El Banc d'Espanya ha comunicat aquest divendres que sotmetrà a examen els decrets de vivenda impulsats pel Govern i ha ratificat en un milió el seu càlcul de dèficit de vivendes d'aquí a un any i mig, és a dir, el 2028.
El director general d'Economia del Banc d'Espanya, David López Salido, ha explicat aquest divendres, amb motiu de la difusió de les noves projeccions econòmiques, que l'organisme estudiarà en detall els decrets aprovats pel Govern per abordar el problema habitacional.
Des de la institució han admès, no obstant això, que per al moment és massa aviat per realitzar una primera valoració, ja que encara no disposen de dades suficients. El propòsit de l'organisme que encapçala José Luis Escrivá és examinar l'impacte sobre el mercat de lloguer i de la vivenda, així com les conseqüències per a la financiació pública i la despesa pública.
En el seu informe de previsions, difós aquest divendres, el Banc d'Espanya assenyala que l'evolució de la inversió en vivenda és un dels factors clau de l'escenari d'activitat dels pròxims trimestres. En els darrers anys, la construcció residencial no ha avançat al mateix ritme que l'augment de la demanda, impulsada per una intensa creació neta de llars, la qual cosa ha derivat en un fort encariment dels preus reals de la vivenda.
Davant la continuïtat d'aquestes pressions de demanda, el Banc d'Espanya considera que la inversió residencial hauria d'anar augmentant gradualment en els pròxims exercicis. No obstant això, fins ara la capacitat de reacció de l'oferta per aixecar noves vivendes ha estat menor del desitjable, en un entorn marcat per la falta de mà d'obra, l'encariment dels costos de construcció i, sobretot, les traves en els desenvolupaments urbanístics.
L'escenari central de les projeccions del Banc d'Espanya preveu un avanç estable de la inversió residencial, en línia amb l'evolució observada en els visats d'obra nova i en diferents indicadors del mercat immobiliari residencial.
Amb tot, l'organisme adverteix que, si el sector privat i els programes públics de vivenda protegida aconseguissin accelerar el ritme de construcció per atendre la demanda, podria donar-se un camí d'inversió residencial més intens que el contemplat en l'escenari central.
Major impuls de la inversió residencial el 2027
L'anàlisi del Banc d'Espanya indica que la inversió residencial manté un creixement més moderat del previst a causa de la persistència de restriccions que frenen el dinamisme esperat.
La desacceleració en l'avanç de la inversió residencial el 2026 es correspon amb un menor ritme en la tramitació de visats i una caiguda en la taxa de finalització de noves vivendes, l'acceleració dels costos dels factors productius i les dificultats d'accés i connexió a la xarxa elèctrica, que condicionen el llançament de noves promocions.
L'increment del nombre de vivendes iniciades des del 2024 i la trajectòria de la nova finançament bancari destinada a activitats de construcció i promoció immobiliària apunten a un major dinamisme de la inversió residencial el 2027. No obstant això, aquesta evolució futura segueix supeditada a la continuïtat de restriccions de caràcter estructural, com la falta de mà d'obra, la lentitud dels desenvolupaments urbanístics o l'escassetat de sòl finalista.
En un context de demanda robusta i augment dels preus de la vivenda, l'avanç de la inversió residencial dependrà de la capacitat de resposta de l'oferta. L'increment sostingut dels preus reals de la vivenda s'explica per l'augment del diferencial acumulat des del 2021 entre la producció de vivenda nova i la creació neta de llars.
Aquest dèficit de vivenda nova hauria de propiciar un major dinamisme de la inversió residencial, tot i que la rigidesa actual de l'oferta de vivenda limita el creixement previst per als pròxims trimestres. A més, un major grau d'execució dels diferents programes públics de construcció de vivenda protegida, promovuts per les Administracions central, autonòmica i local, podria impulsar la inversió residencial a partir del 2027.
Actualment, el Banc d'Espanya calcula que les vivendes lliures acabades augmenten anualment en l'entorn de 90.000-100.000 unitats, xifres que romanen pràcticament estancades en els últims exercicis. Per la seva banda, les vivendes lliures iniciades presenten un creixement situat en el rang de 80.000-120.000.