Díaz qüestiona el programa del PSOE sobre el registre horari en assegurar que el seu decret ja està preparat

Yolanda Díaz s’estranya que el PSOE prometi un nou registre horari quan Treball ja té llest un decret que podria aprovar-se immediatament.

1 minut

fotonoticia 20261116133828 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

1 minut

La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha expressat la seva perplexitat davant les propostes del PSOE sobre treball digne incloses en el seu programa electoral per al 29 de novembre, en les quals es planteja posar en marxa un sistema de registre horari digital i fiable. Segons ha assenyalat Díaz, aquest marc normatiu ja està elaborat i podria aprovar-se de manera immediata, ja que el decret «està llest».

«No me’n crec», ha indicat Díaz a través d’una publicació a la xarxa social BlueSky, on ha compartit una captura de pantalla del programa electoral del PSOE.

La imatge difosa per la ministra correspon a l’apartat de «treball digne» del document socialista, en el qual ha destacat el fragment on el partit es compromet a acabar amb les hores extres il·legals i no pagades mitjançant un registre horari fiable «que reculli les jornades laborals reals, fent efectiu el dret al descans i la desconnexió digital i reforçar la Inspecció de Treball per perseguir els incompliments».

Díaz ha insistit que el seu departament ja ha elaborat un decret per ordenar el registre horari i que la seva posada en marxa podria fer-se efectiva de manera immediata.

El Ministeri de Treball ha vingut elaborant aquesta regulació al llarg de tota la legislatura. El setembre de 2025, el Congrés va tombar el projecte de llei que incloïa tant la reducció de la jornada a 37,5 hores com la modificació del sistema de registre horari.

Després d’aquest entrebanc a la Cambra Baixa, Treball va optar per impulsar el registre horari mitjançant un reial decret separat. Tanmateix, la tramitació del text es va topar amb resistències dins del propi Executiu, especialment des del Ministeri d’Economia, dirigit per Carlos Cuerpo, que va plantejar objeccions pel possible impacte de les noves obligacions sobre les empreses. Més tard, al març de 2026, el Consell d’Estat va emetre un dictamen desfavorable, tot i que no vinculant, sobre el projecte.