La ajuda de 200 euros al mes per fill torna a entrar en la negociació pressupostària, aquesta vegada amb un pas més concret. La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha remès formalment al Ministeri d'Hisenda una proposta per incorporar als propers Pressupostos Generals de l'Estat una Prestació Universal per Criança de 200 euros mensuals per cada fill o filla menor de 18 anys.
La mesura porta temps formant part de les reivindicacions de Sumar i del propi Ministeri, però avui dia no existeix una ajuda universal de 200 euros aprovada ni un termini obert per sol·licitar-la. El Consell de Ministres va incloure al febrer la creació progressiva d'una prestació universal per criança entre els objectius de l'Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030, però aquesta inclusió fixa una orientació política i no crea per si mateixa el dret a cobrar-la.
Qui podria cobrar els 200 euros
Si finalment s'aprova en els termes defensats per Rego, la prestació estaria dirigida a totes les famílies amb fills menors de 18 anys, sense dependre dels seus ingressos. La ministra ha explicat que el seu model preferit és universal: tenir un fill menor seria el requisit fonamental i la redistribució entre llars amb distinta renda es realitzaria posteriorment a través del sistema fiscal.
Això suposaria 2.400 euros a l'any per cada fill. Una família amb dos menors rebria 400 euros mensuals, 4.800 euros a l'any, mentre que amb tres fills menors la quantia arribaria als 600 euros mensuals o 7.200 anuals, sempre que el disseny definitiu mantingués els 200 euros per cada menor i no introduís límits addicionals.
Joventut i Infància ha obert, no obstant això, la porta a que el desplegament no es realitzi de cop. Rego ha plantejat que pugui introduir-se "de forma gradual" per trams d'edat, de manera que determinats menors comencessin a beneficiar-se abans i la cobertura s'ampliés posteriorment fins a assolir tota la població de 0 a 17 anys.
No és la mateixa ajuda que ja paga la Seguretat Social
La proposta tampoc s'ha de confondre amb el Complement d'Ajuda per a la Infància (CAPI), que sí existeix actualment i forma part del sistema de l'Ingresa Mínima Vital. Aquest complement es pot cobrar fins i tot sense percebre l'IMV complet, però està condicionat a determinats límits de renda, patrimoni i composició de la unitat familiar.
El 2026, el CAPI paga 115 euros mensuals per a cada menor de tres anys, 80,50 euros entre els tres i els cinc anys i 57,50 euros des dels sis fins als 17 anys. La futura prestació de 200 euros seria distinta precisament perquè el plantejament del Ministeri és que tingui caràcter universal i no quedi reservada únicament als llars que compleixen determinats requisits econòmics.
Què falta perquè es pugui cobrar
El principal obstacle és ara pressupostari i polític. Joventut i Infància ha enviat la seva proposta a Hisenda, però això no significa que el Ministeri dirigit per María Jesús Montero hagi acceptat encara finançar-la en els termes sol·licitats. La mesura hauria d'incorporar-se al projecte pressupostari o trobar una altra via de finançament i, a més, concretar-se jurídicament: qui tindria dret, des de quina data, com es sol·licitaria o reconeixeria, quin organisme la gestionaria i com es relacionaria amb les ajudes i deduccions ja existents.
Després hauria de superar la tramitació dins del Govern i, en cas d'incloure's als Pressupostos, obtenir els suports necessaris a les Corts Generals. Per tant, encara no existeix una data oficial per començar a pagar els 200 euros, ni un formulari de sol·licitud ni un procediment habilitat.
La dificultat no és menor pel volum de recursos necessari. Un estudi d'ISEAK va calcular que una prestació completament universal de 200 euros al mes per menor podria assolir un cost brut proper als 19.276 milions d'euros anuals, encara que aquesta estimació correspon a un model concret i el cost final dependria de com es dissenyi la mesura, de la seva implantació gradual i de si substitueix o conviu amb beneficis fiscals existents.
Més de mig milió de nens podrien sortir de la pobresa
L'argument central de Joventut i Infància és combatre una de les taxes de pobresa infantil més altes d'Europa. Rego sosté que aproximadament un de cada tres nens i adolescents a Espanya està en risc de pobresa o exclusió social i defensa que les ajudes universals redueixen a més els problemes d'accés que solen presentar les prestacions dirigides exclusivament a llars de rendes baixes.
Un estudi presentat per UNICEF calcula que una prestació de 200 euros mensuals podria reduir la pobresa infantil en 7,1 punts percentuals i treure d'aquesta situació uns 530.000 menors. L'organització ha defensat les transferències directes a les famílies com una de les eines amb més impacte per disminuir la pobresa infantil.
La proposta compta a més amb un suport polític previ dins de l'Executiu: l'Estratègia de Desenvolupament Sostenible va incorporar al febrer l'objectiu d'avançar cap a una prestació per al 100% de les famílies amb menors a càrrec, amb una aplicació progressiva. Però encara existeix una diferència fonamental entre aquest compromís i una prestació efectiva: l'ajuda de 200 euros continua sent una proposta i no un dret reconegut al BOE.
Així, per ara cap família ha de realitzar tràmits per demanar-la. El següent pas decisiu serà comprovar si Hisenda accepta incloure-la als pròxims Pressupostos, amb quina quantia i calendari i si el Govern aconsegueix després els suports parlamentaris necessaris. Només llavors podrà saber-se quan començarien els pagaments i si els 200 euros arribaran des del principi a tots els menors o es desplegaran primer per determinats grups d'edat.