El Govern accelera el decret de residus tèxtils després de rebre el dictamen del Consell d’Estat i busca aprovar-lo aquest divendres

L’òrgan consultiu ja ha examinat la norma que obligarà les empreses de moda i calçat a finançar la gestió dels seus residus

4 minuts

fotonoticia 20260807195622 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

Última actualització

4 minuts

El Govern busca aprovar aquest divendres el reial decret que regularà la gestió dels residus tèxtils i de calçat en el Consell de Ministres extraordinari previst per aquest divendres 20 de novembre, segons ha pogut saber DEMÓCRATA. La intenció de l’Executiu és tirar endavant una de les principals normes pendents en matèria d’economia circular abans de les eleccions generals del 29N, després que el Consell d’Estat hagi aprovat el seu dictamen sobre el projecte.

Amb aquest tràmit, la norma, que suposarà un canvi rellevant per a la indústria espanyola de la moda, avança cap a la seva aprovació definitiva. La seva principal novetat serà la implantació d’un sistema de responsabilitat ampliada del productor (RAP), que obligarà les empreses que comercialitzen productes tèxtils i de calçat a assumir els costos de la recollida i el tractament dels residus derivats dels seus productes.

Les empreses hauran de finançar la gestió de la roba usada

Fins ara, bona part dels costos associats a la recollida i el tractament dels residus tèxtils ha recaigut sobre les administracions locals i les entitats dedicades a la reutilització. El nou marc traslladarà als productors obligacions econòmiques i organitzatives per finançar la gestió dels productes que introdueixen al mercat.

Segons el projecte tramès a Brussel·les el passat 27 de maig, les empreses hauran d’inscriure’s al registre corresponent i complir les seves obligacions a través de sistemes de responsabilitat ampliada del productor, que podran organitzar col·lectivament la recollida, la classificació, la preparació per a la reutilització i el reciclatge.

El nou model afectarà tant les grans companyies com les petites i mitjanes empreses, tot i que l’esborrany preveu terminis d’adaptació més amplis per a determinats operadors. El finançament haurà de cobrir diferents operacions de gestió dels residus i tindrà en compte criteris vinculats al disseny, la durabilitat i les possibilitats de reutilització i reciclatge dels productes.

La indústria fa mesos que prepara la seva adaptació. Entre els sistemes col·lectius impulsats pel sector hi ha Re-viste, promogut per empreses com Inditex, Mango i Tendam, que ha anunciat una tarifa mitjana orientativa de 140,4 euros per tona de producte introduït al mercat per a 2027. L’import definitiu dependrà de la configuració del sistema i de les obligacions que finalment estableixi la normativa.

Nous objectius de recollida i reciclatge

A més de regular qui ha de pagar els residus, el projecte incorpora objectius per reduir-ne la generació i augmentar la quantitat de roba i calçat que es recupera.

En la versió tramesa a la Comissió Europea, el Govern proposa reduir un 5% el pes dels residus tèxtils i de calçat el 2030 respecte al 2027, amb una reducció del 10% per al 2035.

També estableix una implantació progressiva de la recollida selectiva, amb objectius del 30% el 2030, el 50% el 2035 i el 70% el 2040. Pel que fa al reciclatge, els percentatges previstos són del 25%, 30% i 35%, respectivament.

Per a les empreses que superin una quota del 2,5% del mercat nacional, el text notificat a Brussel·les preveu l’obligació d’elaborar plans empresarials de prevenció i d’ecodisseny.

Aquestes previsions corresponen a la versió del projecte coneguda públicament i podrien haver patit modificacions durant l’última fase de tramitació.

Una tramitació amb observacions de Competència i Brussel·les

L’aprovació del reial decret ha estat precedida per un procediment administratiu perllongat. El Ministeri per a la Transició Ecològica va sotmetre el projecte a informació pública el 2025 i posteriorment va introduir modificacions en el text abans de remetre’l a la Comissió Europea.

a l’abril de 2026, la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) va emetre un informe en què va valorar favorablement la iniciativa, tot i que va recomanar justificar millor determinats llindars, dates i objectius.

Entre les seves observacions, va reclamar una anàlisi més detallada de la viabilitat de les obligacions previstes, així com de la capacitat de les infraestructures per gestionar els volums de residus. També va demanar reforçar la seguretat jurídica de les empreses sobre el moment en què hauran de començar a finançar el sistema.

L’examen europeu hi va afegir una altra dificultat. La Comissió Europea va emetre el 28 d’agost un dictamen raonat, al qual Espanya va respondre l’11 de setembre. Aquest procediment, regulat per la Directiva 2015/1535, permet a Brussel·les examinar les normes tècniques nacionals que puguin afectar el funcionament del mercat interior.

L’emissió d’un dictamen d’aquestes característiques pot ampliar fins a sis mesos el període durant el qual un estat membre ha d’ajornar l’adopció de la normativa notificada. En el cas espanyol, aquest termini podria estendre’s fins al 30 de novembre, una circumstància que s’haurà d’aclarir davant la intenció de l’executiu d’aprovar el reial decret aquest divendres.

El calendari electoral accelera l’aprovació

La intenció de portar el text al Consell de Ministres extraordinari de divendres respon a un calendari especialment ajustat. Les eleccions generals se celebraran el proper 29 de novembre i l’Executiu pretén completar la tramitació de la norma abans dels comicis.

L’aprovació també permetria avançar en l’adaptació espanyola a la Directiva europea 2025/1892, que obliga els estats membres a implantar règims de responsabilitat ampliada del productor per als productes tèxtils i de calçat.

El calendari comunitari estableix com a data límit el 17 d’abril de 2028 per a la implantació d’aquests sistemes, mentre que la Llei espanyola 7/2022 ja preveia el desenvolupament reglamentari de les obligacions dels productors de tèxtils.

El sector espera conèixer especialment els terminis definitius per a constituir i autoritzar els sistemes col·lectius, així com les dates en què començaran a exigir-se les aportacions econòmiques de les empreses. En l’informe publicat al maig, la CNMC es referia a l’1 de gener de 2029 com a data prevista per a determinades obligacions de finançament, tot i que el calendari definitiu dependrà del text que aprovi el Consell de Ministres.