La Comissió Europea ha revisat a l’alça les seves projeccions de creixement per a la Unió Europea i la zona de l’euro en 2026, fins a l’1,4% i l’1,2%, respectivament, és a dir, tres dècimes més que en les estimacions de maig per a ambdues àrees, malgrat l’impacte de l’encariment de l’energia. Aquest augment dels costos energètics també ha portat Brussel·les a apujar les seves previsions d’inflació fins al 3,3% per al conjunt del bloc i el 3,2% per als països de l’euro.
D’acord amb les previsions econòmiques d’hivern difoses aquest dimarts, l’economia europea ha mostrat una resistència més gran de la prevista durant els tres primers trimestres de l’any, impulsada sobretot pel consum i la millora de les exportacions. No obstant això, l’Executiu comunitari adverteix que les pressions inflacionistes seran més “intenses i persistents” del que s’havia calculat a la primavera, en un escenari de condicions de finançament “més restrictives”.
Per als pròxims anys, Brussel·les projecta que el creixement es mantindrà en l’1,4% a la UE i en l’1,2% a la zona de l’euro el 2027, abans de registrar una lleu acceleració fins a l’1,5% i l’1,3%, respectivament, el 2028. En paral·lel, preveu que la inflació continuï per sobre del 3% durant el proper any i que no es moderi de manera apreciable fins al següent exercici.
En el seu diagnòstic, la Comissió vincula la millora de l’activitat a la recuperació de les exportacions de béns durant la primera meitat de l’any, recolzada en una demanda internacional sòlida, en particular de components vinculats al desplegament d’infraestructures d’intel·ligència artificial i a processos d’electrificació.
Tanmateix, adverteix que l’increment del cost de la vida continua “pesant sobre la renda disponible real dels llars”, de manera que l’avanç del consum privat es reduirà fins a l’1,3% el 2026 i l’1,1% el 2027, abans de repuntar lleument fins a l’1,3% el 2028, a mesura que la inflació vagi cedint.
La inversió també seguirà mostrant fragilitat, sobretot en la construcció d’habitatge, molt condicionada pels alts tipus d’interès. Al mateix temps, l’impuls procedent dels fons europeus de recuperació anirà perdent tracció a partir de 2027, quan part del seu efecte serà substituït per altres vies de finançament comunitari, com els fons de cohesió, segons detalla Brussel·les.
Brussel·les contempla, a més, que les tensions sobre els preus es mantinguin durant l’any vinent, situant-se en el 3,1% a la zona de l’euro, enfront del 2,3% calculat al maig, i en el 3,2% en el conjunt dels Vint-i-set, enfront del 2,4% anterior, per després moderar-se el 2028 fins al 2,1% i el 2,3%, respectivament.
La Comissió recorda que la inflació a la zona de l’euro va arribar al 4% a l’octubre i pronostica que els preus de l’energia començaran a cedir l’any vinent, gràcies a una reducció gradual del cost dels combustibles, que compensaria noves pujades de l’electricitat i el gas.
En sentit contrari, preveu un encariment més gran dels aliments, per la trasllació dels costos energètics i dels fertilitzants als preus finals, així com per les pertorbacions en les collites derivades dels episodis de meteorologia extrema registrats durant l’estiu.
En conjunt, Brussel·les calcula que la inflació de la UE superarà el 4% entre finals d’aquest any i començaments del següent, abans d’iniciar una moderació gradual que retardarà el retorn dels preus a nivells pròxims a l’objectiu del Banc Central Europeu (BCE).
Es frena la creació d’ocupació
Pel que fa al mercat laboral, la Comissió preveu una desacceleració en el ritme de creació d’ocupació en els pròxims anys, tot i que estima que l’economia europea tancarà el 2026 amb uns 800.000 llocs de treball addicionals, cosa que implica un increment de l’ocupació del 0,4% tant en el conjunt de la UE com a la zona de l’euro.
Malgrat aquesta pèrdua de dinamisme, la taxa d’atur es mantindrà pròxima als seus mínims històrics, lleugerament per sobre del 6%. Així mateix, Brussel·les preveu que els salaris creixin una mica més del que s’havia calculat a la primavera i avancin lleugerament per sobre dels preus, cosa que permetrà una recuperació moderada del poder adquisitiu dels treballadors.