López-Valverde defensa uns pressupostos de 2027 per consolidar la digitalització i retornar temps a la ciutadania

López-Valverde defensa uns pressupostos de 2027 per enfortir la digitalització a Madrid, mentre l’oposició en qüestiona l’impacte real.

5 minuts

fotonoticia 20261120123926 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

5 minuts

El conseller de Digitalització de la Comunitat de Madrid, Miguel López-Valverde, ha defensat aquest divendres els comptes del seu departament per al 2027 com un pressupost destinat a afermar les capacitats tecnològiques, simplificar tràmits i «retornar el temps a les persones».

La quantia global de la Conselleria per al proper exercici se situa en 577,1 milions d’euros, cosa que suposa un augment del 8,1% respecte de l’any anterior —un 18,1% si es descompta l’efecte dels crèdits lligats al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MMR)—. Amb aquestes partides es preveu impulsar nous projectes d’intel·ligència artificial, modernitzar serveis públics, reforçar la connectivitat, donar suport a la innovació empresarial i millorar la protecció davant de ciberamenaces.

«En menys d’una legislatura hem construït capacitats que abans no existien i hem convertit la major part d’aquestes capacitats en serveis que ja utilitzen milions de ciutadans. Ara toca consolidar-les. El pressupost de 2027 parteix precisament d’això, del que ja hem construït, del que sabem que funciona i d’allò que encara hem de millorar», ha subratllat el conseller.

López-Valverde ha reivindicat així una Conselleria «plenament consolidada i preparada per afrontar els grans reptes» dels pròxims anys i que actua com a «ciment» de la resta de departaments en les estratègies que es desenvolupen gràcies a l’ús de la tecnologia al servei del ciutadà. «És la conselleria que té tota la visió completa de tot el que passa en una comunitat», ha insistit.

En la mateixa línia, ha recalcat que la digitalització «no pot consistir a traslladar a una pantalla els mateixos procediments i problemes que ja existeixen al paper», sinó que ha de servir per «simplificar» i «retornar el temps a les persones», un objectiu que, segons ha dit, impregna tot el disseny dels comptes.

El pressupost s’articula en quatre grans programes. La Direcció General d’Estratègia Digital disposarà de 30,7 milions d’euros per a actuacions de governança, formació en competències digitals, desplegament de connectivitat 5G, digitalització municipal mitjançant SIDERAL —que impulsa la transformació digital en entitats locals de menys de 20.000 habitants—, així com per al compte digital, el bessó digital i la plataforma comuna SABIA, destinada a incorporar la IA als serveis públics de la regió.

D’altra banda, l’Agència per a l’Administració Digital de la Comunitat de Madrid (Madrid Digital) gestionarà 408,6 milions d’euros, un 16% més que el 2026, amb l’objectiu d’assegurar la prestació dels serveis tecnològics de l’Administració autonòmica, reforçar la ciberseguretat i renovar infraestructures i sistemes d’informació.

Entre les línies principals hi figuren els 30,7 milions d’euros destinats a la transformació digital dels serveis públics, amb un focus especial en l’evolució de Cuenta Digital, que rebrà 10 milions per sumar nous serveis i millorar la identitat digital dels ciutadans.

El programa de Salut Digital augmenta un 6,3%, fins als 117,3 milions d’euros —un 29,9% més si es descompta l’efecte de l’MRR—, amb la finalitat de reforçar la Tarjeta Sanitaria Virtual, avançar en la Història Clínica Unificada i introduir eines d’intel·ligència artificial en la pràctica clínica.

Els recursos destinats a l’Agència de Ciberseguretat s’incrementen un 36,7%, fins a arribar als 6,2 milions d’euros. Destaquen en aquest apartat l’escut digital com a sistema regional integrat de ciberdefensa i l’impuls de l’Òrgan d’Auditoria Tècnica, orientat a facilitar la preparació, l’execució i el seguiment d’auditories de certificació ENS.

