El PP seria la força més votada en les eleccions generals del 29 de novembre, tot i que el seu avantatge sobre el PSOE s’ha reduït a set dècimes, segons l’últim Pulso Electoral de More in Common. L’estimació atorga als populars un 28,3% dels vots, davant del 27,6% dels socialistes, mentre que Vox arriba al 20,8% i es manté com a tercera força política.
L’enquesta, publicada aquest dimarts 3 de novembre, es va realitzar entre el 21 i el 25 d’octubre, abans de l’accident ferroviari d’Urda (Toledo) del dia 28. L’organització demoscòpica ha advertit que una part dels seus resultats, especialment l’estimació electoral, la valoració dels líders i les opinions sobre la precampanya, podrien haver quedat desactualitzats després de la tragèdia.
More in Common tenia previst difondre l’estudi el dijous passat, però va decidir endarrerir-ne la publicació per respecte a les víctimes i les seves famílies. Finalment, ha fet públics els resultats sense modificar la presentació original, tot i que ha traslladat les dades més directament relacionades amb la competició electoral al final de l’informe.
El PP retrocedeix i el PSOE retalla distàncies
La nova estimació de More in Common reflecteix un estrenyiment de la distància entre els dos principals partits. El PP perd quatre dècimes respecte a l’anterior enquesta, realitzada l’agost, mentre que el PSOE en guanya sis. L’avantatge popular passa així de 1,7 punts a només 0,7.
Vox continua creixent, amb un increment de cinc dècimes que eleva la seva estimació fins al 20,8%. Entre les candidatures d’esquerra, Frente Amplio arriba al 7,8%, amb una millora d’1,2 punts respecte a l’anterior mesurament de Sumar, mentre que Podemos retrocedeix un punt i queda en el 2,6%.
L’enquesta també calcula un 2,4% per a Se Acabó La Fiesta. En conjunt, PP i Vox sumen el 49,1% del vot estimat, tot i que el sondeig no inclou un càlcul del nombre d’escons en què es traduiria aquest resultat.
Habitatge recupera el primer lloc entre les preocupacions
Més enllà de la intenció de vot, l’estudi mostra que l’habitatge ha tornat a convertir-se en el principal problema del país. Un 44,2% dels enquestats el inclou entre les seves tres principals preocupacions, 6,2 punts més que al setembre.
El diagnòstic sobre les causes de la crisi immobiliària ha canviat durant els últims mesos. Mentre que al febrer un 44% atribuïa el problema principalment a l’especulació i un 33% a la manca d’oferta, ara ambdues explicacions apareixen pràcticament empatades, amb un 37% i un 38%, respectivament.
Tanmateix, el suport a una major intervenció pública continua sent majoritari. El 69% considera que l’habitatge és un dret bàsic que s’ha de protegir mitjançant una major actuació de les administracions, davant del 28% que defensa una regulació mínima.
Aquesta posició també troba suport entre els votants de dretes. La comparteix el 56% de l’electorat de Vox i el 52% del PP, tot i que les diferències amb qui defensen una intervenció menor són més estretes que entre els votants d’esquerres.
Quan es tracta d’elegir solucions, un 38% aposta per combinar la construcció de nous habitatges amb mesures contra l’especulació i per contenir els preus. Un altre 29% prioritza augmentar l’oferta i un percentatge idèntic prefereix intervenir sobre els preus.
La immigració perd pes com a preocupació, però creix la demanda de control
La immigració apareix com el segon problema més esmentat, amb un 38%, després de baixar 7,9 punts respecte a setembre, quan la crisi de Ceuta havia elevat considerablement la seva presència entre les preocupacions ciutadanes.
L’estudi detecta un desplaçament cap a posicions més favorables al control dels fluxos migratoris, tot i que sense un augment equivalent del rebuig a tota immigració.
El 72% dels espanyols es declara contrari a la immigració irregular, però no a la legal i controlada, deu punts més que al novembre de 2025. En canvi, els qui rebutgen qualsevol tipus d’immigració representen el 9%, tot just un punt més que fa un any.
L’evolució també arriba als votants d’esquerres. Entre els del PSOE, el rebuig a la immigració irregular ha passat del 50% al 62%, mentre que entre els de Front Amplio arriba al 53%.
Al mateix temps, un 67% de les persones enquestades dóna suport a una política que combini una major vigilància fronterera amb més vies legals d’entrada. Aquesta fórmula obté fins i tot el suport del 69% dels votants de Vox, segons More in Common.
La desconfiança envers el vot per correu arriba al 50%
Un dels resultats més rellevants de l’estudi afecta la confiança en el sistema electoral. Tot i que el 64% dels espanyols confia en el procés electoral i en el recompte de vots, la meitat dels enquestats desconfiï del vot per correu.
Les diferències entre el electorat són considerables. El percentatge de desconfiança arriba al 66% entre els votants del PP i al 81% entre els de Vox. En canvi, entre els votants d’esquerres predomina la confiança en els diferents procediments electorals.
L’enquesta també recull el nivell més alt de polarització percebuda des que More in Common va començar a mesurar aquest indicador el 2021. Un 73% considera que Espanya està dividida o molt dividida, mentre que només un 11% creu que està unida.
Les mateixes enquestes electorals tampoc s’escapen de la desconfiança. Només un 28% dels espanyols confia en les estimacions del CIS, davant el 60% que declara confiar poc o gens. Les enquestes privades obtenen una valoració una mica millor, tot i que també susciten una desconfiança majoritària, del 54%.
Tres de cada quatre espanyols volen mantenir o reforçar les polítiques climàtiques
El canvi climàtic ocupa una posició secundària entre les preocupacions més immediates, però les mesures per combatre’l conserven un suport ampli.
Un 56% considera que Espanya hauria de fer més davant el canvi climàtic, sis punts més que a l’abril. A més, el 74% defensa mantenir o augmentar l’ambició de les polítiques climàtiques, fins i tot en un context de debat sobre els seus costos econòmics.
Entre els votants del PP, el 38% considera insuficients les mesures actuals, davant el 18% que les jutja excessives. L’electorat de Vox presenta una divisió més gran, amb percentatges propers al 30% entre qui reclamen més mesures, qui consideren suficients les actuals i qui prefereixen reduir-les.
Ampli suport als debats electorals abans del 29N
L’estudi també revela que dos de cada tres espanyols, el 66%, volen que se celebrin debats electorals abans de les eleccions generals. El suport puja al 73% quan es planteja que aquests encontres siguin obligatoris per llei.
La proposta supera el 75% de suport entre els electors de tots els partits. A més, nou de cada deu enquestats volen que es verifiqui en directe la informació que ofereixen els candidats durant els debats.
El Pols Electoral d’octubre de More in Common s’ha elaborat mitjançant 2.210 entrevistes en línia a persones majors d’edat residents a Espanya i amb dret a vot, realitzades entre el 21 i el 25 d’octubre de 2026. El marge d’error orientatiu és de ±2,44 punts per a l’estimació electoral i de ±2,21 punts per a la resta de resultats, amb un nivell de confiança del 95%.