ANGED reclama cinc reformes al proper Govern en una jornada marcada pels nous hàbits de consum

Les llars espanyoles tenen menys nens, conviuen amb més mascotes i comencen a incorporar la intel·ligència artificial a les seves decisions de consum. Uns canvis que han protagonitzat aquest dijous el Dia de la Distribució 2026, organitzat per LA DISTRIBUCIÓ ANGED a Matadero Madrid, on representants de les principals empreses del sector es van reunir per analitzar les transformacions del mercat i reclamar un nou marc econòmic i regulatori.

L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, va ser l'encarregat d'inaugurar la trobada, en una intervenció en la qual va anunciar una nova reducció de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) i va reivindicar la contribució del sector privat a la prosperitat de la capital.

Almeida va destacar l'impacte econòmic i social de les empreses representades per ANGED, va reconèixer el paper de CEIM i va defensar la necessitat d'establir un marc normatiu que permeti als empresaris desenvolupar la seva activitat. També va posar en valor el pes de l'economia madrilenya, que, segons va assenyalar, ja supera el 20% del PIB espanyol.

Menys nens, més mascotes i noves formes de comprar

L'anàlisi de les transformacions socials va començar amb José Luis García Pueyo, director de l'Àrea d'Estratègies de Mercat de San Telmo Business School, qui va descriure un escenari comercial condicionat per l'envelliment de la població, la caiguda de la natalitat i la incertesa econòmica.

A parer seu, les empreses han d'aprendre a interpretar les senyals de canvi abans que els seus competidors i assumir que factors com la inflació o les tensions geopolítiques formen part de l'entorn habitual dels negocis. També va assenyalar que els consumidors ja no decideixen únicament en funció del preu, sinó del valor que perceben en cada compra, i que les seves eleccions comencen a formar-se molt abans d'arribar a un establiment.

Entre les tendències demogràfiques va destacar el creixent pes de la generació del baby boom, que concentra una part important de la riquesa patrimonial acumulada i obre oportunitats comercials relacionades amb la salut preventiva, l'oci i la qualitat de vida. En paral·lel, la caiguda de la natalitat planteja desafiaments per al relleu generacional i el mercat laboral.

Per la seva banda, per parlar de la transformació dels llars va prendre la paraula María Josep Martínez Abarca, directora executiva de Worldpanel, qui va presentar dades sobre l'augment dels animals de companyia a Espanya.

Segons les xifres exposades, 7,3 milions de llars espanyoles tenen mascotes, davant dels quatre milions amb nens. Els primers representen el 37,6% del total, mentre que, respecte a 2023, les llars amb gos han augmentat un 12,4% i aquelles amb gat, un 8%. En canvi, les llars amb nens han retrocedit un 2%.

L'evolució reflecteix un canvi en les prioritats de consum i representa, segons Martínez Abarca, una oportunitat per a la gran distribució, especialment en categories com l'alimentació especialitzada i els productes per a la cura animal.

Madrid i el repte de viure en una gran ciutat

Per la seva banda, Borja Carabante, delegat d'Urbanisme, Medi Ambient i Mobilitat de l'Ajuntament de Madrid, va defensar un model urbà que permeti gaudir de les oportunitats d'una gran capital sense renunciar a la proximitat característica de les localitats petites.

El seu plantejament passa per afavorir que els ciutadans puguin comprar i accedir als serveis a prop de les seves llars, independentment del barri en què resideixin. Carabante va identificar l'habitatge i la sostenibilitat entre els principals reptes urbans i va advertir que les ciutats que no incorporin criteris mediambientals a la seva planificació estan abocades al fracàs.

La dimensió social de la jornada va estar present en la intervenció de Susana Gaytán, directora adjunta del Comitè Paralímpic Espanyol, qui va reivindicar l'esport com un dret que s'ha de garantir també a les persones amb discapacitat.

Gaytán va explicar el model espanyol de col·laboració públic-privada, que situa l'esportista al centre i reuneix administracions, empreses, federacions, clubs i entitats esportives. "No es tracta només de patrocinar valors. Es tracta d'ajudar a que aquests valors succeeixin", recollia una de les diapositives de la seva presentació.

La representant del Comitè Paralímpic va defensar així que el compromís de les empreses amb la inclusió ha de traduir-se en actuacions concretes, capaces d'ampliar les oportunitats de participació i visibilitat de les persones amb discapacitat.

