics posteriors publicats, per exemple, a la síntesi enciclopèdica i en el desglossament territorial de ABC o El País per comunitats.

Fonts oficials i validació del resultat

Les dades anteriors provenen de l'escrutini oficial del Ministeri de l'Interior i van ser validades per la Junta Electoral Central. La proclamació oficial de resultats per al Congrés dels Diputats es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat el 30 d'agost de 2023, en la resolució accessible a través del propi BOE: publicació oficial al BOE.

A més, el resultat està detallat als portals de resultats electorals, com el resum gràfic i numèric elaborat per RTVE, les taules comparades de Europa Press o el mapa interactiu de RTVE per a Madrid. Tots ells coincideixen a atribuir 137 escons i al voltant del 33,06 % de vot al PP, i 121 escons i prop del 31,68 % al PSOE.

Equilibri entre PP i PSOE després del 23J

En conjunt, la suma de PP i PSOE va superar àmpliament la meitat dels 350 escons de la Cambra, reflectint un bipartidisme reforçat en termes de representació, encara que en un Congrés molt fragmentat per la presència de diversos partits estatals i territorials. El PP es va imposar en vots i escons, mentre que el PSOE va aconseguir contenir la pèrdua de suport respecte al que suggerien algunes enquestes prèvies. Aquest equilibri ha estat objecte de nombrosos anàlisis postelectorals, tant en mitjans generalistes com en estudis de comportament electoral que comparen les xifres amb processos anteriors, recolzant-se en sèries històriques com les recollides a [enllaç].

Com va quedar la resta de partits (Vox, Sumar i els nacionalistes) en aquestes eleccions generals de 2023? Quines diferències hi va haver entre aquests resultats de 2023 i els de les eleccions generals de 2019 per a PP i PSOE? Com s'ha traduït aquesta correlació de forces del 23J en la dinàmica parlamentària del Congrés des de 2023?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Qui és el president preferit pels espanyols segons l'enquesta de GESOP?

Pregunta" 1 de 3

Quin percentatge de vot obté el Partit Popular segons l'estimació de GESOP?

Pregunta" 2 de 3

Quants escons assoliria Vox segons l'enquesta?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?