Arribar a tots els ciutadans

En aquest marc, el conseller ha defensat unes comptes centrades en les persones, amb la meta que el progrés tecnològic “arribi a tothom, visqui on visqui” i “ningú es quedi enrere”, al mateix temps que la Comunitat “en tregui partit de la transformació econòmica que acompanyen aquestes tecnologies”.

“La nostra política consisteix a crear les condicions perquè una pime pugui innovar, perquè una startup pugui provar una nova solució, perquè una empresa tecnològica trobi aquí talent i capacitat per créixer i perquè una companyia internacional triï Madrid per invertir”, ha remarcat, tot incidint que aquesta transformació també arriba a àmbits que afecten els ciutadans “en moments especialment importants de la seva vida”.

Crítiques de l’oposició

Des de l’oposició, el diputat de Más Madrid Samuel Escudero ha considerat que aquest pressupost “molt lluent” posa de manifest el model del PP, aplicant “tisora” en partides que afecten la població i eixamplant la bretxa digital i la desigualtat d’oportunitats. “Cal esforçar-se moltíssim per fer-ho tan malament”, li ha retret.

En aquesta línia, ha assenyalat «tallades» del 99,5% en la partida d’equipament informàtic per a centres educatius, el «zero» en transferències de capital per desplegar banda ampla en polígons industrials i donar suport a les pimes en la incorporació d’intel·ligència artificial o una «davallada del 93,7% de les transferències corrents de l’estratègia digital». «Es carreguen les ajudes d’intel·ligència artificial i deixen morir el bo social d’internet», ha criticat.

Escudero també ha denunciat «la renúncia absoluta a la sobirania digital i la barra lliure a les externalitzacions». «Vostès han convertit l’administració madrilenya en una llogatera perpètua de les grans tecnològiques i de les consultores privades», ha retret al conseller, qüestionant que s’anomeni modernització «pagar un lloguer etern amb diners de tots els madrilenys», quan, al seu parer, és «dependència i negoci per als de sempre».

La seva companya Mariana Arce ha incidit en la manca de sobirania digital sobre les dades de pacients i professionals, i ha expressat la seva inquietud per la possibilitat que se les «enduguin» empreses externes. Així mateix, ha criticat l’absència de transparència en l’algoritme d’assignació de cites sanitàries hospitalàries.

Pel que fa al PSOE, la diputada Marta Bernando ha posat en dubte el pressupost de despesa de la Conselleria a la vista d’exercicis anteriors en els quals es van superar les xifres previstes en els comptes públics. «El 2025 vostès tenien un pressupost inicial de 567 milions i van acabar amb un pressupost final de 660 milions. El pressupost de 2026 era de 534 milions i a data de 31 d’octubre ja portem 579,969 milions», ha recordat.

«No és veritat, com poseu vostès a la memòria, que el pressupost de digitalització pugi un 8,07% en relació amb l’any 2026, perquè de moment som al mes d’octubre, i vostès ja parteixen d’una dada en negatiu d’un 1% inferior, en relació amb 580 versus 577. I veurem com acabem, perquè queden mesos importants, com són els de novembre i desembre», ha afegit.

Des de Vox, el diputat Javier Pérez Gallardo ha assenyalat que aquests comptes, amb un 90% dels recursos destinats a «manteniment i les noves infraestructures que s’han de fer, però per mantenir el que tenim», evidencien que no s’està complint l’efecte «transformador» dels serveis públics que va prometre la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, quan va anunciar «com un fita» la creació d’aquesta Conselleria.

"En aquests quatre anys han empitjorat els serveis públics; vosaltres invertiu més, heu gastat molt més i tanmateix al ciutadà el que li arriba és més temps d’espera, més embussos, més ràtios a les escoles", ha exposat.

Aunque ha reconegut que "sí que tenen grans èxits i molts projectes molt beneficiosos per al ciutadà", ha considerat que a aquests comptes els falta "la clau", que és "aconseguir fer més amb menys" i lograr una millora real dels serveis públics. "Al final estem venent que volem fer la major rebaixa fiscal als ciutadans, però això s’ha de fer de la mà de no empitjorar els serveis públics i la digitalització és l’eina per ser capaços de millorar tots els serveis públics amb menys recursos econòmics", ha conclòs.