La intel·ligència artificial transforma el comerç

El futur tecnològic del sector va arribar de la mà de Mateo José Cámara, doctor en Intel·ligència Artificial per la Universitat Politècnica de Madrid, qui va abordar el desenvolupament del denominat comerç agèntic.

Aquest model planteja una evolució dels assistents d'intel·ligència artificial, que podrien passar d'ajudar a buscar i comparar productes a intervenir de manera més activa en les operacions de compra.

Cámara va explicar que la utilització de la IA com a eina de cerca està avançant, però que la possibilitat de completar compres directament des d'una conversa encara troba obstacles. Entre ells, la integració tecnològica dels establiments i la confiança dels consumidors, que continuen recorrent a entorns coneguts per prendre les seves decisions.

La intervenció va posar de manifest que la transformació digital del comerç no depèn únicament de la incorporació de noves eines, sinó també de la capacitat de les empreses per adaptar els seus catàlegs, processos i relacions amb els clients.

Cinc reformes per al proper Govern

La clausura correspondé a Matilde García Duarte, presidenta de LA DISTRIBUCIÓ ANGED, qui va aprofitar la proximitat de les eleccions generals del 29 de novembre per dirigir una agenda de cinc reformes al proper Govern.

García Duarte va reclamar situar la competitivitat al centre de la política econòmica, al considerar que constitueix una condició necessària per millorar els salaris, impulsar la inversió i sostenir l'Estat del benestar.

Entre les seves propostes figura la creació d'una vicepresidència econòmica de desregulació, encarregada d'impulsar un pla general de simplificació administrativa en tots els nivells de l'Administració. Segons les estimacions exposades per ANGED, l'excés de regulació suposa un sobrecost anual de 36.000 milions d'euros.

La segona reforma passa per reduir l'absentisme laboral mitjançant el diàleg social, la prevenció i una major col·laboració entre la sanitat pública i les mútues. La patronal calcula que recuperar els nivells anteriors a la pandèmia permetria estalviar prop de 17.000 milions d'euros a empreses, mútues i Seguretat Social.

La presidenta d'ANGED també va demanar avançar cap a la llibertat d'horaris comercials i va qüestionar les restriccions que afecten els establiments físics. Segons va sostenir, Espanya compta amb 390 regulacions relacionades amb l'obertura comercial en diumenge, una situació que considera perjudicial davant les plataformes digitals.

En aquest àmbit, va reclamar igualment garantir unes regles de competència equivalents per a tots els operadors, amb especial atenció a les plataformes asiàtiques i al compliment de les obligacions fiscals, duaneres i de seguretat dels productes.

L'organització estima que els incompliments normatius d'aquestes plataformes provoquen una pèrdua de recaptació fiscal de 1.056 milions d'euros i posen en risc 56.000 llocs de treball a la indústria del comerç.

La cinquena proposta consisteix a abordar una reforma fiscal integral que incorpori incentius per a les empreses i els ciutadans, amb l'objectiu de fomentar la inversió, l'ocupació i el creixement.

Més enllà de les reivindicacions sectorials, García Duarte va advertir de la distància entre les xifres macroeconòmiques i la situació que perceben els llars. "Una economia que creix no pot conviure amb un consumidor que se sent cada vegada més pobre", va afirmar, al mencionar l'habitatge, la pressió fiscal, la baixa productivitat i la regulació entre els factors que condicionen la capacitat de compra.

La presidenta va recordar també que ANGED complirà 50 anys el 2027 i va reivindicar la voluntat de l'organització de participar en els debats sobre la modernització econòmica i social d'Espanya.

García Duarte va tenir, a més, unes paraules per Ceuta, als quals habitants va desitjar que recuperessin la normalitat. La referència va ser rebuda amb aplaudiments per un auditori que va reunir a Matadero Madrid uns 300 directius i representants de les principals empreses de la distribució, a més d'invitats com el president de CEIM, Miguel Garrido, o Enrique Cerezo.

La jornada també va deixar espai per a la música. El duo Tirso i Mer va amenitzar la trobada amb versions de "El universo sobre mí", d'Amaral, i "La lista de la compra", de La Cabra Mecánica. Una llista de la compra que, com va quedar de manifest al llarg de les intervencions, ja no és la que era.