Narcís Michavila situa la renovació del cens entre els factors que poden decantar les eleccions generals del 29 de novembre. El seu càlcul combina dos moviments: l’entrada de nous votants joves, entre els quals atribueix un avantatge a la dreta, i els traspassos, que estima que han reduït més l’electorat de esquerres.
Dos semanas para las elecciones. Hoy toca domingo "datomusical": iré dejando en este hilo datos de cambios censales que ayude acomprender mejor lo que pasará el 29N. Os dejo con Dreams de Cramberries, pues las sociedades, como nuestras vidas cambian cada día. Oh, my life is changing everyday In every possible way And oh, my dreams It's never quite as it seems Never quite as it seems (Dolores O'Riordan, forever in my prayers) https://t.co/FrWUNy7NqF
— Narciso Michavila (@nmichavila) November 15, 2026
En el fil publicat aquest diumenge a X, el sociòleg atribueix una diferència de 150.000 vots favorables a la dreta entre els nous electors joves. Amb aquesta finalitat, afegeix altres 150.000 electors de diferència pels descensos per defunció, que, segons la seva anàlisi, perjudiquen més l’esquerra.
La suma d’ambdós components arrossega uns 300.000 vots de desplaçament relatiu entre blocs. No equivalen a 300.000 persones que hagin canviat de partit: el seu argument es refereix a qui s’incorpora al cens i a qui en surt.
El càlcul de Michavila: més joves per a Vox i més baixes al PSOE
"Només l’impacte en el canvi demogràfic del vot ja suposaria una bolcada de govern", sosté Michavila en el fil. L’analista concentra l’efecte en dues formacions: considera que la pèrdua d’electors d’esquerra és fonamentalment socialista i que el guany de la dreta beneficia sobretot Vox.
Segons la seva estimació, la renovació del cens elevaria l’avantatge de la dreta estatal d’1,3 fins a 2,5 punts: una ampliació d’1,2 punts percentuals.
Es tracta d’una interpretació electoral dels canvis demogràfics. Les publicacions aportades no inclouen el model utilitzat per assignar preferències polítiques a les altes i baixes, ni una distribució provincial que permeti convertir aquest saldo en escons.
El resultat del 29N dependrà també de la participació, dels canvis de preferència entre les persones que ja podien votar i d’on es concentrin els suports de cada candidatura.
Els votants del PSOE tenen una mitjana de 58 anys; els de Vox, 45
La segona xifra que destaca en l’anàlisi és la diferència d’edat entre els electorats. Michavila situa la mitjana del votant socialista en 58 anys i la del votant de Vox en 45: una distància de 13 anys.
El PP apareix amb una mitjana de 56 anys, dos menys que el PSOE i onze més que Vox. Aquesta comparació mostra que la distància generacional també travessa el bloc de la dreta.
Entre les formacions d’esquerra hi ha diferències àmplies. Michavila atribueix 53 anys a l’electorat de Podemos, 46 al del Frente Amplio i 43 a l’Adelante Andalucía. La mitjana general que recull el fil és de 52 anys.
| Partit | Edat mitjana | Diferència respecte a la mitjana general |
|---|---|---|
| PSOE | 58 anys | +6 anys |
| PNV | 57 anys | +5 anys |
| PP | 56 anys | +4 anys |
| Junts | 56 anys | +4 anys |
| Podemos | 53 anys | +1 any |
| EH Bildu | 49 anys | −3 anys |
| ERC | 49 anys | −3 anys |
| Compromís: Front Valencià | 47 anys | −5 anys |
| Front Amplio | 46 anys | −6 anys |
| Vox | 45 anys | −7 anys |
| BNG | 44 anys | −8 anys |
| PACMA | 43 anys | −9 anys |
| Adelante Andalucía | 43 anys | −9 anys |
| Se Acabó la Fiesta | 41 anys | −11 anys |
| Mitjana general indicada | 52 anys | Referència |
Font: fil de Narciso Michavila a X del 15 de novembre de 2026
Un cens que canvia pels naixements, les nacionalitzacions i les migracions
Michavila xifra en uns 817.000 electors el creixement del cens de residents i desglossa els seus moviments. Entre les incorporacions esmenta 1,6 milions de joves que arriben a la majoria d’edat, 600.000 nacionalitzacions i 300.000 retorns d’espanyols.
En les sortides comptabilitza aproximadament 1,35 milions de defuncions i 350.000 emigracions. Aquests últims moviments afecten el cens de residents a Espanya; no s’han de confondre automàticament amb una pèrdua del dret a votar des de l’estranger.
Les quantitats arrodonides del seu desglossament donen un saldo de 800.000 persones, proper a les 817.000 que assenyala. El fil separa expressament aquest anàlisi del cens d’espanyols residents a l’exterior.
La informació oficial de l’INE situa en 35.958.711 els electors residents a Espanya per al 29N i en 2.769.645 els residents a l’estranger. En total, 38.728.356 persones podran participar. L’organisme xifra en 1.615.127 els residents a Espanya que podran votar per primera vegada en unes eleccions generals per haver complert 18 anys des del 23 de juliol de 2023.
Michavila demana debatre qui té dret a votar
El fil també planteja una discussió sobre la relació entre residència, nacionalitat i participació electoral. Michavila contraposa la situació d’estrangers adults que treballen i contribueixen a la societat espanyola sense poder votar a les eleccions generals amb la de ciutadans que accedeixen al sufragi pel seu vincle familiar i nacionalitat.
"Mereix un debat a fons", escriu. La seva reflexió qüestiona l’encaix del sistema electoral amb els canvis demogràfics, encara que a les publicacions aportades no desenvolupa una reforma concreta.
L’analista situa l’edat mitjana de l’electorat d’esquerres en 56 anys, enfront dels 50 que atribueix tant al de dretes com al nacionalista. Són mitjanes per blocs del seu anàlisi, diferents de les edats que assigna individualment a cada partit.